L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
s'arxiva la denúncia relativa a la presumpta recollida de dades deslleial, sense consentiment ni informació. L'arxiu es basa en l'aplicació del principi de presumpció d'innocència.
No hi ha cap element que permeti sostenir que la persona denunciant no va prestar el seu consentiment -sigui per si mateixa, sigui per representació- per al tractament de les seves dades.
La clàusula informativa complia adequadament amb l'article 5 de la LOPD.
S'estima la reclamació del dret de cancel·lació, atès que davant les manifestacions de la persona reclamant, la DGP no ha acreditat la concurrència d'algun dels supòsits que permetria la denegació, i no ha atès els requeriments reiterats de l'ApdCat per tal que aporti doc justificativa.
En el marc d'una investigació policial, la DGP va citar a tots els mossos adscrits a una unitat policial per tal que compareguessin a fi de recollir les seves empremtes. En l'escrit de citació es revelava el nom i cognoms de la persona detinguda i de la seva mare, dades que resultaven innecessàries.
Sobreseïment. No pot recaure sobre la PG-ME , en funcions de policia judicial, la responsabilitat d'haver notificat en sobre obert una resolució judicial -que inclou dades relatives a infraccions penals-, a una persona que no és la destinatària, atès que correspon al Secretari/ària judicial la gestió de les comunicacions judicial. No obstant l'anterior, s'efectua una recomanació a la DGP sobre com actuar en aquests casos.
S'estima la reclamació, atès que l'entitat concessionària encarregada del tractament hauria d'haver traslladat la sol·licitud de rectificació a l'Ajuntament, atesa la seva condició de responsable del fitxer i, per tant, qui estava obligat a donar-hi resposta. Malgrat la dificultat per encaixar en el dret de rectificació la petició de modificació del c/c, atès que el tractament es basa en el consentiment, la persona pot revocar-lo i per tant ordenar el canvi en la domiciliació a un altre c/c.
la persona reclamant té dret a accedir a les dades mèdiques de l'expedient assistencial de la seva àvia difunta, per considerar aplicable la normativa sanitària reguladora del dret d'accés a la història clínica per part de familiars i persones vinculades a la persona difunta. Pel que fa a les dades contingudes a l'expedient assistencial i que no encaixen en la història clínica, no és aplicable el dret d'accés privilegiat de les persones vinculades previst a la legislació de salut. Caldria doncs aplicar el règim d'accés general a informació pública, sense que en principi resultés aplicable el límit de la protecció de dades per afectar una persona difunta, però cal tenir en compte l'ampliació de la protecció a 25 anys més enllà de la mort prevista a la Llei 10/2001 per a dades que afecten la intimitat o l'honor, entre d'altres.
El síndic de greuges municipal té habilitació per demanar a l’Ajuntament la informació necessària per al compliment de les seves funcions. Ara bé, en virtut del principi de minimització (l’article 5.1 c) RGPD) només sembla adequada la possibilitat de poder accedir als expedients concrets, o parts d’expedients, a què es refereixin les investigacions del síndic de greuges municipal (considerant 31 RGPD). Des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades i per la informació de què es disposa, facilitar al síndic de greuges municipal l’accés directe a l’aplicatiu municipal no s’adequaria al principi de minimització de dades i podría suposar un risc per l’adequada protecció de la informació personal dels ciutadans.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del comitè d’empresa a la còpia bàsica del contracte o a la comunicació al Servei Públic d’Ocupació a través de l’aplicació contrat@ (punts primer i segon), sempre que es faci en els termes exposats en els fonaments IV i V d’aquest dictamen. L’accés a la relació d’hores extres mensuals realitzades per treballadors (punt cinquè), hauria de facilitar-se substituint el nom i cognoms dels treballadors per un codi numèric que no permetés la identificació d’aquestes persones. L’accés al document TC-2 mensual o Relació nominal de treballadors, (punt tercer), hauria de comptar amb el consentiment exprés dels treballadors. Això, sens perjudici que es pugui facilitar una relació amb el nom i cognoms dels treballadors pels quals l’empresa ha cotitzat. L’accés a la relació mensual de treballadors que estan en situació d’IT per una accident laboral (punt quart), no es pot facilitar sense comptar amb el consentiment exprés dels afectats. L’accés als escrits de sanció o amonestació als treballadors (punt sisè), no es pot facilitar sense comptar amb el consentiment exprés dels afectats, tret que es tracti de sancions per la comissió de faltes molt greus. Tot i això, sense perjudici que tant en aquest supòsit com en l’anterior, es pugui trametre la informació de manera anonimitzada.
La persona que sol·licita l’expedient d’informació reservada no tindria la condició de persona interessada en els termes previstos a la normativa de procediment administratiu (art. 4 i art. 53.1.a) LPAC), atès que l’expedient d’informació prèvia ha conclòs amb l’arxiu de les actuacions. L’Ajuntament únicament podria informar a la persona denunciant sobre el fet que s’ha produït l’arxiu de l’expedient. Més enllà d’això (arts. 23 i 24 LTC), caldria denegar l’accés a l’expedient d’informació reservada, a menys que les persones afectades donin el seu consentiment. Tot i que en principi no és obligat comunicar la identitat del sol·licitant a aquelles persones a les que l’Ajuntament dona tràmit d’audiència (art. 31.3 LTC), en el cas examinat seria convenient donar trasllat de la sol·licitud d’accés amb indicació de la identitat de la persona sol·licitant.
El règim específic d’accés a les dades del Padró municipal d’habitants (LRBRL i TRLMRLC) no preveu, amb caràcter general, l’accés dels particulars no empadronats a dades padronals d’altres persones. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades del padró relatives a la convivència històrica en un domicili a petició del propietari del mateix emparada en la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sempre i que, un cop feta la ponderació dels drets en joc, concorri un interès directe en el sol·licitant de la informació i aquesta comunicació d’informació no suposi un perjudici significatiu pel dret a la protecció de dades de les persones afectades