La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
L'ajuntament va cometre 2 infraccions: 1. Manca de contracte d'encarregat del tractament amb l'entitat contractada per prestar servei de DPD. 2. Vulneració del principi d'exactitud, perquè a la seu electrònica de l'Ajuntament van publicar de forma inexacta les dades de contacte del DPD. D'altra banda, s'arxiva el fet denunciat sobre els vicis en la tramitació del contracte d'externalització del servei de DPD, perquè es considera acreditat que, amb independència que la contractació del servei pogués incomplir algun requisit de forma previst a la normativa de contractació, la relació contractual entre l'ajuntament i l'empresa existia des d'un inici.
En el marc d'un procediment de tutela de drets, l'Autoritat va dictar una resolució per la qual reconeixia el dret de la persona reclamant a accedir a una gravació de la seva veu, corresponent a una trucada telefònica que aquesta persona havia fet a l'ajuntament. Posteriorment, l’ajuntament li va facilitar un enllaç a la plataforma WeTransfer, que permetia accedir a un arxiu -la gravació- amb una extensió .dat, però la persona reclamant va manifestar-li, sense èxit, que no hi podia accedir. L'Autoritat va tramitar un incident d'execució, en què va declarar que l'Ajuntament li havia de permetre un accés fàcil i permanent a la gravació, utilitzant un format d'ús comú. Llavors l'ajuntament va manifestar que ja no podia aportar la gravació, atès que no se n'havia quedat una còpia. Inicialment s'imputen a l'ajuntament una o dues infraccions molt greus: una, per haver impedit fer efectiu el dret d'accés de la reclamant; i una segona, per haver incomplert les resolucions de l'Autoritat.
Es declara la comissió d'una infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.c, ambdós de l'RGPD, per la vulneració del principi de minimització en incloure innecessàriament la dada del domicili en una notificació relacionada amb un expedient de constrenyiment.
L'entitat no informava correctament sobre el tractament d'imatges captades per les càmeres de videovigilància instal·lades dins l'edifici de l'hospital.
La Fundació PM va enviar dos correus electrònics a diversos destinataris amb adreces corporatives de l'administració pública, en els quals adjuntava documents sobre si era escaient o no el retorn d'una persona a un centre gestionat per la Fundació. Aquest fet va comportar que es revelessin als destinataris d’aquests missatges les dades personals i de salut d'aquesta persona, contingudes als documents adjuntats.
S'acorda arxivar la denúncia, atès que el disseny del sistema d'autenticació dels alumnes que accedeixen a la classe en línia era correcte. El tercer aliè a l'IES que hi va accedir emprant el nom i cognom d'una alumna, i després va difondre un vídeo de contingut sexual, es va servir de l'engany per confondre el professor. D'altra banda, l'accés a la classe en línia no va comportar cap filtració ni accés a dades personals.
La comunicació al Síndic de Greuges de Catalunya de l’expedient relatiu a una queixa presentada per una pacient sobre el tracte rebut per un metge col·legiat, tindria base jurídica suficient (art. 6.1, apartats a) i c) RGPD) en connexió amb els articles 78 i 79 de l’EAC i les previsions de la Llei 24/2009, tenint en compte la informació personal que, atesa la informació disponible, podria contenir-se en el dit expedient. La concurrència del consentiment explícit de la pròpia afectada habilitaria la comunicació al Síndic de Greuges de les seves dades de salut, ex. art. 9.2.a) RGPD, en connexió amb les bases jurídiques esmentades (art. 6.1 RGPD).
La normativa de protecció de dades no impediria conèixer el nombre total d’alts càrrecs que s’han sotmès al procés de regularització, i la informació sobre el lloc de treball d’alt càrrec. Tampoc no impediria conèixer quina ha estat la plaça obtinguda o el tipus de procés selectiu establert en cada cas. La ponderació seria favorable a l’accés, en relació específicament amb la informació retributiva reclamada. Pel que fa a la informació sobre quina relació laboral prèvia mantenien amb l'administració els afectats, els anys en què es va produir i en quina situació administrativa es trobaven si eren funcionaris (excedència, serveis especials o qualsevol tipologia prevista legalment, inclosa la situació de comissió de serveis posterior), l’accés requeriria la prèvia pseudonimització de les dades personals.
El tractament de les dades personals objecte de la consulta per a la realització per part d’una empresa externa a l’ajuntament d’un estudi sobre la bretxa digital de les persones majors de 60 anys del municipi, requerirà el previ consentiment de les persones interessades en els termes de l’article 7 de l’RGPD. Únicament es consideraria compatible amb aquest tractament posterior el tractament de les dades del padró municipal d’habitant relatives a la residència o domicili i la data de naixement de les persones interessades. Així mateix, un cop determinada la licitud del tractament i tenint en consideració el principi de minimització en quant a la informació necessària per a la finalitat pretesa, l’ajuntament hauria de formalitzar el corresponent acte jurídic d’encàrrec del tractament a l’empresa encarregada de realitzar l’estudi, d’acord amb l’article 28.3 RGPD.