L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
El reclamant es queixava que l'entitat no havia atès la seva sol·licitud d'exercici del dret de supressió del número de telèfon mòbil particular i d'oposició a rebre trucades o missatges de feina en aquest telèfon. Es resol estimar parcialment la reclamació perquè l'entitat va admetre que va respondre i atendre els drets del reclamant fora de termini. No hi ha pronunciament sobre el fons perquè l'entitat ja va resoldre la reclamació.
Es desestima la reclamació, atès que la persona interessada no va esmenar la sol·licitud a requeriment del responsable del tractament i, en conseqüència, no va formalitzar degudament la seva petició. En concret, se la instava a indicar el motiu, relacionat amb la seva situació particular, pel qual exercia el dret d'oposició en relació amb el tractament de dades personals per part dels professionals d'un centre mèdic concret (art. 21 RGPD). Tanmateix, com a afegitó, la resolució fa constar que, perquè un professional pugui accedir a categories especials de dades personals, cal apreciar algun dels supòsits de l'article 9.2 RGPD, sense que la circumstància referida als tractaments necessaris per protegir interessos vitals de la persona interessada pugui habilitar el tractament, quan la persona interessada no està incapacitada físicament o jurídicament per prestar el consentiment.
El reclamant es queixava que l'AOC no havia suprimit les dades que contenia El Meu Espai i el remetia a reclamar la supressió directament a cadascuna de les entitats responsables del tractament. Es desestima la reclamació, perquè l'AOC va resoldre adequadament la sol·licitud del reclamant ja que, pel que fa a les dades de les quals era responsable del tractament, no les podia suprimir si en la data de la sol·licitud no existien. Pel que fa a les dades respecte de les quals actuava com a encarregat del tractament, va indicar al reclamant que havia de formular la reclamació davant de cada entitat individualment; tot i això, finalment l’AOC va derivar la sol·licitud a cadascuna de les entitats.
La reclamant es queixa que l'ajuntament va comunicar les seves dades personals a una empresa encarregada de la confecció d'una enquesta sobre riscs laborals. Va sol·licitar l'oposició d'aquesta comunicació, l'accés de les dades comunicades i la supressió de les dades personals tractades per l'empresa ET. L'Ajuntament va complir parcialment la sol·licitud, ja que va només va respondre la petició del dret d'oposició i va deixar sense resposta les peticions del dret de supressió i accés que van ser formulades davant l'ET.
S'estima la reclamació de tutela, ja que l'entitat reclamada no va respondre la sol·licitud en el termini exigit per la normativa. Quant al fons, es considera ajustat a dret que l’entitat reclamada no tramités la sol·licitud, a causa del caràcter repetiu de la pretensió.
Es resol desestimar la petició del reclamant, atès que restringir l'accés a les dades de salut de l'HC3 de la seva tutelada, a tots els perfils professionals -inclosos els sanitaris-, tret d'una doctora, pot comprometre la qualitat de l'assistència sanitària de la usuària. A més, els arguments en què es fonamenta el dret d'oposició no tenen prou entitat per justificar la restricció esmentada.
La persona denunciant posava de manifest que l'Ajuntament obliga als i les usuàries del servei de piscines municipals a sotmetre's a l'eina del reconeixement facial per obtenir l'abonament d'accés. Tanmateix, consultat per aquesta Autoritat, l'Ajuntament ha exposat que el registre a l'eina no és obligatori i que es pot obtenir l'abonament imprès, després de presentar la fotocòpia del DNI. En aquests termes, a banda de les manifestacions del denunciant, no es disposa de més elements que permetin sostenir que el reconeixement facial és obligatori, motiu pel qual s'arxiva la denúncia.
La persona reclamant es queixava de la desatenció dels seus drets d'accés i d'oposició que hauria exercit davant l'Ajuntament, en el marc de la seva participació en un procés de participació ciutadana de temàtica urbanística. S'estima la reclamació i es requereix l'Ajuntament perquè faci efectius els drets d'accés i d'oposició de la persona reclamant i en doni compte a aquesta Autoritat.