L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima la reclamació, referida a la manca de resposta, atès que l'entitat reclamada no ha acreditat davant l'Autoritat que va notificar al reclamant l'escrit de resposta a la seva sol·licitud de rectificació.
Les mesures de seguretat a aplicar en la sortida de suports i documents que continguin dades personals, requereix una avaluació prèvia dels riscos associats. Aquesta avaluació dels riscos s'ha de documentar.
Les dades s'han de conservar les dades durant el termini estricament necessari per assolir la finalitat pretesa. La normativa sobre protecció de dades no exigeix que s'informi a les persones afectades sobre la ubicació concreta de les càmeres. No és d'aplicació la normativa sectorial de videovigilància policial als sistemes de videovigilància instal·lats en dependències de les policies locals. L'accés per part d'una persona autoritzada a les imatges captades i enregistrades pel sistema de videovigilància, in situ o remotament, en exercici de les seves funcions, no és contrari a la normativa de protecció de dades. L'Autoritat no és competent per dirimir si els fets denunciats són constitutius de delicte.
Es declara extemporània la resolució dictada per la DGP, ja que no va donar resposta dins el termini legalment establert, i es desestima en quan al fons atès que la DGP va resoldre declarar per desistida a la persona sol·licitant de la cancel·lació d'antecedents policials per no atendre al requeriment d'esmena relatiu a la documentació acreditativa i vinculada a tal sol·licitud, tal i com estableix l'art. 68 LPAC.
S'estima la reclamació de la persona reclamant, atès que les dades personals contingudes a dues actes del Ple municipal, publicades a internet, en les quals l'identifiquen com a presidenta de la mesa electoral de les eleccions municipals que es van celebrar l'any 2014, ja no serien necessàries, de conformitat amb l'art. 17 de l'RGPD en concordança amb el principi de limitació del termini de conservació (art.5.1.e. RGPD).
L'accés a histories clíniques, sense que ho justifiqui una raó assistencial, suposa una infracció a la normativa de protecció de dades La difusió de les dades personals contingudes a la història clínica mitjançant xarxes socials suposa una vulneració del principi de confidencialitat de les dades.
L'Ajuntament va publicar en el tauler de les dependències policials un document on constarien dades personals dels delegats de prevenció de riscos més enllà de les necessàries per la seva identificació com a representants sindicals, vulnerant el principi de minimització de dades de l'RGPD.
Resolució de sobreseïment en base al dret a la presumpció d'innocència, atès que no hi ha proves que acreditin els fets denunciats, els quals al seu torn són negats per l'ajuntament. Els fets denunciats denunciaven que en el marc d'un procediment de responsabilitat patrimonial (RP) l'ajuntament va mostrar informes mèdics de la persona reclamant a un tercer que actuava com a testimoni dels fets que motivaren l'inici del procediment de RP.
No es preserva el deure de secret quan es constata que una tercera persona no autoritzada ha accedit a un document amb dades personals.