La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
Els municipis que no tinguin policia local, ni cos de vigilants ni hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.cinquè.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, no poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit. Els municipis que tinguin cos de vigilants poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit limitat a les funcions atribuïdes als vigilants per la seva normativa específica. En el cas de municipis que hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra de Catalunya, poden instal·lar càmeres de videovigilància per al control del trànsit en els termes que l’esmentat conveni estableixi. La instal·lació i us de càmeres de vigilància per al control, regulació, vigilància i disciplina del trànsit, s’ha d’adequar al que estableix a la disposició addicional vuitena de la Llei Orgànica 4/1997, de 4 de agosto, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat en llocs públics, desplegada a Catalunya per la disposició addicional segona del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la generalitat i de les policies locals de Catalunya, així com al RGPD i l’LOPDGDD i la Instrucció 1/2009, en especial els aspectes analitzats al fonament jurídic VI d’aquest dictamen.
S'estima la reclamació per raons formals, atès que el centre a qui el Departament de Salut encarregà l'atenció dels drets d'autodeterminació informativa, va contestar un cop superat el termini d'un mes. Sense que sigui necessari efectuar un pronunciament sobre el fons, atesa la conformitat de la persona reclamant amb la documentació lliurada.
El responsable del tractament ha d'efectuar una anàlisi de riscos per determinar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir la seguretat de les dades que s'envien a través de correu electrònic.
El responsable del tractament ha de garantir l'exactitud de les dades. En el present cas, el responsable va vincular el un determinat expedient al DNI de la persona denunciant, qui era aliena a aquell expedient. Això va comportar que quan la persona denunciant accedia a la carpeta ciutadana de l'oficina virtual de tràmits, podia accedir a informació vinculada a aquell expedient.
No es vulnera el principi de confidencialitat. L'entitat tenia implementat un procediment normalitzat per a la gestió de les nòmines dels seus treballadors. Tanmateix, per causes sobrevingudes i de força major, aquest es va veure forçosament alterat durant el pic de la pandèmia. Amb tot, no ha quedat acreditat que el sistema adoptat durant aquest període comportés un risc significatiu d'accés indegut al contingut de les nòmines dels treballadors.
L'Ajuntament va facilitar l'accés a una tercera persona a les instàncies presentades per les persones denunciants, sense ocultar les dades personals contingues a les dites instàncies. Vulneració del principi de confidencialitat ( art.5.1.f. RGPD).
La captació d'imatges de persones que transiten per la via pública més enllà del que resulta inevitable per assolir la finalitat de seguretat de l'edifici i de les persones que accedien al seu interior, contravé el principi de minimització. En l'àmbit de videovigilància, a banda d'informar de l'existència de les càmeres a través d'un cartell, el responsable ha de mantenir a disposició de les persones afectades la informació que preveu l'article 13 de l'RGPD.
Es declara que l'escola ha comès dues infraccions: En primer lloc, una infracció lleu (art. 83.5.b RGPD i art. 74.a LOPDGDD) per haver recollit, a través d'un formulari accessible a través del web de l'escola, dades de les persones sol·licitants d'un tractament odontològic gratuït prestat per alumnes en el marc de les pràctiques de dos cursos acadèmics, sense haver-los informat prèviament de tots els extrems previstos a l'art. 13 del RGPD, i se l'imposa una multa de 1.000 euros. I en segon lloc, una infracció mol greu (art. 83.5.a RGPD i art. 72.1.i LOPDGDD), per haver permès l'accés, a través d'una adreça d'internet de l'escola, d'accés sense restriccions, a les dades de les persones sol·licitants del tractament odontològic, vulnerant el seu deure de confidencialitat, i se l'imposa una multa de 4.000 euros.
El SCT, com a responsable del tractament, no va vetllar perquè la dada del domicili emprada per l'ATC per la pràctica de la notificació de la provisió de constrenyiment a la persona sancionada per una infracció de trànsit, fos la pertinent, que seria la que consta al Registre de vehicles (art. 90 del RDL 6/2015, de 30 d'octubre), i que a tals efectes va comunicar la persona afectada.