La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
La persona reclamant demanava a la DGP l'accés a les seves dades personals que constessin als fitxers de l'àmbit dels sistemes d'informació de la Policia de la Generalitat (SIP PF i SIP PFMEN). S'estima la reclamació presentada per la persona reclamant, atès que la DGP no va respondre en termini la seva sol·licitud i no es requereix cap actuació a la DGP, atès que va donar resposta ajustada a dret a la sol·licitud de la persona reclamant.
La persona reclamant demanava la rectificació d'un informe que s'havia elaborat amb motiu de la seva incapacitat laboral, ja que considerava que aquest incloïa informació aliena a la patologia que motivà la seva incapacitat.
S'estima la reclamació en constatar-se que l'entitat no havia donat resposta en termini a la sol·licitud. No es fa cap requeriment quan el fons en la mesura que l'entitat va rectificar l'informe en els termes sol·licitats per la persona reclamant.
L'Ajuntament va publicar al web municipal la relació d'ajuts i subvencions que, per error del programa comptable, incloïa la relació de beneficiaris identificats amb nom i cognoms.
La persona denunciant posava de manifest que l'Ajuntament obliga als i les usuàries del servei de piscines municipals a sotmetre's a l'eina del reconeixement facial per obtenir l'abonament d'accés. Tanmateix, consultat per aquesta Autoritat, l'Ajuntament ha exposat que el registre a l'eina no és obligatori i que es pot obtenir l'abonament imprès, després de presentar la fotocòpia del DNI. En aquests termes, a banda de les manifestacions del denunciant, no es disposa de més elements que permetin sostenir que el reconeixement facial és obligatori, motiu pel qual s'arxiva la denúncia.
La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar a la persona reclamant la informació que sol·licita, relativa als accessos a la seva història clínica, inclosa la identitat dels professionals, rang i categoria professional, que hi han accedit.
Amb la informació que es disposa es pot concloure que la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre les persones que ocupen llocs de responsabilitat del Parlament amb indicació del temps que fa que les ocupen, la condició de funcionària del Parlament o d’una altra administració amb indicació de quina. Pel que fa als expedients dels processos de provisió sol·licitats, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a determinada informació continguda en els mateixos corresponents a les persones finalment seleccionades, en concret la informació relativa a les convocatòries, els requisits i els barems de puntuació, la resolució del procediment, així com els currículums presentats per aquests. En canvi cal denegar l’accés a aquella informació que contingui categories especials de dades en els termes de l’article 23 LTC, així com la informació relativa als candidats no seleccionats que han participat en els processos de provisió corresponents.
La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a què fa referència la consulta no afecta al criteri d’aquesta Autoritat segons el qual l’accés a la identitat de les persones que presten serveis al responsable del tractament que han accedit a la història clínica, no forma part del contingut del dret d’accés reconegut per l’article 15 de l’RGPD. Sense perjudici que, a partir de l’article 6.1.c) RGPD i la normativa de transparència, es puguin comunicar als pacients que ho sol·licitin la informació relativa als accessos a la seva HC, inclosa la identitat, el càrrec o la categoria dels professionals que hi han accedit, així com la informació que resulti pertinent sobre l’accés (data i hora de l’accés, i/o centre, mòdul o unitat des de la que s’ha produït i motiu), sense que sigui necessari el consentiment dels professionals afectats.
El consentiment pot ser una base jurídica habilitant del tractament de dades biomètriques amb finalitat de control horari sempre que aquest constitueixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca per part de l’interessat d’acceptar el tractament, en els termes que s’han exposat. En qualsevol cas, abans de dur a terme un tractament com el que planteja la consulta, cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament on s’analitzi, entre altres qüestions, la licitud del tractament.
S'imputa a la Residència les següents infraccions: vulneració del principi de licitud per publicar imatges a les xarxes socials sense disposar d'un consentiment vàlid a tal efecte, vulneració de l'obligació prevista a l'article 30 de l'RGPD i vulneració del deure d'informació previst a l'article 13 de l'RGPD. Per contra, s'arxiven la resta de conductes també denunciades, en concret la queixa relativa a la manca d'elaboració d'una AIPD, atès que la Residència va iniciar l'activitat abans de l'entrada en vigor de l'RGPD, i en la mesura que no van quedar acreditats canvis substancials en els tractaments duts a terme per la Residència, i la queixa relativa al fet que els servidors del web de la Residència es trobarien fora de la Unió Europea, atès que s'ha pogut constatar que aquests es troben dins l'àmbit europeu.