Sede Electrónica

En una reunió de traspàs d’informació entre l’Institut Intermunicipal del Penedès i les escoles adscrites a aquest centre, hi va assistir, entre altres persones, una funcionària que en aquella data no hi mantenia vinculació. En el transcurs d’aquesta reunió, el departament va donar accés a aquesta persona a un document que contenia les dades personals de 55 alumnes, perquè havia de formar part de la plantilla de docents al següent curs. Això vulnera el principi de licitud, per la qual cosa es declara que l'entitat ha comès una infracció de l'article 83.5.a en relació amb l’article 5.1.a, ambdós de l’RGPD.

L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu, així com al personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins l’organització o alt nivell retributiu, respecte dels quals s’ha de facilitar la informació sobre tots els conceptes retributius (retribució bàsica, complements i triennis). Pel que fa a la resta de personal, la informació retributiva s’ha de facilitar de manera agregada, agrupada per categories. Respecte del complement de productivitat, una percepció especialment baixa no permet concloure necessàriament l’existència d’una baixa mèdica i no implica la revelació de dades de salut en el sentit de l’article 9 del RGPD. En conseqüència, aquest fet no constitueix un obstacle addicional a facilitar la informació retributiva en els termes esmentats.

Es desestima la reclamació, atès que a la història clínica de la persona reclamant hi ha una gran quantitat d'accessos i fer un tràmit d'audiència a tots aquests professionals sanitaris podria suposar una tasca molt voluminosa, desproporcionada i que entorpiria el funcionament normal de l’entitat reclamada.

En el cas del col·lectiu de secretaris o secretàries d’alt càrrec, tot i que la seva provisió es fa per lliure designació, atès que no disposen d’un nivell retributiu elevat ni d’una responsabilitat especial dins de l’estructura organitzativa, la seva situació no és equiparable a la dels llocs respecte dels quals s’ha considerat que preval l’interès públic en la divulgació de les retribucions. Per aquest motiu, la informació retributiva d’aquest col·lectiu s’ha de facilitar de manera agregada dins del grup i nivell al qual pertanyen. Pel que fa a la segona i tercera de les qüestions plantejades en la consulta (relativa a la determinació del nivell retributiu a partir del qual es considera que s’ha de donar la informació de manera individualitzada), la decisió sobre la possibilitat de donar accés a les retribucions íntegres, de manera individualitzada, ha de basar-se en una ponderació conjunta de factors, tal com s’ha exposat al Fonament Jurídic III. Aquesta ponderació té en compte no només el nivell retributiu sinó també la resta de criteris relatius a l’especial responsabilitat, al fet de tractar-se de llocs de confiança, i al seu sistema de provisió. L'accés a les retribucions per antiguitat (triennis) segueix el mateix criteri de ponderació. Serà individualitzada per als alts càrrecs, personal directiu i els llocs d'especial confiança o d’alt nivell retributiu. Per a la resta del personal, aquesta informació s'ha de facilitar de manera agregada per nivells i cossos. Pel que fa al complement de productivitat, es considera que una percepció especialment baixa no revela necessàriament una situació de baixa mèdica. Per tant, aquest fet no hauria d’impedir facilitar, en els casos identificats en aquest informe, la informació retributiva completa, incloent-hi les retribucions bàsiques, les complementàries i les corresponents a la productivitat. Finalment, pel que fa a la quarta i cinquena qüestions plantejades en la consulta (relatives al tràmit d’audiència) es considera que resulten identificables les persones que, d’acord amb les consideracions exposades en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ocupen llocs respecte dels quals es considera que la informació sobre les seves retribucions s’ha de facilitar de forma individualitzada. Així mateix, poden resultar identificables les persones que ocupen llocs de treball, amb un grup i nivell determinats, que estan dotats amb un nombre reduït d’efectius. En relació amb aquestes persones directament identificables o que poden resultar-ho, indirectament, cal efectuar el tràmit d’al·legacions previst a l’article 31 de la LTC. La mera oposició de la persona afectada no és suficient per a limitar l’accés a les seves dades personals. Perquè les al·legacions puguin ser tingudes en consideració, han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que acreditin un perjudici real als seus drets o interessos. La simple incomoditat o reticència personal, l’oposició genèrica sense aportar cap element objectiu de perjudici o els arguments basats en preferències subjectives sense fonament jurídic no es poden tenir en consideració per limitar l’accés

La persona reclamant es queixa de la desatenció de l'exercici del seu dret de supressió de dades personals. S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia no va respondre en termini la seva sol·licitud. Pel que fa al fons, no cal efectuar un pronunciament en relació amb les diligències policials suprimides per la DGP.

L’Ajuntament de Badalona va incloure diverses còpies del DNI de la persona denunciant en un expedient, tot i que ja constava plenament identificada, i les va mantenir en la remissió que en va fer als Mossos d’Esquadra. Aquesta actuació vulnera el principi de minimització de dades.

Aigües de Barcelona va girar una factura a un número de compte bancari erroni, que la persona denunciant mai havia facilitat a la companyia i que pertanyia a un tercer. L’entitat denunciada no havia implementat les mesures tècniques i organitzatives adequades per impedir, des del disseny i per defecte, la possibilitat que es vinculés incorrectament la referència del mandat de pagament i el número de contracte del servei de subministrament d’aigua. Aquest fet va comportar que es comuniquessin les dades de la persona denunciant a una entitat bancària amb la qual no tenia cap relació. S'aplica el concurs medial d’infraccions i es proposa imposar una sanció per la vulneració del principi de confidencialitat tipificat a l’article 83.5.a, en relació amb l’article 5.1.f, ambdós de l’RGPD. Import sanció: 10.000 euros

La persona reclamant sol·licita la rectificació d'informació continguda en uns informes mèdics. Per la seva banda, la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla desestima la petició de la persona reclamant, atès que, d'acord amb el criteri mèdic dels professionals que revisen la documentació, es considera que no és procedent rectificar-la. Es desestima la reclamació, atès que Autoritat no té competència per qüestionar el criteri mèdic dels professionals que han considerat adequat no rectificar la informació sol·licitada.

S'arxiva la denúncia, de conformitat amb el principi de presumpció d'innocència previst a l'article 24.2 de la Constitució espanyola, atès que no s'ha pogut provar que cap dels dos centres sanitaris implicats haguessin perdut la sol·licitud de derivació de la persona denunciant.

La denúncia afirmava que les reunions del Comitè de Seguretat es gravaven amb àudio sense consentiment. Tanmateix, l’Ajuntament ha acreditat l’ús d’un formulari que informa correctament del tractament, d’acord amb l’article 13 RGPD, i que recull el consentiment revocable dels participants. A més, l'article 18 de la llei 40/2015 permet la gravació de les sessions d'òrgans col·legiats. S'arxiven les actuacions, de conformitat amb la normativa esmentada.