L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé la normativa de protecció de dades personals i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Es resol arxivar les actuacions, atès que aquesta Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els funcionaris de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. També s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.
Es resol declarar que l'ICS ha infringit el principi de minimització de dades personals, atès que va publicar al seu web un llistat d'admesos i exclosos provisional d'un procés selectiu d'estabilització on constava la condició de discapacitat de les persones aspirants que van participar pel torn de reserva, així com la informació sobre si necessitaven l'adaptació de proves. Aquesta informació era excessiva per a la finalitat de transparència pretesa. En darrer terme, no es requereix cap mesura correctora atès que, a data de la resolució, l'esmentat document ja s’havia despublicat.
La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms, i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé el principi de confidencialitat (art. 5.1.f RGPD) i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Respecte d'això, es resol arxivar les actuacions, atès que l'esmentada Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els treballadors de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. En darrer terme, també s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.
El tractament de les dades necessàries per a la realització de les proves dels processos de selecció de personal, incloses les dades de salut dels participants, té com a base jurídica el compliment d’una missió en interès públic i el compliment d’obligacions específiques de les administracions competents establertes per la normativa de funció pública. La gravació de les proves psicotècniques requereix, a més de la seva previsió en les corresponents bases de les convocatòries (amb la concreció i determinació de les garanties específiques necessàries), la realització prèvia d’una AIPD. No sembla que la base jurídica del consentiment sigui adient per legitimar el tractament de les dades dels aspirants a un procés selectiu amb la finalitat descrita, atès que no es pot considerar que en el cas plantejat pogués haver-hi un consentiment realment lliure, ni la possibilitat d’establir mitjans alternatius que garantissin el principi d’igualtat que ha de regir els procediments selectius.
Notificació d'un recurs a terceres persones sense suprimir les dades de la persona recurrent.
La persona reclamant va demanar còpia de l'examen que va realitzar amb motiu de la seva participació en el procés de selecció per a formar part de la borsa de treball d'auxiliars administratius/ves convocat per l'Ajuntament. L'Ajuntament li va denegar verbalment la còpia del seu examen adduint que no es tractava de l'exercici del dret d'accés a dades recollit a la normativa de protecció de dades, i que l'Autoritat no era competent per a resoldre aquesta qüestió. S'estima la reclamació d'exercici del dret d'accés de la persona reclamant, atès que en demanar accés a les seves dades personals sí resulta d'aplicació la normativa de protecció de dades i, en conseqüència, per a dirimir aquesta qüestió també és competent l'Autoritat.
La persona reclamant es queixava que quan es va presentar al procés de selecció convocat per l'Ajuntament, li varen indicar que s'havia de connectar a la plataforma Zoom i que la gravarien, mentre que a la publicació de les bases que regien el procés de selecció, hi constava que la prova pràctica havia de ser oral. Aquesta persona també manifestava que l'Ajuntament hauria publicat al seu Portal de la Transparència, els resultats del procés selectiu, on constava com a no apta (juntament amb el seu nom i cognoms). Es declara extemporània la resolució de l'Ajuntament, estimatòria de la sol·licitud de la persona reclamant.
La publicació de dades personals en els processos de selecció de personal laboral, amb independència de quin sigui el règim de contractació, ha tenir en compte la normativa de protecció de dades. Quan sigui d’aplicació el Decret 28/1986, s’ha de fer publica la llista de persones admeses i excloses del procés selectiu, així com la llista de persones aprovades en cada prova per ordre de puntuació i la llista final de persones aprovades per ordre de puntuació. Pel que fa a la identificació de les persones afectades, quan la finalitat de la publicació sigui donar publicitat general i també quan a aquesta finalitat s’hi afegeixi la notificació a les persones afectades, la identificació de les persones afectades s’ha de fer mitjançant el nom i cognoms afegint quatre xifres numèriques aleatòries del seu document nacional d’identitat o equivalent, d’acord amb l’Orientació a la qual s’ha fet referència. No obstant això, en el cas de les persones excloses, és suficient publicar el seu número de identificació, sense el nom i cognoms. En el cas de persones víctimes de violència de gènere cal aplicar un codi no desxifrable per terceres persones, per protegir la seva identitat.
S'amonesta l'Ajuntament de Tordera atès que el fet de publicar les qualificacions finals obtingudes per aspirants suspesos en un procés de selecció constitueix una infracció consistent en la vulneració del principi de licitud. Així mateix, la difusió al web municipal de la llista d'aspirants exclosos del procés de selecció durant un temps més enllà de l'estrictament necessari, constitueix una infracció del principi de limitació del termini de conservació. I, en darrer terme, la difusió dels noms i cognoms dels aspirants i les quatre darreres xifres del seu DNI i la lletra, suposa la vulneració del principi de minimització de dades, atès que la LOPDGDD no preveu que, en la publicació d'actes administratius, s'hagi d'afegir la lletra del DNI.