La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
Resolució d'arxiu. L’empresa subministradora d'aigües va consultar les dades a través de la seu del cadastre immobiliari i són dades no protegides i accessibles per a tothom, d'acord amb l'article 52.1 del text refós de la Llei del cadastre.
L’accés a les dades identificatives i de contacte dels titulars dels immobles que l’ajuntament disposa com a conseqüència de la gestió de l’IBI per a comunicar-los una possible ocupació il·legal o per a la neteja de les franges forestals pot emparar-se en l’article 6.1.e) i 6.4 RGPD en relació amb les normes que atribueixen competències als ajuntaments en les matèries esmentades i la Llei del Cadastre.
S'arxiva la denúncia perquè la derivació de la sol·licitud de l'ajuntament a la DG Gerència del cadastre immobiliari ( òrgan estatal) es va dur a terme perquè la competència en la matèria del cadastre immobiliari és de titularitat estatal. La tasca de recepció de la queixa i de la notificació postal (repartiment postal) de la notificació de la resolució emesa per la DG cadastre immobiliari les va realitzar l'ens local en virtut d'un conveni de col·laboració formalitzat per ambdues administracions.
El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris de parcel·les, per tal de complir amb els requisits necessaris per constituir la junta de compensació i poder comunicar-la a la resta de propietaris amb la finalitat que si ho consideren, es puguin adherir a la mateixa. Això sens perjudici que si l’Ajuntament disposa d’aquesta informació pugui incorporar-la directament a l’expedient, d’acord amb l’article 28.3 LPAC.
El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin en aquest cas tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris, per tal de posar-se en contacte entre ells, als efectes de formular de manera conjunta el planejament urbanístic derivat o de prendre vàlidament la iniciativa en la gestió urbanística.
Si l’Ajuntament ja ha detectat prèviament l’existència de determinats habitatges desocupats a través dels sistemes explicitats a l’article 41.4 LDH, o a través d’altres mecanismes que s’hagin pogut establir, l’article 41.5 LDH habilita la comunicació a l’Ajuntament d’un llistat de consums anormalment baixos d’aigua, gas i electricitat, per sota del llindar establert, als efectes de comprovar la situació de desocupació. Es pot considerar habilitat i proporcionat l’accés al cadastre i al padró municipal d’habitants, per tal d’identificar els propietaris d’habitatges on no hi consta ningú empadronat. No resulta contrari a la normativa de protecció de dades que l’Ajuntament s’adreci a les persones propietàries, amb posterioritat a la detecció de la situació anòmala dels habitatges, per donar-los informació de les mesures previstes.