La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
S’examina la viabilitat d’utilitzar la signatura biomètrica per a determinats documents en l’àmbit de salut, com serien el consentiment informat (oferint una alternativa) i altres documents administratius. S’analitza la diferenciació entre identificació i signatura en l’àmbit de les actuacions administratives i es conclou que, mentre les dades biomètriques no s’emprin per identificar i autenticar mitjançant un tractament tècnic específic, no hi ha un tractament de categories especials de dades. Des d’aquest punt de vista, el seu ús i prova estaria regulat per la normativa sobre la signatura electrònica i s’empararia en la normativa de procediment i el dret dels interessats d’utilitzar mecanismes electrònics de signatura; això, sempre que compleixin la legislació sobre serveis electrònics de confiança. En cas de discrepància amb la signatura biomètrica emesa, sí que suposaria un tractament de dades a l’efecte d’autenticació, que estaria fonamentat en la base legitimadora de l’article 9.2.f de l’RGPD
La persona reclamant vol saber la identitat de les persones que han accedir a les seves dades i les comunicacions a tercers. L'ICS va resoldre la sol·licitud fora de termini, raó per la qual s'estima la reclamació per motius formals. Pel que fa al fons de la reclamació, s'estima parcialment i es requereix l'entitat reclamada perquè faciliti la informació sobre les comunicacions a tercers.
La persona reclamant va presentar quatre sol·licituds davant la DGP, en què demanava la supressió de certes dades relatives a unes diligències policials. La DGP va estimar la supressió de la majoria de les dades, però va denegar la petició respecte de les dades en què la persona reclamant havia aportat els certificats judicials de sobreseïment provisional; la DGP considera que un sobreseïment provisional no deixa definitivament tancat el procés i pot ser reobert en qualsevol moment, si apareixen proves suficients per demostrar la comissió d'un delicte o la culpabilitat dels processats, i fins a la prescripció dels fets. S'estima parcialment i es requereix la DGP perquè faci una anotació en l'àmbit del sistema d'informació policial (SIP).
Es resol declarar que l'Ajuntament de Piera ha vulnerat el principi de minimització, atès que va publicar la llista d'admesos i exclosos d'un procés selectiu en què va identificar les persones excloses provisionalment amb nom, cognoms i DNI complet. En relació amb això, la DA 7 LOPDGDD disposa que només s'han de publicar quatre xifres del DNI i la identitat de les persones afectades. En conseqüència, es conclou que la publicació de dades excessives va vulnerar l'article 5.1.c RGPD.
El denunciant es queixa perquè se li ha denegat l'exercici del dret d'accés perquè no el va sol·licitar mitjançant el tràmit adequat. L'interessat volia saber el motiu pel qual l'entitat va accedir a dades policials a través de la PICA, quan es tracta d'una persona resident fora de Catalunya. Es desestima la petició per motius formals, ja que va sol·licitar accedir a les dades a través d'una petició genèrica que no permet acreditar la identitat del sol·licitant. Pel que fa al fons, es considera que, quan ho demani de manera que permeti acreditar la seva identitat, té dret a obtenir les dades demanades.
La persona reclamant demanava accedir a la traçabilitat de les seves dades, del CAP de Sants. Considerava que l'ICS no havia satisfet el seu dret, atès que li havia lliurat informacions contradictòries, no l'havia informat sobre la identitat de les persones que havien consultat les seves dades i no li havia facilitat la data d'extracció de la informació. L'Autoritat resol estimar parcialment la reclamació i requerir l'ICS perquè li faciliti la traçabilitat completa i perquè informi la reclamant sobre si hi ha hagut comunicacions a terceres persones, fora de l'àmbit del responsable del tractament. En darrer terme, respecte de la identitat de les persones que han accedit a les dades dins l'àmbit del responsable del tractament, s'argumenta que el dret d'accés de l'article 15.c RGPD no empara el dret de les persones interessades d'accedir a aquesta informació.
L'Ajuntament no va implementar les mesures tècniques i organitzatives adequades per impedir, des del disseny i per defecte, la possibilitat que si dues persones entren simultàniament al sistema, cadascuna amb el seu certificat electrònic, s'accedeixi a la pantalla inicial de la carpeta ciutadana de l'altra persona. A conseqüència d'això, es va infringir el deure de confidencialitat, en quedar exposades les dades d'una altra persona usuària. Concurs medial d'infraccions (mesures de seguretat i confidencialitat). Es declara la infracció del principi de confidencialitat.
S'acorda iniciar un procediment sancionador contra l'ajuntament, perquè té publicada a la seu electrònica l'audioacta completa del Ple municipal, durant el qual un regidor va fer unes manifestacions que tractaven de dades personals relatives a un expedient disciplinari obert contra el cap de la Policia local.
Es declara que l'Ajuntament ha comès 3 infraccions: 1) Una infracció per fer ús d'algunes galetes que tracten dades personals, sense haver-ne informat prèviament; 2) Una altra infracció per fer ús de galetes no necessàries, sense haver recollit el consentiment; i 3) Una tercera infracció per no publicar al web tota la informació del RAT.
D'altra banda, a l'acord d'iniciació es van arxivar els fets denunciats relatius a: 1) Manca de política de privacitat: es va arxivar perquè la informació figurava publicada al web, tot i que amb un terme diferent, però vàlid; 2) Manca d'avís legal: es va arxivar perquè, en aquest apartat d'un web, no s'inclou la informació que requereix la normativa de protecció de dades; i 3) Omissió de la informació del RAT en el portal de transparència: es va arxivar, atès que la norma només obliga a fer-ho públic per mitjans electrònics; 4) Omissió de la informació referent al delegat de protecció de dades: es va arxivar atès que no cal publicar-hi el nom i cognoms.
El denunciant es queixa que, en el marc d'un procés de selecció de personal funcionari, la DGFP va traslladar dades personals a una tercera empresa. La DGFP acredita que es tracta d'un encarregat de tractament i que, per tant, no és una comunicació de dades.