Seu Electrònica

La persona reclamant té dret d’accés a la informació de l’expedient disciplinari per assetjament psicològic laboral que faci referència directa a la seva persona. Aquest dret inclou tant la informació que ella mateixa hagi aportat, derivada del seu relat dels fets, com la informació facilitada per terceres persones que la concerneixi, incloent-hi, si escau, la seva identitat i el contingut de les declaracions relatives a la persona reclamant. Així mateix, pot accedir a les dades merament identificatives del personal que hagi intervingut en el procediment en l’exercici de les seves funcions. En canvi, l’accés a qualsevol altra informació de l’expedient que no estigui directament relacionada amb la persona reclamant no quedaria, a priori, justificat.

La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la persona reclamant a la informació reclamada relativa a la seva persona i la seva filla menor en la mesura que sigui titular de la potestat parental. Tampoc hi hauria inconvenient en facilitar l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics o càrrecs públics encarregats de la tramitació de l’expedient d’assetjament, ni dels mestres, tutors o la directora del centre en què es van produir els fets, que hi puguin constar. Així mateix, es podria facilitar accés a les dades identificatives de les persones que han facilitat informació sobre la filla del reclamant i a la informació que sobre aquella van aportar a l’expedient, llevat que arran del tràmit d’audiència en resulti algun motiu que justifiqui la seva limitació, i de les categories especials de dades d'altres persones.

El límit establert a l’article 23 de la LTC impedeix l’accés a la informació pública reclamada, en tractar-se d’informació vinculada a un expedient disciplinari i, per tant, relativa a la possible comissió d’infraccions administratives.

Atesa la manca de contingut suficient en l’expedient tramès, aquesta Autoritat no pot efectuar una ponderació individualitzada sobre cadascun dels documents ni determinar el sentit de l’accés des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades. Tanmateix, d’acord amb els criteris generals exposats, cal considerar que les dades personals de la persona reclamant són, amb caràcter general, accessibles conforme a l’article 15 del RGPD, que les dades especialment protegides de terceres persones han de ser denegades d’acord amb l’article 23 de l’LTC, i que la resta de dades personals de tercers s’han de valorar segons els articles 24.1 i 24.2 de l’LTC, tenint en compte la seva naturalesa i la finalitat invocada, vinculada al dret de defensa.

A la vista de l’expedient tramès, cal advertir que no es desprèn amb certesa quina és la relació existent entre les persones implicades ni les circumstàncies concretes del supòsit de fet. Tanmateix, prenent en consideració la informació disponible, es considera que la persona reclamant pot tenir accés a la informació relativa a la fiança en la mesura que aquesta forma part d’un expedient administratiu vinculat a la gestió d’un bé de domini públic i permet verificar l’actuació de l’Ajuntament. Ara bé, l’accés s’ha de limitar a la informació estrictament necessària, d’acord amb el principi de minimització (art. 5.1.b) RGPD).

La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la regidora a les dades merament identificatives dels empleats i càrrecs electes que hagin participat en l'elaboració de la documentació reclamda, fins i tot, si escau, de les persones físiques membres de l’òrgan responsable del sistema intern d’informació. Ara bé, caldria excloure les dades de les persones que hagin pogut formular al·legacions al text normatiu. Pel que fa a l’accés a un expedient del sistema infern d’alertes, l’accés a les dades personals d’aquest està restringit exclusivament a les persones que ocupen o exerceixen les competències o funcions a què es refereix, l’article 32.1 de la Llei 2/2023, en els termes indicats en el fonament V d’aquest informe. Per tant, la regidora no hauria de poder accedir a aquesta tipologia d’expedients.

La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar a la persona reclamant la informació relativa a la traçabilitat dels accessos efectuats a les seves dades personals, en concret, la identitat de les persones que han accedit -nom i cognoms, així com el rang o categoria professional- i la data en què aquests accessos s’han produït. Pel que fa al motiu de l’accés, la seva comunicació haurà de limitar-se a una indicació genèrica de la finalitat que el va justificar, sempre que aquesta informació sigui adequada i suficient per permetre al reclamant verificar els accessos. La comunicació d’un detall exhaustiu o individualitzat del motiu podria resultar desproporcionada si comporta la revelació d’elements protegits per altres límits legals o informació interna no necessària per a la finalitat de control invocada.

En els termes en què s’ha plantejat la reclamació, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sol·licitada que contingui dades personals merament identificatives dels responsables de la tramitació i formalització de l’expedient de contractació, ni tampoc a les dades identificatives i de contacte professional dels representants de l’empresa adjudicatària. Ara bé, si la documentació objecte d’accés conté dades personals de treballadors, clients o altres tercers que no siguin necessàries per a la finalitat de transparència perseguida, l’accés només es podrà facilitar un cop aquestes dades hagin estat degudament anonimitzades, d’acord amb el principi de minimització de dades i amb el que preveu l’article 70.6 del RLTC.

El responsable de tractament va vulnerar el deure de confidencialitat al enviar a una tercera persona un acte administratiu adreçat a la persona denunciant. En relació amb aquests fets, qui va rebre la notificació no actuava en representació legal del denunciant en aquell tràmit concret.

L’Ajuntament de Badalona va incloure diverses còpies del DNI de la persona denunciant en un expedient, tot i que ja constava plenament identificada, i les va mantenir en la remissió que en va fer als Mossos d’Esquadra. Aquesta actuació vulnera el principi de minimització de dades.