L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Una ex treballadora de la UOC, que mantenia el rol com estudiant, seguia rebent correus electrònics vinculats amb les seves funcions com a treballadora (ppi. licitud) i podia continuar accedint a una carpeta amb informació d'altres persones (mesures seguretat).
Es desestima la reclamació en relació amb una de les peticions formulades davant l'entitat, en la mesura que el dret d'accés no abasta el dret a conèixer els accessos a la història clínica duts a terme pel personal del responsable del tractament. S'estima la reclamació pel que fa a l'altra petició, ja que la traçabilitat de la història clínica sí que abasta, entre d'altres, conèixer les comunicacions efectuades.
S'estima la reclamació en la mesura que l'ICS no va donar resposta de forma completa a la petició, que consistia en conèixer totes les atencions d'urgències que la reclamant havia rebut en els centres gestionats per l'ICS en la comarca d'Osona. L'ICS va facilitar la informació sol·licitada, però només en relació amb alguns dels seus centres.
S'arxiva ja que no es constaten accessos indeguts a la història clínica de la persona denunciant, per part de la persona que aquesta havia indicat.
L’accés a la identitat de les persones que presten serveis al responsable del tractament que han accedit a la història clínica (HC), no forma part del contingut del dret d’accés reconegut per l’RGPD. No obstant això, a partir de l’article 6.1.c) RGPD i la normativa de transparència, l’Hospital pot comunicar als pacients que ho sol·liciten la informació relativa als accessos a la seva HC, inclosa la identitat, el càrrec o la categoria dels professionals que hi han accedit, així com la informació que resulti pertinent sobre l’accés (data i hora de l’accés, i/o centre, mòdul o unitat des de la que s’ha produït i motiu), sense que sigui necessari el consentiment dels professionals afectats.
La persona reclamant no pot accedir a l’historial disciplinari d’un col·legiat però sí disposar de les resolucions d’arxiu de les diligències prèvies que s’hagin dut a terme contra aquest col·legiat en què el reclamant hagi estat denunciant. També se li pot facilitar la informació relativa a la titulació acadèmica amb què compta aquesta persona, inclosa la universitat i any en què va cursar els seus estudis, i si escau l’homologació i altres requisits per exercir la professió, en atenció a les circumstàncies concurrents.
D’acord amb el Protocol mitjançant el qual es determinen pautes bàsiques destinades a assegurar i protegir el dret a la intimitat del pacient pels alumnes i residents en Ciències de la Salut, publicat per l’Ordre SSI/81/2017, de 19 de gener, el centre mèdic, només pot autoritzar l’accés a les històries clíniques amb la finalitat de docència, amb el vistiplau del Comitè d’Ètica, si es compleixen els requisits de l’apartat 7.2.2 del Protocol i concorre algun dels supòsits previstos a la legislació d’autonomia del pacient i al punt 7.2.1 del Protocol.
L’ajuntament pot accedir a la informació de la qual disposi l’empresa concessionària del subministrament d’aigua relativa a habitatges respecte dels quals no existeixi consum d’aigua en els darrers 2 anys o quan aquest consum sigui anormalment baix, amb la finalitat d’aplicar el recàrrec a l’IBI previst al TRLRHL respecte aquests habitatges.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del ciutadà a la informació pública en què no consten dades personals. Respecte la resta d’informació sol·licitada, se li pot lliurar les dades merament identificatives dels empleats públics que hi puguin constar, essent el TIP en cas dels membres de la Policia Local; les retribucions percebudes pel Sotsinspector en cap de la Policia Local, en els termes de l’article 11.1.b) de l’LTC, i, de manera agregada, les retribucions de la resta de policies; el nombre de llicències d’armes de què disposa l’Ajuntament i un certificat en què es faci constar que els policies han realitzat, durant els darrers quatre anys, les pràctiques de perfeccionament de tir policial; i també informació anonimitzada sobre els policies de baixa mèdica. Ara bé, no se li podria lliurar la fotografia i torn assignat a cada policia. Tampoc la identitat dels alliberats sindicats, llevat d’aportar el consentiment exprés i per escrit de les persones afectades.
A partir de la informació de la qual es disposa, la normativa no permet al reclamant (i denunciant dels fets) accedir a l’expedient d’informació reservada relatiu a la investigació d’uns fets presumptament constitutius d’assetjament laboral. No obstant això, sí pot accedir a la documentació relativa als incidents de recusació que ha promogut.