L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima per motius formals el dret de rectificació, atès que l'Ajuntament ha contestat la reclamació un cop superat el termini legalment establert. Es desestima parcialment, quant al fons, perquè el reclamant sol·licitava que es completés una diligència policial amb una manifestació d'una tercera persona que no havia estat ratificada pels agents de la policia local actuant.
La comunicació de dades dels empleats al SEPE per tramitar la prestació per desocupació es fonamenta en altres bases jurídiques diferents a la del consentiment. En el context laboral hi ha un desequilibri de poder, atesa la dependència que resulta de la relació entre l'ocupador i el treballador, que pot comportar que el consentiment prestat pel treballador no sigui lliure.
L'accés a un ordinador assignat a una persona empleada, que és alhora el servidor de l'entitat, als efectes d'instal·lar el programari corresponent i permetre la tramitació dels assumptes, no contravé la normativa de protecció de dades. En el present cas, no hi ha cap indici que s'hagués accedit a informació estrictament privada que la persona denunciant pogués conservar en el dit ordinador.
S'arxiva la denúncia relativa a la manca de licitud, perquè el comunicat que va enviar l'Ajuntament a les famílies de la llar d'infants municipal, és una actuació situada en una fase d'informació prèvia oberta per l'entitat a la cerca de testimonis i que es trobaria legitimada en base a l'interès superior del menor i en l'exercici de les funcions d'investigació prèvies a l'obertura d'expedients disciplinaris. També s'arxiva la vulneració del principi de confidencialitat en base al principi de presumpció innocència.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar les sol·licituds de cancel·lació d'antecedents policials.
En el cas que ens ocupa, resulta adequat a la normativa de protecció de dades personals donar accés a tot l’expedient, sempre que en virtut de l’aplicació del principi de minimització de dades, s’ometin de l’accés dades identificatives (número de DNI o signatura de la persona denunciada), dades de contacte o bé altres dades personals derivades dels escrits presentats per la persona denunciada que no siguin rellevants a efectes del control de l’actuació municipal.
Els municipis que no tinguin policia local, ni cos de vigilants ni hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.cinquè.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, no poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit. Els municipis que tinguin cos de vigilants poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit limitat a les funcions atribuïdes als vigilants per la seva normativa específica. En el cas de municipis que hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra de Catalunya, poden instal·lar càmeres de videovigilància per al control del trànsit en els termes que l’esmentat conveni estableixi. La instal·lació i us de càmeres de vigilància per al control, regulació, vigilància i disciplina del trànsit, s’ha d’adequar al que estableix a la disposició addicional vuitena de la Llei Orgànica 4/1997, de 4 de agosto, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat en llocs públics, desplegada a Catalunya per la disposició addicional segona del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la generalitat i de les policies locals de Catalunya, així com al RGPD i l’LOPDGDD i la Instrucció 1/2009, en especial els aspectes analitzats al fonament jurídic VI d’aquest dictamen.
Les mesures de seguretat, que s'han de determinar tenint en compte els riscos derivats de la pèrdua o l'accés no autoritzat a les dades (entre d'altres), s'han d'aplicar de manera efectiva. En el present cas, la seguretat de les dades es va veure compromesa quan un empleat de l'entitat imputada va deixar el carro que contenia la correspondència al vestíbul d'un determinat edifici mentre intentava la pràctica de notificacions als pisos superiors.