L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.
L’Ajuntament pot mantenir publicada al portal la informació d’exregidors de la corporació que resulti necessària per complir les obligacions establertes a la legislació de transparència, mentre no transcorri els terminis de publicació previst en aquesta normativa. En canvi ha de suprimir del web municipal la informació publicada respecte de la qual no existeixi aquesta obligació legal, llevat que concorri alguna altra de les excepcions previstes a l’article 17.3 RGPD. Un cop transcorreguts aquests terminis, l’interès històric pot justificar el manteniment de la publicació de la informació sobre el nom i cognoms dels regidors i exregidors, càrrec que ocupaven, grup municipal del qual formaven part i període en que van ocupar el càrrec, però no de la resta d’informació.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor al registre de defuncions corresponent als anys 1885-1890, 1918-1921, 1957-1959 i 1968-1969, llevat de les dades de salut que hi puguin constar (en concret dades de malalties hereditàries d’inscripcions anteriors a l’1 de gener de 1959). Pel que fa als llibres d’actes, cal donar accés al llibre d’actes, llevat que hi constin categories especials de dades de les persones a les quals afecten els acords adoptats. En relació amb la correspondència relativa als mateixos períodes, no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar indiscriminadament l’accés a la correspondència de persones vives, sinó que cal fer una anàlisi cas per cas, a la vista de l’interès del regidor en l’accés i el tipus d’informació a la qual es refereixi la correspondència.
La comunicació de dades dels alumnes per part dels instituts a un grup de recerca, per a fins d'investigació científica, és compatible amb la finalitat per a la qual l'institut va recollir inicialment les dades. L'obligació de fer efectiu el dret d'informació a les persones afectades envers al tractament posterior de les seves dades amb una altra finalitat, correspon a l'entitat que realitza l'estudi.