Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Resulta aplicable el principi de presumpció d'innocència quan en el marc de les actuacions d'inspecció no es poden acreditar els fets denunciats. En el present cas, la persona denunciant exposava que el personal del Departament que rebia i gestionava les incapacitats temporals per motius de salut preguntava a la persona afectada o als seus familiars el motiu que havia causat la baixa; així com que els responsables de Recursos Humans es negaven a tractar a porta tancada assumptes personals. Per la seva banda, l'entitat denunciada negava els fets.
S'arxiva en la mesura que no s'ha acreditat cap accés indegut a la història clínica. Tampoc ha resultat acreditada la filtració d'informació continguda a la història clínica per part de cap professional amb accés a la dita història. Presumpció d'innocència.
La normativa urbanística habilita l'accés a l'expedient urbanístic per raó de l'acció pública.
La publicació en el tauler d'anuncis del nom i cognoms i afiliació sindical de les persones escollides en les eleccions del Comitè d'empresa de l'entitat, té la seva base jurídica en el compliment d'un mandat legal (ET i RD 1844/94), i és conforme al principi de minimització. Les dades publicades relatives a l'afiliació sindical dels representants són dades que l'interessat hauria fet manifestament públiques (9.2.e RGPD), i la publicació del resultat de les eleccions del comitè d'empresa es preveu mitjançant una llei (9.2.b RGPD).
La persona denunciant es queixà que l'Ajuntament havia lliurat a una empresa còpia d'algunes factures seves -sense el seu consentiment-, qui al seu torn les hauria aportat en un procés judicial iniciat contra la persona denunciant per reclamació pecuniària. La denúncia s'arxivà, ja que de la documentació aportada per l'Ajuntament no s'inferia que hagués comunicat dades seves, i es tractava d'al·legacions sense suport probatori. A més, tot indica que, d'haver-se produït una comunicació de dades, aquesta estaria emparada per l'article 7.f) de la Directiva 95/46/CE, per la concurrència d'un interès legítim.
Les dades obtingudes a través de l’aplicació Stop Covid19 Cat per a finalitats d’assistència sanitària i de recerca mèdica i epidemiològica, dels usuaris del sistema de salut, poden ser objecte de tractament per part d’AQuAS a través de l’encàrrec del tractament previst a la Resolució SLT/570/2015. AQuAS pot oferir les dades a les que té accés i que tracta en base al Programa PADRIS als diferents destinataris del dit Programa per a les finalitats previstes, sempre que es compleixin les condicions establertes a l’encàrrec del tractament, i d’acord amb les condicions que determini el Departament de Salut, com a responsable del tractament.
El servei de prevenció de riscos laborals pot tractar les dades de salut dels treballadors arran l’establiment d’un control de temperatura corporal previ a l’entrada al centre de treball, atesa l’obligació de l’entitat de garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores al seu servei en els aspectes relacionats amb el treball. Respecte treballadors externs a l’entitat, el tractament l’hauria de dur a terme el servei de prevenció de l’empresa a la qual pertanyen. Fora d’aquest supòsit, el tractament de les dades per l’entitat només seria lícit en cas que les autoritats competents en matèria de salut pública adoptin aquesta mesura.
La difusió d’imatges de persones físiques identificades o identificables que ocupaven un càrrec públic o una professió de projecció pública, o de persones que apareguin com a merament accessòries (especialment en cas d’imatges de persones menors d’edat), en actes o esdeveniments esportius públics organitzats per l’Ajuntament, podria tenir suficient base jurídica (art. 6.1.e) RGPD), sempre que l’Ajuntament tingui en compte les consideracions que s’exposen en aquest dictamen.
L’accés a les dades identificatives i de contacte dels titulars dels immobles que l’ajuntament disposa com a conseqüència de la gestió de l’IBI per a comunicar-los una possible ocupació il·legal o per a la neteja de les franges forestals pot emparar-se en l’article 6.1.e) i 6.4 RGPD en relació amb les normes que atribueixen competències als ajuntaments en les matèries esmentades i la Llei del Cadastre.
Tot i que els lectors de pantalla més utilitzades en el mercat disposen d’OCR, ateses les dificultats de lectura que presenten els documents que incorporen imatges no textuals, la Universitat podria optar per publicar documents textuals mitjançant la utilització d’una impressora virtual de conversió a pdf. Una altra opció seria emprar algun sistema de compulsa digital que pugui utilitzar la Universitat, mitjançant un certificat que no incorpori dades de cap persona física.