Seu Electrònica

El denunciant es queixa que la Universitat va utilitzar els resultats de convocatòries anteriors d'ICREA per denegar el suport a una persona candidata. L'entitat denunciada argüeix que el tractament és necessari per determinar la conveniència o no de futurs suports a les persones candidates i evitar la reiteració de suports a candidatures que en anteriors ocasions no van superar els estàndards. L'Autoritat considera que el tractament està justificat i disposa de base jurídica. Tot això sens perjudici que les persones afectades puguin exercir en qualsevol moment el dret de supressió de les seves dades personals davant el responsable del tractament.

El denunciant es queixa que l'Ajuntament va accedir a una carpeta en què hi tenia desats documents particulars, mentre estava de baixa laboral. L'Ajuntament reconeix que va accedir a la carpeta amb la finalitat de donar continuitat a la tramitació i addueix que no es tracta d'una carpeta d'ús particular, ja que la seva normativa interna prohibeix els usos privats dins del sistema informàtic de l'entitat. S'arxiven les actuacions perquè es considera que l'accés disposava de base jurídica suficient.

La denunciant va detectar que, en 32 contractes publicats al perfil del contractant entre 2019 i 2024, l’Ajuntament havia difós noms, cognoms i DNI complet de les parts contractants. Tot i que la normativa de transparència obliga a publicar la identitat dels adjudicataris, aquesta difusió ha de respectar la protecció de dades i especialment el principi de minimització. Així, de conformitat amb aquest, es declara la infracció del principi de minimització al considerar innecessari publicar el DNI complet, ja que el deure de publicitat ja es compleix amb la menció expressa dels noms i cognoms dels adjudicataris.

La denunciant al·legava que l'Ajuntament havia facilitat el seu certificat històric d'empadronament a la seva exparella sense el seu consentiment, el qual posteriorment l'havia utilitzat contra ella en un procediment judicial. Durant les investigacions prèvies es va constatar que la denunciant mateixa havia sol·licitat el certificat a l'Ajuntament, i que se li va entregar personalment a ella. Arxiu per falta d'indicis.

La denunciant es queixa que l'ajuntament va facilitar a una regidora les seves dades relatives a la sol·licitud d'una bestreta sobre la seva nòmina i a una moratòria de pagament, i aporta documentació sobre la sol·licitud d'accés d'una regidora sobre expedients i decrets municipals. L'ajuntament nega haver facilitat les dades personals de la denunciant a la regidora ni al seu grup. S'arxiven les actuacions perquè no s'ha acreditat que l'ajuntament hagi facilitat les dades personals de la denunciant a terceres persones. S'esmenta el dret d'informació que tenen atribuït els càrrecs electes municipals, el qual els permet accedir als antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, sens perjudici del dret a la protecció de les dades personals.

L'ajuntament va publicar en data 14/07/2025 l’acta de la sessió plenària municipal del dia 29/06/2016, sense anonimitzar i accessible per qualsevol persona, la qual contenia dades personals del denunciant, incloses dades de salut. La publicació de l’acta s’ha mantingut accessible a internet fins al dia 16/07/2025. L’acta incloïa informació excessiva per a la finalitat de transparència pretesa. Entre d’altra informació, identificava el denunciant amb noms i cognoms , indicava que havia presentat una reclamació per responsabilitat patrimonial i contenia la transcripció literal d’un informe mèdic. Es declara la vulneració dels principis de minimització (dades excessives per a la finalitat de transparència pretesa) i el principi de limitació del termini de conservació.

La base jurídica de l’article 6.1.f) RGPD habilitaria el traspàs i incorporació dels fons privats objecte de consulta en arxius públics sense haver de disposar del consentiment de les persones afectades, sempre que l’exercici de ponderació necessari permeti constatar que no es produirà un impacte negatiu en els drets i llibertats de les persones afectades, i que s’apliquin garanties adequades al tractament de la informació personal. Això, sens perjudici de la possibilitat d’aplicar el mecanisme d’integració dels fons documentals de l’article 19.2.e) de la LPCC, o de l’aplicació de la base jurídica de l’article 6.1.a) RGPD, en relació amb aquells fons documentals en què sigui viable disposar del consentiment de les persones afectades.

Les previsions de les diferents taules d’accés i avaluació documental en relació amb la conservació de documentació pública, en la mesura que afectin a la conservació de dades personals, han de ser conformes als principis de protecció de dades, entre d’altres, al principi de limitació del termini de conservació (art. 5.1.f) RGPD). El tractament de dades per a la finalitat del registre d’accessos a l’edifici de l’entitat no requeriria, en principi, la conservació més enllà d’un termini breu, des de la data de la visita, excepte que s’hagi de produir la comunicació de dades a les forces i cossos de seguretat, als jutjats i tribunals o al Ministeri Fiscal. En relació amb la realització d’auditories relacionades amb la prevenció de riscos laborals i en garantia de la seguretat i la salut dels treballadors, el termini de conservació de les dades per un període de 5 anys resulta ajustat a les previsions de la taula examinada, a la normativa aplicable i als principis de protecció de dades.