Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Un ciutadà presenta un escrit a un Ajuntament en el qual exposa que ell mateix i el seu gos van patir una agressió per un gos de raça considerada perillosa. Per aquest fet, l’interessat sol·licita l’accés a les dades del seu propietari del gos atacant. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del reclamant a les dades identificatives de nom, cognoms i domicili del propietari del gos per poder iniciar les accions judicials que consideri oportunes.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés directe de la persona reclamant al contingut íntegre dels decrets que han de ser posats en coneixement del ple. Fora del supòsit anterior, l’accés al text íntegre de tots els decrets sol·licitats requereix d’una ponderació adequada per tal d’excloure-hi la informació relacionada amb categories especials de dades (art. 9 RGPD), o altra informació mereixedora d’especial protecció, com ho seria la relacionada amb la comissió d’infraccions penals o administratives, o qualsevol altra que suposi revelar informació de persones en situació d’especial vulnerabilitat social. En aquest cas la informació hauria de facilitar-se manera anonimitzada. Això, sens perjudici que pugui haver algun cas concret excepcional en què, prèvia sol·licitud del regidor, s’exposin motius justificats que posin de manifest la necessitat de l’obtenció de dita informació per a l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització.
L’obtenció d’una relació individualitzada de les hores extraordinàries realitzades per la plantilla de la policia municipal pot ser rellevant a efectes d’avaluar la gestió realitzada pels òrgans de govern de la corporació, els criteris per a l’assignació de determinats serveis i, en última instància un control de la despesa pública, que podria justificar l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Pel que fa a l’accés als fitxatges de la plantilla de la Policia Municipal, l’accés podria estar justificat, d’acord amb la finalitat de la legislació de transparència, en efectuar, a partir del seguiment del compliment de l’horari del personal, una verificació de l’actuació de l’administració local i del compliment de la normativa en aquesta matèria. Però aquest seguiment i control de la legalitat de l’actuació municipal es pot efectuar igualment sense conèixer la identitat de les persones concretes de la plantilla que efectua uns determinats marcatges d’entrada i sortida al seu lloc de treball, mitjançant l’anonimització de la informació.
En el cas descrit a la consulta, l’hospital que subcontracta la realització d’analítiques dels seus pacients a un laboratori, és el responsable del tractament, ja que és qui “determina les finalitats i el tractament” de les dades dels pacients, i el laboratori és l’encarregat del tractament d’aquestes dades. Que el laboratori hagi de conservar bloquejades determinades dades personals que ha tractat en atenció a l’encàrrec dels hospitals durant el temps que correspongui segons la normativa d’autonomia del pacient, no desvirtua la conclusió que el laboratori sigui un encarregat del tractament.
Una persona va utilitzar el correu corporatiu per remetre a totes les persones que formaven part de la mateixa direcció general en la que treballava,un correu electrònic quin contingut en absolut no estava vinculat a qüestions relacionades amb l'àmbit laboral.
La demanda d'un Ajuntament per a la prestació de serveis de delegat de protecció de dades a un cost reduït, no pot ser qualificada com una pràctica de cost zero. El responsable del tractament quan designa un delegat de protecció de dades (intern o extern) s'ha d'assegurar que aquest disposa de la suficient qualificació professional i coneixements especialitzats en matèria de protecció de dades. Al seu torn, ha de proporcionar al delegat de protecció de dades el temps suficient per desenvolupar correctament les seves funcions i els recursos financers, d'infraestructura i de personal que siguin necessaris.
S'arxiva la denúncia perquè la derivació de la sol·licitud de l'ajuntament a la DG Gerència del cadastre immobiliari ( òrgan estatal) es va dur a terme perquè la competència en la matèria del cadastre immobiliari és de titularitat estatal. La tasca de recepció de la queixa i de la notificació postal (repartiment postal) de la notificació de la resolució emesa per la DG cadastre immobiliari les va realitzar l'ens local en virtut d'un conveni de col·laboració formalitzat per ambdues administracions.
Es sanciona un Ajuntament, per haver instal·lat càmeres de videovigilància a les dependències policials, així com receptors de geolocalització (GPS) en vehicles policials, sense haver informat prèviament als agents policials sobre tots els extrems que preveu la normativa aplicable. S'arxiven les actuacions d'investigació referides a la presumpta vulneració dels principis de finalitat i de conservació de les dades, atès que el RGPD permet tractar dades captades a través d'aquests dos sistemes per a l'exercici del control dels treballadors -tot i que es requereix que prèviament se'ls informi-.
Es considera que les comunicacions de dades personals del denunciant, per part de l'entitat que prestava el servei de casal d'estiu -per compte de l'Ajuntament- als Serveis Socials i a la Policia Local, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) RGPD.
S'arxiva la denúncia contra un Ajuntament, a qui s'acusava d'haver comunicat a una tercera persona les dades del Padró referents a la persona denunciant (nom i cognoms, data d'empadronament i adreça), per manca de prova de la comunicació de dades i manca d'identificació de la persona cessionària.