La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
L'Ajuntament va consultar les dades del padró (en concret, la data de naixement i l'adreça postal del domicili habitual) per identificar les persones residents al municipi que farien 18 anys d'edat l'any 2022. Després va utilitzar les dades per enviar-los una carta i convidar-los a participar en la celebració d'aniversari organitzada pel consistori. Escau arxivar les actuacions, perquè l'ajuntament ha tractat les dades del padró segons el que preveuen l'article 5.1.a i 6.1.e de l'RGPD, per assolir una finalitat inclosa dins del seu àmbit competencial i que és compatible amb la triple finalitat que va justificar la recollida inicial de les dades, segons les previsions de l'art. 5.1.b de l'RGPD i la normativa reguladora del règim local.
El denunciant es queixa que un treballador municipal (un bidell) va fer unes fotos del seu fill, que s'havia fet mal entrenant en el camp esportiu municipal, i les havia difós. S’arxiven les actuacions, atès que no ha quedat acreditat que l’autoria de la fotografia del menor lesionat i la seva difusió posterior recaigui en el bidell de l’ajuntament.
S’arxiva la denúncia, ja que el tractament de les imatges dels alumnes que participaven a l'acte públic de dansa organitzat per l'ajuntament no es basava en el formulari que va entregar el CEIP a les famílies per recollir el consentiment, sinó que la base jurídica que legitimava aquest tractament era una missió d'interès públic (art. 6.1.e RGPD), sobre la base de les competències municipals per promocionar la cultura i l'esport (art. 69.1 LBRL i 154 TRLMRLC i 25.2.m LBRL i 66.3.n TRLMRLC). El tractament tampoc vulnera l’LO 1/1982, ja que es considera que la intromissió al dret a la pròpia imatge queda justificada perquè la imatge es capta de manera accidental i secundària en relació amb la resta de la informació gràfica en què s'insereix (doctrina del TS).
El denunciant es queixa que el Departament de Salut li ha tramès l'avís d'una notificació electrònica sobre un expedient sancionador al seu telèfon mòbil, sense haver consentit de rebre notificacions electròniques. Es resol arxivar la denúncia, perquè el denunciant va facilitar el seu número de telèfon mòbil en el moment que la policia li va aixecar acta i perquè va accedir voluntàriament a la notificació electrònica, quan va rebre l'avís.
La persona reclamant va demanar al Departament d'Educació còpia de les gravacions efectuades al seu institut durant els anys 2005 a 2007, amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, on va actuar amb el seu grup musical d'aleshores. S'estima la reclamació i es requereix el Departament d'Educació perquè faci efectiu el dret d'accés de la persona reclamant.
Es resol declarar que la UAB va vulnerar el principi de minimització, atès que una treballadora de l'entitat va enviar un correu electrònic als professionals d'un departament, inclosa una proposta d'acta que identificava les persones que van presentar una denúncia davant la inspecció de treball. La tramesa d'aquesta proposta es va fer sense anonimitzar les dades identificatives de les persones denunciants.
Es declara que s'ha vulnerat el principi de confidencialitat, en haver accedit injustificadament en 14 ocasions a la història clínica de la persona denunciant. En canvi, no s'ha acreditat que en un procediment judicial s'hagin utilitzat dades obtingudes mitjançant aquests accessos.
Es resol declarar que l'ICS ha infringit el principi de minimització de dades personals, atès que va publicar al seu web un llistat d'admesos i exclosos provisional d'un procés selectiu d'estabilització on constava la condició de discapacitat de les persones aspirants que van participar pel torn de reserva, així com la informació sobre si necessitaven l'adaptació de proves. Aquesta informació era excessiva per a la finalitat de transparència pretesa. En darrer terme, no es requereix cap mesura correctora atès que, a data de la resolució, l'esmentat document ja s’havia despublicat.
L'ajuntament va donar accés a la persona denunciant a un document que incloïa les cèdules de notificació i citació adreçades a 432 persones que havien estat elegides per formar part de les diferents meses electorals, en el marc de les eleccions a Corts Generals. L'esmentat document contenia el nom i cognoms, DNI i domicili de 432 persones. Es resol declarar que l'ajuntament ha comès una infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD, per vulneració del principi de confidencialitat.
La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms, i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé el principi de confidencialitat (art. 5.1.f RGPD) i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Respecte d'això, es resol arxivar les actuacions, atès que l'esmentada Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els treballadors de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. En darrer terme, també s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.