Sede Electrónica

La decisió sobre la utilització d’eines de control parental correspon als progenitors o tutors dels menors, ateses les obligacions que es deriven de l’exercici de la potestat parental. Això, sens perjudici que en casos concrets l’accés per part dels progenitors a informació sobre el menor pot veure’s limitat per l’interès superior del menor. En l’entorn escolar no sembla que pugui considerar-se proporcional la captació d’imatges i/o sons de forma generalitzada, atesa l’afectació pels drets de terceres persones, a menys que concorri una base jurídica suficient (art. 6.1.f) RGPD). En l’àmbit sanitari, la finalitat de tenir constància de la identitat dels professionals sanitaris que atenen el menor, es pot aconseguir amb vies menys intrusives (art. 5.1.c) RGPD). En cas que la finalitat pugui ser una altra (posar de manifest un tractament inadequat envers el menor, etc), podria concórrer en determinats casos una base jurídica suficient (art. 6.1.f) RGPD).

Durant el Ple municipal de Badalona de 01/07/2024, l'alcalde va llegir textualment un informe amb dades mèdiques d'una persona que havia estat pacient de l'hospital municipal (BSA Badalona Serveis Assistencials) i, que, posteriorment va morir. BSA va facilitar aquest informe a l'alcalde, en qualitat de president del Consell d'Administració de l'entitat, quan l'antic pacient ja havia mort. S'arxiven els fets pel que fa al tractament que és atribuïble a ambdues entitats, en dues resolucions independents, perquè, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, els tractaments de dades d'una persona difunta no constitueixen una infracció. Pel que fa a possibles accessos indeguts per part de BSA, no s'ha constatat que s'haguessin produït.

Durant el Ple municipal de Badalona de 01/07/2024, l'alcalde va llegir textualment un informe amb dades mèdiques d'una persona que havia estat pacient de l'hospital municipal (BSA Badalona Serveis Assistencials) i, que, posteriorment va morir. BSA va facilitar aquest informe a l'alcalde, en qualitat de president del Consell d'Administració de l'entitat, quan l'antic pacient ja havia mort. S'arxiven els fets pel que fa al tractament que és atribuïble a ambdues entitats, en dues resolucions independents, perquè, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, els tractaments de dades d'una persona difunta no constitueixen una infracció. Pel que fa a possibles accessos indeguts per part de BSA, no s'ha constatat que s'haguessin produït.

Es planteja la consulta sobre la publicació del nom i cognoms dels professionals del transport sanitari urgent (TSU) a l'aplicació "La Meva Salut"; en concret es planteja si aquesta identificació vulnerava el principi de minimització de dades i si posava en risc la seguretat dels treballadors, els quals havien denunciat casos d'amenaces i coaccions a través de xarxes socials per part de pacients atesos. S'argumentava que el tractament d'aquestes dades podria no ser necessari per a la finalitat de l'atenció sanitària i que hauria de requerir el consentiment previ de la persona interessada. En les seves conclusions, el dictamen determina que el tractament de les dades identificatives dels professionals per part del Servei Català de la Salut i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) s'ajusta al principi de minimització de dades recollit a l'article 5.1.c) del RGPD. Així mateix, s'assenyala que en l'àmbit de les administracions públiques i les relacions laborals existeix un desequilibri de poder que fa que el consentiment no sigui la base jurídica més adequada, sent necessària una base legal diferent per garantir la transparència i l'accés dels pacients a la informació sobre els professionals que els han prestat assistència sanitària. (CNS 8/2025)

Tenint en compte la informació desagregada sobre les subvencions i ajuts de què ja disposaria la persona reclamant (tipus d’ajut, import i municipi de residència i/o centre escolar), així com les particularitats demogràfiques de la comarca a què refereix la seva petició (municipis amb baixa població), des de la vessant de la protecció de dades podria no resultar adequat facilitar ara la informació diferenciant entre persones beneficiàries que disposen de DNI i persones beneficiàries que disposen de NIE, atès que la combinació d’aquestes variables podria comportar un risc plausible de reidentificació indirecta de les persones beneficiàries, especialment en municipis petits. Alternativament, podria facilitar-se aquesta informació en termes de percentatges globals per municipi sempre que hi hagi un nombre mínim de persones beneficiàries que en garanteixi l’anonimat.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix facilitar a la persona reclamant, en la seva condició de delegada sindical, informació relativa a la data d’assignació del complement de nocturnitat a la persona que exerceix el càrrec d’Intendent Major de la Guàrdia Urbana, així com a una de les persones que ostenta el càrrec d’Intendent, indicant també qui va autoritzar l’assignació i en funció de quina franja horària nocturna es va justificar. No obstant això, pel que fa a la identificació dels funcionaris de diverses unitats als quals s’ha reconegut aquest complement, la normativa de protecció de dades només permetria la comunicació de manera anonimitzada o, en cas de no ser una mesura eficaç, en un nivell d’agregació que no permeti identificar-los.

La normativa de protecció de dades personals no permetria accedir, en els termes sol·licitats, a la informació relativa als horaris de tot el personal des del curs 2015-2016 del centre educatiu, als contractes del personal laboral extern, els requeriments adreçats al centre per part de docents externs i als informes d’inspecció. Ara bé, no hi hauria impediment en facilitar l’accés als convenis signats, amb la prèvia anonimització de les dades personals diferents de la identificació amb nom i cognoms de les persones signants.

Informe en relació amb el Projecte d’Ordre per la qual es modifica el Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Pollastre i Capó del Prat, aprovat per l’Ordre AAR/523/2009, de 6 de novembre