La Autoridad Catalana de Protección de Datos (APDCAT) emite informes o dictámenes con un posicionamiento sobre un tema concreto, en respuesta a peticiones de información o consultas formuladas.
Además, emite resoluciones en respuesta a las reclamaciones de tutela de derechos formuladas por las personas afectadas. También emite resoluciones sancionadoras cuando se constata un incumplimiento de la normativa. Asimismo, otorga autorizaciones cuando no es necesario informar a los titulares de los datos personales sobre la recogida de los mismos o para el mantenimiento íntegro de determinados datos.
En cumplimiento de la normativa, la APDCAT anonimiza las resoluciones publicadas y modifica o suprime algunas referencias de los dictámenes e informes para preservar la identidad de las personas o entidades que formulan las consultas.
La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar al representant dels treballadors la informació individualitzada que sol·licita, amb indicació de la identitat (nom i cognoms) dels treballadors afectats per l’acord d’absorció del complement de productivitat i la quantia que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors.
El regidor no pot accedir a l’expedient complet sol·licitat, relatiu a diversos procediments d’alta al Padró de persones vulnerables, si bé, als efectes de controlar i fiscalitzar la gestió del Padró duta a terme per l’Ajuntament, se li pot lliurar determinada informació sobre aquestes altes: data, domicili, justificació en els termes apuntats a l’informe, i les dades identificatives de les persones afectades.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les retribucions complementàries sol·licitades, així com a les dietes i les indemnitzacions corresponents al personal que ocupi llocs directius, de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat, o que impliquin alts nivells retributius, en els termes del FJ VI d’aquest informe. Pel que fa a la resta de persones treballadores de la GT, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat de retribucions complementàries, dietes i indemnitzacions percebudes durant el període de temps sol·licitat, sempre que aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés per part de la persona reclamant a la identitat (nom i cognoms i les xifres 4 a 7 del número de DNI) dels treballadors inclosos a la relació de sol·licituds de mobilitat voluntària que hagin obtingut un lloc de treball en virtut del mecanisme de mobilitat previst a la normativa, identificant la data de la sol·licitud i el lloc obtingut. Això, llevat que en algun cas la comunicació de la informació pugui revelar informació protegida per l’article 23 LTC. No resulta justificat l’accés de la persona reclamant a la identitat de la resta de persones que consten inscrites al registre de mobilitat i que no han obtingut un nou lloc de treball en virtut d’aquest mecanisme de mobilitat.
La presentació juntament amb la sol·licitud de teletreball d’un checklist amb les condicions del lloc de treball (alçada de la taula, alçada del seient a terra, tipus d’espatllera, amplada d’espatllera, espai lliure per les cames) així com una fotografia en la que només surtin a la imatge les eines de treball de les quals disposa el treballador (cadira, taula, pantalla, teclat) troba habilitació a l’article 6.1.c) de l’RGPD per tal que l’Ajuntament pugui complir la seva obligació en relació amb les condicions que han de reunir els llocs de treball en la seva prestació mitjançant teletreball, i s’adequaria al principi de minimització de dades (art. 5.1.c) RGPD).
S'amonesta l'entitat com a responsable d'una infracció molt greu per vulneració del principi de confidencialitat, per haver enviat a 57 docents un correu electrònic sense utilitzar l'opció de còpia oculta, en què els demanava la remissió dels comunicats de baixa mèdica per reenviar-los a MUFACE.
La persona denunciant exposava que un veí, marit d'una infermera que treballava en l'entitat denunciada, era coneixedor de les seves dades de salut perquè la seva dona hauria accedit al seu historial mèdic. Basava la seva sospita en unes paraules que van creuar arran d'una discussió entre la filla de la persona denunciant i el marit de l'esmentada infermera.
Segons l'entitat denunciada, l'auditoria d'accessos per cerca de pacient no va donar cap registre d'accés a la persona denunciant i tampoc no constava en els seus registres cap activitat assistencial realitzada a la persona denunciant. Aquesta darrera afirmació va ser avalada per l la mateixa persona denunciant que afirmava que mai no s'havia visitat en la Clínica denunciada. D'altra banda, l'expressió que hauria fet sospitar d'un accés indegut a les seves dades de salut, no es refereix a cap diagnòstic o dada de salut concreta.
S'arxiva la denúncia per manca de prova dels fets denunciats, ja que únicament s'ha constatat que la documentació que la Direcció General de Funció Pública va remetre a la Secretaria General del Departament afectat, i a les persones instructores de la informació reservada, està emparat pel Protocol aplicable, i les comunicacions de dades derivades de les remeses de documentació efectuades estan emparada per les bases jurídiques previstes a l'article 6.1.c) i e) de l'RGPD.
La comunicació de dades personals que va fer l'Escola a una empresa externa (Tokapp SL) sense el consentiment dels pares de l'alumne afectat no constitueix la comissió d'una infracció, atès que la controvertida cessió de dades es va fer en el marc d'un contracte d'encarregat del tractament, on l'Escola actuava com a RT i l'empresa com ET. L'article 33 LOPDGDD determina que l'intercanvi de les dades personals necessàries per la prestació del servei contractat, no es considera una comunicació de dades personals.
D’acord amb la normativa de protecció de dades, l’accés del funcionari perjudicat a una còpia dels vídeos enregistrats relatius a les sessions, en les quals va participar, de la comissió d’investigació d’uns fets presumptament constitutius d’assetjament laboral i persecució sindical pel seu cap i un regidor de l’Ajuntament, estaria justificat en la necessitat de poder exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva.