L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud d'accés.
Es denunciava que el cartell informatiu de l'existència de la càmera o càmeres que hauria instal·lat, no incorporava la informació sobre la identitat del responsable del tractament. De les actuacions, no s'ha acreditat ni l'existència de les càmeres en la ubicació objecte de denúncia, ni tampoc que el cartell l'hagués col·locat l'entitat denunciada.
No resulta d'aplicació la normativa de protecció de dades personals a les càmeres instal·lades, però que encara no han entrat en funcionament.
El telèfon i l’adreça de correu electrònic, sempre que es pugui associar directament o indirecta a una persona física, són una dada personal el tractament de la qual s’ha d’adequar als principis i garanties de la normativa de protecció de dades. La publicació de les dades relatives al nom de l’establiment, el domicili industrial de l’establiment, telèfon, adreça de correu electrònic, web, enllaç directe a la ubicació en mapa i coordenades de localització geogràfica de les empreses inscrites al RIAAC, pot basar-se en el consentiment de les persones afectades. La difusió d’aquestes dades també pot basar-se en les previsions dels articles 19.3 LOPDGDD i 6.4 RGPD, sempre que s’ofereixi a les persones afectades la possibilitat de demanar l’exclusió de la seva empresa de la difusió.
La normativa de protecció de dades no dona habilitació suficient a l’Ajuntament per instal·lar un sistema de videovigilància a la via pública amb finalitat de controlar i, si escau, exercir la potestat sancionadora respecte de conductes incíviques relatives a l’abocament de residus en les àrees de recollida. En el cas que l’Ajuntament instal·li un sistema de videovigilància en espais de recollida de residus tancats i delimitats, i no en la via pública, caldria donar compliment als principis i garanties de la normativa de protecció de dades personals en els termes previstos a l’RGPD, l’LOPDGDD i la Instrucció 1/2009.
Tenint en compte la informació de la qual es disposa, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació relativa a la identificació (nom i cognoms, càrrec o dades de contacte professional) dels referents de discapacitat dels centres cívics.
Les Oficines exteriors de l’entitat poden recollir i tractar dades de contacte corporatiu i, per tant, enviar comunicacions electròniques sobre els serveis i activitats que ofereix l’entitat, sobre la base de l’article 6.1.e) RGPD i de l’article 19.3 LOPDGDD, si bé, en cas de no adoptar la forma d’alguna de les entitats a què es refereix l’article 77.1 LOPDGDD, seria d’aplicació l’article 19.2 LOPDGDD. Això sens perjudici que hagin d’adequar la seva activitat també, si escau, a la normativa vigent en els diferents estats en què operin.
Atès que, per la informació de què es disposa, ens trobaríem davant un procediment no finalitzat en el moment de la sol·licitud d’accés, en què la persona reclamant ostentaria la condició d’interessada, i la resta de circumstàncies concurrents, cal reconèixer el dret de la persona reclamant a accedir i obtenir còpia de l’Informe de la Inspecció d’Educació i, si escau, altra documentació elaborada en el si de la fase d’investigació prèvia. Això, sens perjudici d’ometre’n aquelles dades que resultin innecessàries o irrellevants per a la defensa dels seus drets i interessos legítims, tal com s’exposa a l’informe.
L'accés a histories clíniques, si no ho justifica una raó assistencial o un estudi clínic, suposa una infracció a la normativa de protecció de dades. Es detecten 2 accessos a l'HC de la denunciant, efectuats per personal dels centres de la Fundació Althaia. Els accessos no estaven justificats per raons assistencials ni complien els requisits per encaixar en algun dels supòsits pels quals l'LOPDGDD ho permet per als estudis clínics. Tampoc no tenien el consentiment de la persona denunciant.
D’acord amb la normativa de protecció de dades cal denegar l’accés a la informació objecte de la reclamació consistent en el contingut de les proves efectuades per dos candidats, identificats amb el seu DNI, en un procediment de selecció de personal.