La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
La persona reclamant pot accedir a les adreces de correu electrònic corresponents als seus contactes professionals però no, per la informació de què es disposa, recuperar el contingut dels correus professionals que va enviar o rebre a través del seu correu corporatiu corresponents al termini de temps que va exercir en comissió de serveis les funcions de sergent en cap de la Policia Local.
En el cas analitzat l’Ajuntament estaria obligat a comunicar la informació que resulti pertinent per a les finalitats previstes en l’article 22.2 LOPD quan hi hagi un perill real per a la seguretat pública o la investigació i persecució de delictes per part dels cossos policials. Tot i que no hi ha en la normativa estudiada una previsió expressa sobre l’obligació de formalitzar la sol·licitud d’informació necessàriament per escrit, resulta justificat que la sol·licitud d’informació del cos policial es concreti per escrit, atesa l’obligació que recau sobre l’Ajuntament de donar compliment al principi de responsabilitat proactiva. La comunicació de dades personals sense que es compleixin els principis de protecció de dades, pot ser constitutiva d’una infracció per vulneració dels dits principis (art. 83.5 RGPD).
El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar al comitè d’empresa la informació sobre les retribucions percebudes, per tots els conceptes, pels càrrecs assenyalats en llur sol·licitud d’accés, en la mesura que, per la informació de què es disposa, aquests ostentarien la condició de personal directiu de l’entitat o, en tot cas, ocuparien llocs de confiança o d’especial responsabilitat dins de l’organització.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor al registre de defuncions corresponent als anys 1885-1890, 1918-1921, 1957-1959 i 1968-1969, llevat de les dades de salut que hi puguin constar (en concret dades de malalties hereditàries d’inscripcions anteriors a l’1 de gener de 1959). Pel que fa als llibres d’actes, cal donar accés al llibre d’actes, llevat que hi constin categories especials de dades de les persones a les quals afecten els acords adoptats. En relació amb la correspondència relativa als mateixos períodes, no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar indiscriminadament l’accés a la correspondència de persones vives, sinó que cal fer una anàlisi cas per cas, a la vista de l’interès del regidor en l’accés i el tipus d’informació a la qual es refereixi la correspondència.
Els ajuntaments poden utilitzar les dades personals que consten al Padró municipal d'habitants per a identificar els menors en edat d’escolarització obligatòria i posar-se en contacte amb les seves famílies per exercir les competències que els corresponen pel que fa al procés de preinscripció. La normativa tributària no permet la consulta de la informació tributària, de manera generalitzada i sense consentiment de les persones afectades, per a poder detectar amb caràcter previ a la sol·licitud de preinscripció l’existència de situacions socioeconòmiques específiques. No es pot descartar la compatibilitat d’emprar altres bases de dades o registres administratius com els que es descriuen a la conducta, tot i que els termes en què es descriu aquest intercanvi d’informació a la consulta (volum d’informació, persones afectades, moment en què es duria a terme, etc.) plantegen seriosos problemes des del punt de vista de la proporcionalitat de la mesura.
Els principis recollits a l’article 24 de l’LOPGDD i, en concret, als efectes de la consulta, el principi de limitació del termini de conservació de les dades, segons el qual les dades s’han de conservar al sistema el temps imprescindible per decidir sobre la procedència d’iniciar una investigació, són d’aplicació al tractament de les dades personals de la Bústia Ètica de la Generalitat de Catalunya. En canvi, no són d’aplicació els terminis concrets previstos a l’article 24. Els terminis de conservació de dades personals previstos en l’acord de Gov/96/2020 no resulten contraris al principi de limitació del termini de conservació previst a la normativa de protecció de dades personals.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a l'informe sobre la investigació d'una actuació dels Mossos d'Esquadra en una manifestació, així com a conèixer si de la investigació d'aquests fets es va sancionar a algun mosso d'esquadra, la sanció que se li va imposar i el motiu, prèvia anonimització de les dades personals dels agents afectats. Així mateix, la normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés a les dades identificatives del personal de l’administració que ha intervingut en l’elaboració de l’esmentat informe i constin en aquest document.
La persona reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en l’expedient i en la documentació sol·licitada, incloent l’origen de la informació i, per tant, la identitat de persones que han facilitat informació sobre el reclamant (art. 15 RGPD). La normativa de protecció de dades no impedeix que la persona reclamant pugui accedir a la informació en els termes en que sol·licita, és a dir, còpia anonimitzada de l’expedient, i documents que tinguin relació amb la investigació de la seva conducta com a persona denunciada, excloent de l’accés la informació identificativa innecessària als efectes del principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD), així com informació mereixedora d’especial protecció de terceres persones (ex. art. 23 LTC). Tampoc no estaria justificat l’accés a la resta d’informació personal sobre terceres persones que pugui constar en la documentació sol·licitada (art. 24.2 LTC), accés que el reclamant tampoc no demana. La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les dades merament identificatives dels membres de les Comissions encarregades de l’avaluació i investigació del fets denunciats i/o dels empleats públics que puguin constar en la documentació sol·licitada, incloent el certificat que sol·licita.
La comunicació de les dades identificatives i relatives al domicili del padró de la taxa metropolitana de tractament de residus a un ajuntament, per tal de constituir el padró de la taxa de residus municipal, es pot considerar legítima en tractar-se de finalitats compatibles i respondre a l’exercici de les respectives competències en una mateixa matèria.