Seu Electrònica

La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la persona reclamant a l’expedient d’empadronament pel que fa al nom i cognoms de les persones empadronades al domicili, llevat que concorri alguna de les circumstàncies excepcionals indicades en aquest informe (com ara la condició de víctima de violència de gènere, la presència de dades de menors, o altres situacions especialment sensibles). Igualment, es podria facilitar l’accés a les dades merament identificatives dels empleats i càrrecs públics que hagin intervingut en la tramitació de l’expedient. Pel que fa a la resta de dades personals que hi puguin constar, caldrà limitar-ne l’accés d’acord amb el principi de minimització, atès que no resulten necessàries per assolir la finalitat perseguida.

D’acord amb la documentació analitzada, no és conforme amb la normativa de protecció de dades la comunicació d’informació padronal de l’Ajuntament a l’INCASÒL mentre aquest no acrediti de manera expressa i documentada la licitud del tractament, d’acord amb el RGPD i la normativa de règim local. Aquesta conclusió es basa en la manca d’acreditació suficient de la competència de l’INCASÒL per elaborar la diagnosi sòcioeconòmica del Pla especial urbanístic del Parc Territorial de Gallecs, competència que la documentació del Pla reserva al Consorci del Parc. Només si s’acredités la licitud, la comunicació podria limitar-se a dades padronals obligatòries, estrictament necessàries i proporcionals, valorant alternatives menys intrusives. Correspondria a l’INCASÒL determinar les mesures de seguretat com a responsable del tractament.

La informació pública reclamada està relacionada amb empadronaments tramitats en situacions d’exclusió, risc o vulnerabilitat social, que requereixen d’una protecció especialment reforçada. En aquest context, tot i que la persona reclamant sol·licita accedir a la informació pública sense incorporar dades identificatives com el nom, cognoms o números de DNI o altre document identificatiu, la inclusió de dades com la nacionalitat o el país d’origen, conjuntament amb el sexe i l’edat, comporta un elevat risc de reidentifcació de les persones afectades. Per conciliar la transparència de l’activitat municipal en el procés d’inscripció padronal amb la necessària protecció de les dades de les persones afectades, la informació sol·licitada només es podria facilitar en un nivell d’agregació que impedeixi la reidentificació, d’acord amb els criteris establerts al fonament IV d’aquest informe.

1. La comunicació de dades del Padró municipal d’habitants a altres administracions públiques que les requereixin per a l’exercici de les seves competències, pot incloure, amb caràcter general, el nom i els cognoms, així com el tipus i número del document identificatiu de totes les persones convivents inscrites en el domicili corresponent, en la mesura que aquestes dades són necessàries per acreditar la residència o el domicili habitual i per a la identificació unívoca dels convivents a efectes de l’exercici de les competències de l’administració actuant. 2. El volant de convivència emès per un ajuntament a petició d’un dels convivents, que ha de tenir com a base jurídica el consentiment de totes les persones empadronades o en el seu defecte l’interès legítim del sol·licitant, s’ha de limitar al nom i cognoms dels convivents amb la persona sol·licitant.

La denunciant afirmava que Loteries de Catalunya havia consultat les seves dades d’empadronament i de salut sense consentiment. S’ha acreditat que la verificació de l’empadronament estava vinculada al compliment dels requisits d’ús de la plataforma de joc, acceptats en els termes i condicions. Pel que fa a les suposades consultes de dades de salut, no s’ha aportat cap indici que les acrediti i l’entitat ha negat que tracti aquest tipus de dades. En aplicació del principi de presumpció d’innocència, escau arxivar les actuacions.

L’ús del número de telèfon del padró municipal d’habitants en el marc d'un projecte pot considerar-se lícit i compatible amb la finalitat inicial de recollida de dades, en tant que respon a la finalitat ulterior relativa a la investigació científica, i sempre que s’apliquin mesures estrictes d’acord amb els termes previstos a l’article 89 de l’RGPD. A més, en el cas que el projecte s’executi en règim de corresponsabilitat de tractament, cal complir amb les obligacions de l’article 26 de l’RPGD, especialment en relació amb l’atribució de responsabilitats mitjançant un acord i amb l'exercici dels drets dels interessats i les obligacions de subministrament d'informació a què es refereixen els articles 13 i 14 de l’RGPD.

El dret a la protecció de dades personals no impedeix en el cas examinat, i atesa la informació disponible, l’accés del regidor a la informació sobre les altes de persones empadronades en equipaments municipals, sobre les baixes en els habitatges a què es refereix el regidor, així com la informació sobre els motius o criteris aplicats per l’Ajuntament en relació amb l’empadronament de ciutadans en equipaments municipals. Això, sens perjudici que, en cas de constar en algun dels expedients sol·licitats informació relativa a persones en situació de vulnerabilitat, seria més ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar, en aquests casos, la informació sobre l’alta o la baixa del padró i els criteris aplicats en els termes abans apuntats, excloent la informació mereixedora d’especial protecció d’aquestes persones.

La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.