Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Es poden captar d'imatges de la via pública, quan això és incidental i inevitable per assolir la finalitat de vigilància de l'edifici.
La utilització per part d'un Ajuntament d'un compte corrent d'una veïna, que estava destinat al cobrament d'impostos, per a efectuar un ingrés bancari de l'import corresponent a la indemnització que corresponia a aquesta veïna per la seva assistència com a regidora a un Ple municipal, constitueix una finalitat incompatible amb la inicialment prevista. Consegüentment, l'ingrés efectuat sense haver informat prèviament la veïna dels extrems de l'art. 5 LOPD, i sense el seu consentiment, resulta contrari al principi de qualitat de les dades , en la seva vessant de principi de finalitat (art. 4.2 LOPD).
S'arxiva en base al principi de presumpció d'innocència, en la mesura que no s'ha acreditat que el consentiment per al tractament de les imatges de menors no s'hagi prestat de forma lliure.
Dada personal. Les imatges controvertides (en el cas que fossin reconeixibles les persones que allà hi apareixen) haurien servit per il·lustrar, de forma totalment accessòria, una informació, concretament, un programa d'actes de l'Ajuntament, per la qual cosa existiria una base que legitimaria el tractament.
La captació per part de la PG-ME de la imatge d'una persona quan aquesta va acudir a la comissaria per prestar declaració en el marc d'una investigació per la presumpta comissió d'un delicte de desordres públics; i la seva posterior inclusió en l'atestat que elaborà la PG-ME en el si de la dita investigació, és conforme a la normativa. Supòsit d'excepció del dret d'informació.
L'Ajuntament va publicar en el programa de Festa Major una activitat esportiva on constaven les dades de l'entitat esportiva, entre les quals constava un número de mòbil (Whatsapp) per realitzar les inscripcions a l'activitat. Aquesta informació provenia de la Guia d'entitats esportives del municipi que havia facilitat la mateixa entitat esportiva. Des del moment que l'entitat esportiva va facilitar el número de mòbil com a telèfon de contacte de l'entitat, es considera una dada de contacte de persona física que presta els seus serveis en una persona jurídica, amb la finalitat de mantenir relacions amb la persona jurídica en la qual l'afectat presta els seus serveis. S'aplica el principi de presumpció d'innocència, atès que no s'ha pogut acreditar l'existència d'indicis d'infracció.
La persona denunciant, professor d'universitat, va denunciar la universitat per considerar que la seva coordinadora d'estudis havia vulnerat el seu deure de confidencialitat quan revelà el contingut d'uns missatges de WhatsApp davant un presumpte assetjament sexual per part d'aquest professor envers una alumna a qui havia enviat aquests missatges. La denúncia s'arxiva per considerar que: 1) la comunicació de dades personals derivada de les reunions mantingudes per la coordinadora d'estudis amb la Degana i la cap de Departament, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) del RGPD (la coordinadora estava obligada ex lege a atendre i assessorar l'alumna, i a comunicar els fets a la Degana de la Facultat i a la cap del Departament), i també per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.e) RGPD (la coordinadora va comunicar les dades personals en l'exercici de les funcions de direcció i de control d'un ensenyament que coordinava); i 2) l'aportació i posterior accés als missatges per part dels membres de la comissió universitària estava emparada per les mateixes bases jurídiques, perquè la comunicació estava emparada en un protocol d'actuació aprovat per la universitat (art. 6.1.c RGPD), i perquè la coordinadora actuava en exercici de les funcions de prevenció de l'assetjament sexual en el seu àmbit d'actuació (art. 6.1.e RGPD).
La qualificació del grau de minusvalidesa que realitzin els òrgans tècnics competents, és independent de les valoracions tècniques efectuades per altres organismes en l'exercici de les seves competències públiques.
L'any 2017 la persona denunciant, treballadora d'un Hospital públic, va sol·licitar al dit Hospital l'accés a documentació clínico-laboral referent als accidents de treball que havia patit, i un cop l'Hospital li lliurà la documentació, la denunciant sol·licità la informació referent a un accident laboral que havia patit l'any 2007, i l'Hospital manifestà que no disposava de cap informació, i que l'únic que li constava, un informe d'Urgències emès el 2007, s'havia eliminat per haver transcorregut el termini de 5 anys previst a la normativa sanitària (art. 12.6 Llei 21/2000). L'Autoritat va constatar que l'Hospital havia eliminat la documentació clínico-laboral requerida per la denunciant, abans d'exhaurir el termini legalment previst. Pel que fa a la determinació d'aquest termini, l'article 12.12 Llei 21/2000 remet a la normativa específica de prevenció de riscos laborals i de protecció de la salut dels treballadors en les històries clíniques relatives a la vigilància de la salut dels treballadors. D'acord amb aquesta normativa, l'Hospital hauria d'haver conservat la documentació clínico-laboral esmentada mentre durés la relació laboral entre l'Hospital i la persona reclamant, ja que tal conservació era necessària per a què l'Hospital pogués complir tant amb les seves obligacions com a empresari en matèria de prevenció de riscos laborals, com també amb les seves obligacions derivades de la gestió directa de les contingències professionals dels seus treballadors. No obstant, es dicta una resolució d'arxiu, ja que la infracció comesa, relativa a la vulneració del principi de qualitat (infracció greu prevista a l'art. 44.3.d LOPD en relació amb l'article 4.5 LOPD) hauria prescrit (als 2 anys a comptar de l'eliminació de la documentació).
El tractament de dades de les persones usuàries del sistema de recollida de residus porta a porta, és necessari per al compliment d'una missió en interès públic o l'exercici de poders públics.