Sede Electrónica

L'entitat denunciada no ha implementat les mesures tècniques i organitzatives apropiades i en conseqüència ha perdut una sentència de divorci que la mare d'un alumne va aportar per sol·licitar l'ajut de la beca menjador. Aquest fet, vulnera l'article 32.1 RGPD que disposa l'obligació del responsable del tractament de garantir la disponibilitat i seguretat de les dades personals.

En el marc de programes de formació professional de l’àmbit laboral, l'entitat va requerir les entitats encarregades d’impartir formació a distància, perquè l'alumnat tingués la càmera encesa durant tota la formació. A conseqüència d’aquestes indicacions, els participants de les formacions van activar les seves càmeres durant el curs impartit. A partir de juny de 2024, el Consorci només recomana que la càmera estigui operativa i encesa durant la formació. Es resol declarar que l'entitat no va adoptar les mesures tècniques i organitzatives des del disseny i per defecte.

El pare d'una menor es queixava que l'escola havia publicat fotografies de la seva filla, quan ell s'havia oposat expressament al tractament. Es resol declarar que l'entitat ha comès una infracció consistent en la vulneració del principi de licitud, perquè l'escola va publicar 5 fotografies de la menor a través de la plataforma Classroom, captades durant diverses activitats escolars, malgrat que el pare s'hi havia oposat expressament, i només amb el consentiment de la mare.

Es declara que s'ha vulnerat el principi de licitud, atès que un centre educatiu va publicar en obert al seu compte d'Instagram imatges dels professors i col·laboradors sense comptar amb el seu consentiment ni amb cap altra base jurídica que legitimés aquest tractament de dades, durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024.

S'inadmet la reclamació i es trasllada a la GAIP, atès que la persona reclamant sol·licitava saber la informació referent a l'ordre d’inscripció dels alumnes al servei de transport escolar, així com informació relativa al sistema d'exclusió del mateix.

En una reunió de traspàs d’informació entre l’Institut Intermunicipal del Penedès i les escoles adscrites a aquest centre, hi va assistir, entre altres persones, una funcionària que en aquella data no hi mantenia vinculació. En el transcurs d’aquesta reunió, el departament va donar accés a aquesta persona a un document que contenia les dades personals de 55 alumnes, perquè havia de formar part de la plantilla de docents al següent curs. Això vulnera el principi de licitud, per la qual cosa es declara que l'entitat ha comès una infracció de l'article 83.5.a en relació amb l’article 5.1.a, ambdós de l’RGPD.

Una mare d'una alumna d'un IES  exposava que havia tingut coneixement que, durant un període indeterminat, l’IES havia publicat un arxiu de Google Drive en obert a internet, on constaven les dades personals d’alumnes del centre. També manifestava que havia comunicat aquest fet al centre i que aquest no havia fet cap acció per eliminar els arxius.  Es resol arxivar les actuacions, ja que no s’ha constatat que s’hagi produït cap acte que pugui ser constitutiu d’alguna de les infraccions previstes a la legislació sobre protecció de dades.

El reclamant va sol·licitar accés a les dades dels seus fills de què disposava l'escola. En primera instància, l'accés es va denegar. En el transcurs d'aquest procediment de tutela, la informació sol·licitada es va lliurar extemporàniament, perquè en el moment de la sol·licitud l'escola estava immersa en un procés d'adaptació i transformació digital. Es desestima la reclamació, atès que la denegació parcial a la sol·licitud d’accés es va respondre i justificar en termini.

Es resol declarar que el Departament d'Educació i Formació Professional va vulnerar l'article 32.1 RGPD atès que la manca de mesures adequades va propiciar que, a la rua de carnaval, es llancessin des d'una carrossa documents que es corresponien amb resguards de matrícula d'alumnes d'un institut públic de Lleida.

S’analitza la instal·lació de càmeres en diversos espais de centres escolars (als passadissos, enfocant les taquilles de l’alumnat; a l’entrada d’algun despatx de professors; en edificis d’esports). Entre d’altres qüestions, s’apunta que només es podria considerar adequada la instal·lació de sistemes de videovigilància a l’entrada dels despatxos del professorat si això no permet un tractament per a finalitats de control laboral ni la captació d’imatges de l’interior dels despatxos, per exemple, quan s’estan duent a terme tutories, reunions, etc, per l’afectació que això podria tenir en els drets de l’alumnat o de terceres persones. Pel que fa a la instal·lació de càmeres a l’edifici d’esports, la videovigilància generalitzada en sales o aules dedicades a la pràctica esportiva, gimnasos, o “edificis d’esports” no resulta proporcionada, a menys que es donin circumstàncies excepcionals de risc per a l’alumnat.