La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
L'encarregat del tractament que realitza un reconeixement mèdic a una persona per compte d'un Ajuntament per tal de determinar si aquesta persona és apta per a la plaça que sol·licita permutar, ha de proporcionar les dades necessàries per a aquesta finalitat. Els principis relatius al tractament, entre els quals el principi de minimització, també s'apliquen a l'encarregat del tractament.
La comunicació de dades dels alumnes per part dels instituts a un grup de recerca, per a fins d'investigació científica, és compatible amb la finalitat per a la qual l'institut va recollir inicialment les dades. L'obligació de fer efectiu el dret d'informació a les persones afectades envers al tractament posterior de les seves dades amb una altra finalitat, correspon a l'entitat que realitza l'estudi.
En principi, el número de telèfon directe d’un Departament de l’Ajuntament no és una dada personal, llevat que estigui directament vinculat a una única persona. En qualsevol cas, si no existeix un número específic atribuït al Departament, no pot ser objecte del dret d’accés. El dret d’accés a la informació pública no justifica la divulgació de l’adreça de correu electrònic atribuïda personalment a una funcionària per motius laborals, tenint en compte que la ciutadania ja disposa d’una altra adreça genèrica establerta per l’Ajuntament per a posar-s’hi en contacte.
La implementació d’un sistema d’informació com el proposat requereix definir les responsabilitats dels diferents agents implicats per determinar les respectives obligacions i responsabilitats. Si bé existeix habilitació per a l‘intercanvi d’informació entre els diferents cossos policials, sempre d’acord amb la coordinació feta pel Departament competent en matèria de policies locals, cal respectar els principis de qualitat i d’exactitud de les dades i, prèvia anàlisi de riscos, determinar les mesures de seguretat adequades.
El consentiment del menor com a base jurídica que habiliti el tractament de les seves dades en l’àmbit de la investigació resta subjecte a la normativa reguladora de l’autonomia del pacient pel que fa al consentiment informat, és a dir, podrà atorgar el seu consentiment en la mesura que el menor sigui competent, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut, i especialment quan sigui emancipat o major de setze anys. Altrament, es requereix l’assistència del representant, havent-lo escoltat prèviament, en tot cas, si és major de dotze anys. En el cas de la recerca biomèdica, atès que la normativa aplicable requereix la majoria d’edat per poder prestar el consentiment, els menors que siguin majors de 14 anys no poden prestar el consentiment previst a la normativa de protecció de dades. Hauran de fer-ho en el seu lloc les persones titulars de la potestat parental o els tutors.
Atès els termes en que es formula la petició cal considerar que la persona sol·licitant està exercint davant de l’Ajuntament el dret d’oposició, atès que la seva voluntat és la d’oposar-se a un determinat tractament, la publicació de les seves dades, opció expressament recollida a l’article 21 de l’RGPD. L’exercici del dret de supressió comportaria que l’Ajuntament elimini aquestes dades de qualsevol suport de l’Ajuntament en el qual puguin constar, mentre que en l’oposició només es pretén evitar un determinat tractament, en aquest cas la difusió a través d’internet. Per a l’exercici del dret d’oposició les dades de la persona sol·licitant han de ser objecte d’un tractament basat en el que disposa l’article 6.1 lletres e) o f) de l’RGPD. L’exercici del dret d’oposició està relacionat amb l’existència de circumstàncies particulars de la persona sol·licitant.
L’Ajuntament podria comptar amb una base jurídica suficient per dur a terme el tractament d’imatges a través de càmeres de videovigilància en els espais a que fa referència la consulta, atesa la previsió de l’article 6.1.e) de l’RGPD, en connexió amb l’article 22 de l’LOPDGDD, si es fa en els termes dels apartats 1 i 2 d’aquest article. Pel que fa al procediment a seguir per tal de considerar el sistema de videovigilància adequat a la normativa de protecció de dades, caldrà complir amb els principis i obligacions establertes en la normativa de protecció de dades (RGPD i LOPDGDD) i, si escau, en la Instrucció 1/2009.