L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat la sol·licitud de supressió.
El denunciant es queixa que l'Ajuntament ha publicat una resolució a internet que conté les seves dades personals: nom, cognoms i matrícula del seu vehicle, així com el contingut d'una reclamació patrimonial que va presentar. Es comprova i es constata que la resolució denunciada és a internet i es dicta resolució per vulneració del principi de confidencialitat.
El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec.
Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir-ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.
El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec.
Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir-ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.
S’examina la viabilitat d’utilitzar la signatura biomètrica per a determinats documents en l’àmbit de salut, com serien el consentiment informat (oferint una alternativa) i altres documents administratius. S’analitza la diferenciació entre identificació i signatura en l’àmbit de les actuacions administratives i es conclou que, mentre les dades biomètriques no s’emprin per identificar i autenticar mitjançant un tractament tècnic específic, no hi ha un tractament de categories especials de dades. Des d’aquest punt de vista, el seu ús i prova estaria regulat per la normativa sobre la signatura electrònica i s’empararia en la normativa de procediment i el dret dels interessats d’utilitzar mecanismes electrònics de signatura; això, sempre que compleixin la legislació sobre serveis electrònics de confiança. En cas de discrepància amb la signatura biomètrica emesa, sí que suposaria un tractament de dades a l’efecte d’autenticació, que estaria fonamentat en la base legitimadora de l’article 9.2.f de l’RGPD
L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.
El denunciant es queixa que al Facebook d'un grup municipal s'ha publicat la notícia que s'ha interposat un recurs contra l'acord d'aprovació d'un conveni, i que aquesta notícia s'acompanya amb una imatge del conveni impugnat on consten els noms i cognoms de les parts signants. S'acorda arxivar la denúncia, perquè la normativa de transparència preveu que els convenis es publiquin amb la identificació de les parts i, per tant, aquestes dades ja eren públiques. D'altra banda, es trasllada a l'AEPD la part dels fets relatius a una eventual republicació d'aquesta mateixa notícia al Facebook personal de dos regidors del grup municipal.
El tractament de dades personals denunciat, referit a la publicació de la identitat de les persones que van sol·licitar HPO, està emparat per l'article 6 RGPD, apartats c i e, atesa la necessitat de complir una missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits a l'Ajuntament de Terrassa. Específicament, es compleix el mandat previst per la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que preveu la competència municipal per crear un registre de sol·licitants d'HPO. També el Reglament del registre de sol·licitants d'HPO de Terrassa, que preveu que els acords -tant provisionals com definitius- s'han de publicar.