La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la reclamant a conèixer la identitat (nom i cognoms) dels càrrecs de responsables o directius als que es refereix la persona reclamant. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a dades dels tercers obligats al pagament que són persones jurídiques. Aquesta informació no ha d’incloure dades personals de persones físiques, ja siguin els propis pacients o les persones físiques que hagin realitzat els pagaments.
L’obligació de publicació de les declaracions de béns i drets patrimonials dels càrrecs electes exigeix l’omissió prèvia de les dades relatives a la localització dels béns i les que siguin necessàries per a salvaguardar la privacitat i la seguretat dels titulars, les dades considerades especialment protegides (article 23 LTC), les dades referides a terceres persones físiques (diferents del declarant), així com qualsevol altra informació que pugui constar en les respectives declaracions i que sigui innecessària per avaluar la situació patrimonial del representant públic a l’inici i al final del seu mandat. Caldria evitar en aquest sentit, la divulgació d’informació detallada sobre els bens que pugui suposar una intromissió excessiva per a la privacitat de les persones afectades.
S'estima la reclamació per raons formals, perquè la resolució de la DGP s'ha dictat un cop superat el termini legal a l'efecte. Quan al fons, es desestima la reclamació per no procedir la cancel·lació pretesa, atès que les dades policials serien encara necessàries per a les finalitats policials per a les quals s'havien recollit.
S'estima la reclamació del dret d'accés per motius formals, en la mesura que el responsable no va donar resposta a la persona interessada en el termini fixat per la normativa. Es desestima en quan al fons, ja que el dret d'accés no abasta el dret a conèixer la identitat de les persones al servei del responsable qui accedeixen a dades personals.
El Departament de CLT va enviar un correu electrònic sense còpia oculta a tots els aspirants a un lloc de treball que no havien estat seleccionats, de manera que totes les persones van poder accedir a l'adreça de correu de la resta d'aspirants que no havien estat admesos. Aquest fet suposa una vulneració del principi de integritat i confidencialitat ( art.5.1.f. RGPD), conducta que està tipificada com a infracció a l'RGPD.
En les eleccions a membres del comitè d'empresa no escau publicar el cens laboral íntegre. Per tal de comprovar si les persones empleades tenen la condició d'electors, cal publicar el llistat d'electors que es confecciona a partir del cens laboral. Aquest llistat d'electors, que és objecte de publicació, ha de contenir les dades adequades, pertinents i limitades al necessari en relació a les finalitats per a les quals són tractades.
S'arxiva la denúncia respecte el deure d'informació perquè no s'observa una vulneració, a banda que l'eventual infracció per no haver informat de manera prèvia i específica sobre la cessió de dades a l'Ajuntament, estaria prescrita. 2. S'arxiva la denúncia per la cessió de dades de l'ACA a l'Ajuntament perquè es considera que tal comunicació estava emparada per l'article 21 LOPD, que era la norma aplicable per raons temporals.
Resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència, quan no s'observen indicis d'haver accedit als missatges o converses privades de WhatsApp, i l'accés a l'aplicació estaria justificat per verificar si hi havia converses professionals.