Seu Electrònica

La persona que va participar en el procés té dret d’accedir a l’expedient que l’afecta, incloses les seves pròpies dades, les valoracions i puntuacions de la documentació presentada per tots els participants que justifiquin la decisió, així com el currículum, la carta de motivació, el projecte i la documentació acreditativa dels mèrits de la persona finalment seleccionada, prèvia supressió de dades innecessàries (número complet de DNI/NIE, domicili, correu, telèfon, etc.). Respecte dels expedients dels processos de provisió en què la persona reclamant no va participar, l’accés es limita a la informació que la normativa de transparència exigeix publicar (convocatòria, bases, requisits, criteris de valoració, llistes amb identificació parcial i persones seleccionades), així com les puntuacions i els currículums de les persones seleccionades, prèvia supressió de dades innecessàries.

En la mesura que la informació que es reclama pugui incloure dades de terceres persones, la possibilitat d’accedir a aquesta informació s’ha d’analitzar d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la normativa de transparència (art. 24 LTC), i no des de la perspectiva exclusiva de l’article 15 RGPD. La normativa de protecció de dades no impediria comunicar a la persona reclamant accés a la seva pròpia informació (art. 15 RGPD), o informació de si es va produir algun error tècnic en relació amb els tràmits duts a terme pel propi interessat, sense associar aquesta informació a cap dada personal. Tampoc no impediria comunicar a la persona reclamant informació sobre la traçabilitat dels accessos a la seva informació personal, i sobre la gestió que s’hagi dut a terme de la seva documentació, en el context del procés selectiu en què hauria participat.

En els termes en què s’ha plantejat la reclamació, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sol·licitada que contingui dades personals merament identificatives dels responsables de la tramitació i formalització de l’expedient de contractació, ni tampoc a les dades identificatives i de contacte professional dels representants de l’empresa adjudicatària. Ara bé, si la documentació objecte d’accés conté dades personals de treballadors, clients o altres tercers que no siguin necessàries per a la finalitat de transparència perseguida, l’accés només es podrà facilitar un cop aquestes dades hagin estat degudament anonimitzades, d’acord amb el principi de minimització de dades i amb el que preveu l’article 70.6 del RLTC.

D’acord amb les consideracions efectuades en l’informe, si el procés selectiu sobre el qual es demana accés ja ha finalitzat, la persona reclamant hauria de poder accedir a la informació relativa a la documentació sol·licitada, però exclusivament referent a la persona finalment seleccionada i no de la resta de participants en la convocatòria. Aquest accés s’hauria de facilitar amb la prèvia supressió de totes aquelles dades personals que puguin resultar innecessàries o excessives, com ara el número de DNI o NIE, el domicili, el correu electrònic, i, qualsevol altra dada mereixedora d’una especial protecció.

La publicació del número de DNI complet associat a cada professional no és necessari per la finalitat pretesa de transparència.

En compliment de la obligació de publicitat activa prevista a l'article 10.1 h (publicació de resolucions administratives i judicials amb rellevància pública) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC) es va publicar un decret que contenia dades personals excessives (en concret, les tres darreres xifres i la lletra del DNI de la persona que havia presentat una sol·licitud d’accés a la informació pública). La pròpia LTC a l'article 10.3 assenyala expressament que en el cas de la obligació de l'art. 10.1 h "la informació no ha d'incloure dades o referències personals."

S'inadmet la reclamació i es trasllada a la GAIP, atès que la persona reclamant sol·licitava saber la informació referent a l'ordre d’inscripció dels alumnes al servei de transport escolar, així com informació relativa al sistema d'exclusió del mateix.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell va remetre a l’AOC una acta de la Junta de Govern Local que es va publicar a internet sense anonimitzar. Hi constaven dades personals de la persona denunciant (nom, domicili...), així com d’altres tercers. Tot i que posteriorment l’acta es va retirar, la difusió inicial vulnerava el principi de minimització de dades de l’article 5.1.c de l'RGPD.

L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu, així com al personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins l’organització o alt nivell retributiu, respecte dels quals s’ha de facilitar la informació sobre tots els conceptes retributius (retribució bàsica, complements i triennis). Pel que fa a la resta de personal, la informació retributiva s’ha de facilitar de manera agregada, agrupada per categories. Respecte del complement de productivitat, una percepció especialment baixa no permet concloure necessàriament l’existència d’una baixa mèdica i no implica la revelació de dades de salut en el sentit de l’article 9 del RGPD. En conseqüència, aquest fet no constitueix un obstacle addicional a facilitar la informació retributiva en els termes esmentats.

En el cas del col·lectiu de secretaris o secretàries d’alt càrrec, tot i que la seva provisió es fa per lliure designació, atès que no disposen d’un nivell retributiu elevat ni d’una responsabilitat especial dins de l’estructura organitzativa, la seva situació no és equiparable a la dels llocs respecte dels quals s’ha considerat que preval l’interès públic en la divulgació de les retribucions. Per aquest motiu, la informació retributiva d’aquest col·lectiu s’ha de facilitar de manera agregada dins del grup i nivell al qual pertanyen. Pel que fa a la segona i tercera de les qüestions plantejades en la consulta (relativa a la determinació del nivell retributiu a partir del qual es considera que s’ha de donar la informació de manera individualitzada), la decisió sobre la possibilitat de donar accés a les retribucions íntegres, de manera individualitzada, ha de basar-se en una ponderació conjunta de factors, tal com s’ha exposat al Fonament Jurídic III. Aquesta ponderació té en compte no només el nivell retributiu sinó també la resta de criteris relatius a l’especial responsabilitat, al fet de tractar-se de llocs de confiança, i al seu sistema de provisió. L'accés a les retribucions per antiguitat (triennis) segueix el mateix criteri de ponderació. Serà individualitzada per als alts càrrecs, personal directiu i els llocs d'especial confiança o d’alt nivell retributiu. Per a la resta del personal, aquesta informació s'ha de facilitar de manera agregada per nivells i cossos. Pel que fa al complement de productivitat, es considera que una percepció especialment baixa no revela necessàriament una situació de baixa mèdica. Per tant, aquest fet no hauria d’impedir facilitar, en els casos identificats en aquest informe, la informació retributiva completa, incloent-hi les retribucions bàsiques, les complementàries i les corresponents a la productivitat. Finalment, pel que fa a la quarta i cinquena qüestions plantejades en la consulta (relatives al tràmit d’audiència) es considera que resulten identificables les persones que, d’acord amb les consideracions exposades en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ocupen llocs respecte dels quals es considera que la informació sobre les seves retribucions s’ha de facilitar de forma individualitzada. Així mateix, poden resultar identificables les persones que ocupen llocs de treball, amb un grup i nivell determinats, que estan dotats amb un nombre reduït d’efectius. En relació amb aquestes persones directament identificables o que poden resultar-ho, indirectament, cal efectuar el tràmit d’al·legacions previst a l’article 31 de la LTC. La mera oposició de la persona afectada no és suficient per a limitar l’accés a les seves dades personals. Perquè les al·legacions puguin ser tingudes en consideració, han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que acreditin un perjudici real als seus drets o interessos. La simple incomoditat o reticència personal, l’oposició genèrica sense aportar cap element objectiu de perjudici o els arguments basats en preferències subjectives sense fonament jurídic no es poden tenir en consideració per limitar l’accés