Seu Electrònica

D’acord amb les consideracions exposades, la delimitació del perímetre de la via pública mitjançant els sistemes descrits en la consulta no es pot considerar una delimitació real i efectiva als efectes de la normativa de protecció de dades. Així mateix, atesa la interpretació restrictiva del concepte d’«infraestructures vinculades al transport» a què es refereix l’article 22.2 de la LOPDGDD, els punts d’ancoratge del servei públic de bicicletes compartides, tot i integrar-se funcionalment en el sistema de transport urbà, no poden considerar-se emparats per l’excepció prevista en aquest precepte.

La captació i, si escau, la difusió d’imatges identificatives del personal empleat públic que participa en actuacions de desnonament per requeriment judicial pot basar-se en l’interès legítim, d’acord amb l’article 6.1.f del RGPD, sempre que aquest tractament es dugui a terme amb subjecció als límits i condicions establerts per la normativa de protecció de dades i per la regulació del dret fonamental a la pròpia imatge. La licitud de la captació inicial de les imatges no determina necessàriament la licitud del seu ús o o difusió posterior. Una difusió indeguda, innecessària o desproporcionada pot donar lloc a responsabilitats en matèria de protecció de dades, així com a vulneracions dels drets fonamentals de les persones afectades, especialment dels drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

El Dictamen emès a l’empara de l’article 58.3.b) del RGPD en relació amb l’article 10 de la Llei 10/2025, de 26 de novembre, de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya té per objecte aclarir els dubtes interpretatius de l’article indicat en quan al tractament de dades a realitzar a l’empara de la missió d’interès públic recollida en aquest precepte i, en particular, en quan a la intervenció proactiva de l’Agència en les seves funcions de planificació, i d’atenció integral i integrada de les persones.

L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu, així com al personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins l’organització o alt nivell retributiu, respecte dels quals s’ha de facilitar la informació sobre tots els conceptes retributius (retribució bàsica, complements i triennis). Pel que fa a la resta de personal, la informació retributiva s’ha de facilitar de manera agregada, agrupada per categories. Respecte del complement de productivitat, una percepció especialment baixa no permet concloure necessàriament l’existència d’una baixa mèdica i no implica la revelació de dades de salut en el sentit de l’article 9 del RGPD. En conseqüència, aquest fet no constitueix un obstacle addicional a facilitar la informació retributiva en els termes esmentats.

En el cas del col·lectiu de secretaris o secretàries d’alt càrrec, tot i que la seva provisió es fa per lliure designació, atès que no disposen d’un nivell retributiu elevat ni d’una responsabilitat especial dins de l’estructura organitzativa, la seva situació no és equiparable a la dels llocs respecte dels quals s’ha considerat que preval l’interès públic en la divulgació de les retribucions. Per aquest motiu, la informació retributiva d’aquest col·lectiu s’ha de facilitar de manera agregada dins del grup i nivell al qual pertanyen. Pel que fa a la segona i tercera de les qüestions plantejades en la consulta (relativa a la determinació del nivell retributiu a partir del qual es considera que s’ha de donar la informació de manera individualitzada), la decisió sobre la possibilitat de donar accés a les retribucions íntegres, de manera individualitzada, ha de basar-se en una ponderació conjunta de factors, tal com s’ha exposat al Fonament Jurídic III. Aquesta ponderació té en compte no només el nivell retributiu sinó també la resta de criteris relatius a l’especial responsabilitat, al fet de tractar-se de llocs de confiança, i al seu sistema de provisió. L'accés a les retribucions per antiguitat (triennis) segueix el mateix criteri de ponderació. Serà individualitzada per als alts càrrecs, personal directiu i els llocs d'especial confiança o d’alt nivell retributiu. Per a la resta del personal, aquesta informació s'ha de facilitar de manera agregada per nivells i cossos. Pel que fa al complement de productivitat, es considera que una percepció especialment baixa no revela necessàriament una situació de baixa mèdica. Per tant, aquest fet no hauria d’impedir facilitar, en els casos identificats en aquest informe, la informació retributiva completa, incloent-hi les retribucions bàsiques, les complementàries i les corresponents a la productivitat. Finalment, pel que fa a la quarta i cinquena qüestions plantejades en la consulta (relatives al tràmit d’audiència) es considera que resulten identificables les persones que, d’acord amb les consideracions exposades en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ocupen llocs respecte dels quals es considera que la informació sobre les seves retribucions s’ha de facilitar de forma individualitzada. Així mateix, poden resultar identificables les persones que ocupen llocs de treball, amb un grup i nivell determinats, que estan dotats amb un nombre reduït d’efectius. En relació amb aquestes persones directament identificables o que poden resultar-ho, indirectament, cal efectuar el tràmit d’al·legacions previst a l’article 31 de la LTC. La mera oposició de la persona afectada no és suficient per a limitar l’accés a les seves dades personals. Perquè les al·legacions puguin ser tingudes en consideració, han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que acreditin un perjudici real als seus drets o interessos. La simple incomoditat o reticència personal, l’oposició genèrica sense aportar cap element objectiu de perjudici o els arguments basats en preferències subjectives sense fonament jurídic no es poden tenir en consideració per limitar l’accés

En aquest cas, i a falta de més informació, facilitar la dada del número de telèfon o l’adreça electrònica de la persona titular de la finca, que aquesta va facilitar voluntàriament a l’Ajuntament en un altre procediment, no constitueix una base legítima, segons s’exposa al fonament de dret II. Per altra banda, en compliment del principi de minimització de l’article 5.c) de l’RGPD, facilitar la dada del número de telèfon o l’adreça electrònica de la persona titular de la finca resulta innecessària, ja què les dades que disposen els agents rurals es consideren suficients per complir la funció de comunicar-s’hi amb la persona titular de la finca. Per últim, els agents rurals, resten sotmesos a la LO 7/2021, en relació al tractament de dades personals, en cas que exerceixin, en la seva condició d’agents de l’autoritat, com a policia judicial en matèria mediambiental.

La base jurídica de l’article 6.1.f) RGPD habilitaria el traspàs i incorporació dels fons privats objecte de consulta en arxius públics sense haver de disposar del consentiment de les persones afectades, sempre que l’exercici de ponderació necessari permeti constatar que no es produirà un impacte negatiu en els drets i llibertats de les persones afectades, i que s’apliquin garanties adequades al tractament de la informació personal. Això, sens perjudici de la possibilitat d’aplicar el mecanisme d’integració dels fons documentals de l’article 19.2.e) de la LPCC, o de l’aplicació de la base jurídica de l’article 6.1.a) RGPD, en relació amb aquells fons documentals en què sigui viable disposar del consentiment de les persones afectades.

L’obligació de l’Administració d’efectuar l’avís de posada a disposició d’una notificació resta condicionada sempre al fet que la persona interessada hagi comunicat un dispositiu electrònic i/o una adreça de correu electrònic amb aquesta finalitat. Quan la persona interessada comunica que les notificacions successives deixin de practicar-se per mitjans electrònics i passin a efectuar-se en paper, l’Administració ha d’adoptar les mesures escaients per garantir que les dades de contacte inicialment facilitades no s’empraran per efectuar l’avís vinculat a la notificació electrònica complementària de l’article 42.1 de l’LPAC, tret que la persona interessada així ho hagi indicat.

La publicació dels calendaris laborals a través d’una intranet corporativa o espai restringit d’accés dels treballadors, ha de garantir que aquesta difusió s’adeqüi al principi de minimització de dades establert a l’article 5.1.c de l’RGPD. Això implica que només es poden tractar les dades personals estrictament necessàries per a la finalitat legítima perseguida. En conseqüència, per a una finalitat de transparència per als treballadors i d’organització dels serveis, la informació publicada ha de limitar-se a allò essencial per assolir aquesta finalitat, evitant incloure dades personals excessives o no rellevants, com per exemple detalls mèdics o motius concrets de les absències. Pel que fa a la identificació dels treballadors, aquesta es podrà fer mitjançant la utilització de codis que siguin coneguts només per la persona interessada o implementant eines que permetin accessos restringits. La finalitat de transparència i informació als representants dels treballadors s’ha de fer pels canals i en els termes que la normativa laboral estableix, amb ple respecte a la normativa de protecció de dades..

Les conductes consistents en l’abocament indegut de deixalleries a la via pública a què fa esment la consulta no revestirien la intensitat ni la dimensió col·lectiva necessàries per a ésser qualificades com a amenaces contra la seguretat pública, segons el criteri jurisprudencial aplicable. En conseqüència, la captació d’imatges de la via pública mitjançant l’ús de dispositius aeris no tripulats per part de la Guàrdia urbana amb la finalitat de controlar aquestes conductes no podria considerar-se lícita sobre la base de la LO 7/2021. La normativa vigent no habilita suficientment l’Ajuntament per emprar aquests dispositius amb la finalitat de controlar i sancionar aquestes infraccions administratives, atès que les zones afectades per la videovigilància es troben a la via pública, i, a més, el seu ús resultaria qüestionable des de la vessant de la proporcionalitat de la mesura.