L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima la reclamació presentada, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior (DGP) no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés.
S'estima la reclamació, atès que l'ICS va respondre la sol·licitud d'exercici del dret de rectificació fora del termini previst legalment. Tanmateix, pel que fa al fons no escau requerir la rectificació sol·licitada, atès que la persona que va exercir el dret demanava corregir quatre diagnòstics mèdics, però no aportava cap document o informació que permetés acreditar que aquests diagnòstics eren erronis. Tampoc s'especificava de manera clara la informació correcta que calia introduir en cada un dels diagnòstics presumptament erronis.
S'estima la reclamació, atès que l'ICS va respondre la sol·licitud d'exercici del dret de supressió fora del termini previst legalment. Tanmateix, pel que fa al fons, no escau requerir a l'ICS la supressió reclamada atès que, d'acord amb la legislació sanitària, la informació clínica s'ha de conservar durant un termini de 5 o 15 anys, segons la informació de què es tracti. En aquest cas, el termini no ha transcorregut.
Es resol declarar que l'ajuntament va vulnerar el principi de confidencialitat quan el servei de RH va enviar un informe mèdic del denunciant al seu superior jeràrquic del cos de la Policia Local i a l'administrativa en funcions, com a conseqüència d'una errada humana. També es declara que l'ajuntament va vulnerar l'article 37 de l'RGPD, atès que en la data dels fets no havia designat un delegat de protecció de dades.
S'estima la reclamació, atès que l'ICS va respondre la sol·licitud d'exercici del dret de supressió fora del termini previst legalment. Tanmateix, pel que fa al fons, no escau requerir a l'ICS la supressió reclamada atès que, d'acord amb la legislació sanitària, la informació clínica s'ha de conservar durant un termini de 5 o 15 anys, segons la informació de què es tracti. En aquest cas, el termini no ha transcorregut.
L'objecte de la denúncia era manifestar que dos treballadors de la comissaria de la Policia Local van comunicar a una tercera persona el TIP i el lloc de feina del denunciant. Tanmateix, de la documentació aportada durant la fase d'informació prèvia s'infereix que la persona a qui es van comunicar les dades ja coneixia aquesta informació. Per això, es considera que no s'ha acreditat que fossin els agents qui li revelessin dades personals del denunciant. Per tot això, s'arxiven els fets.
L'ajuntament va donar accés a la persona denunciant a un document que incloïa les cèdules de notificació i citació adreçades a 432 persones que havien estat elegides per formar part de les diferents meses electorals, en el marc de les eleccions a Corts Generals. L'esmentat document contenia el nom i cognoms, DNI i domicili de 432 persones. Es resol declarar que l'ajuntament ha comès una infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD, per vulneració del principi de confidencialitat.
La persona reclamant va demanar al Departament d'Educació còpia de les gravacions efectuades al seu institut durant els anys 2005 a 2007, amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, on va actuar amb el seu grup musical d'aleshores. S'estima la reclamació i es requereix el Departament d'Educació perquè faci efectiu el dret d'accés de la persona reclamant.
La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms, i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé el principi de confidencialitat (art. 5.1.f RGPD) i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Respecte d'això, es resol arxivar les actuacions, atès que l'esmentada Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els treballadors de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. En darrer terme, també s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.
Es resol declarar que la UAB va vulnerar el principi de minimització, atès que una treballadora de l'entitat va enviar un correu electrònic als professionals d'un departament, inclosa una proposta d'acta que identificava les persones que van presentar una denúncia davant la inspecció de treball. La tramesa d'aquesta proposta es va fer sense anonimitzar les dades identificatives de les persones denunciants.