L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sol·licitada sobre les persones responsables de les diferents actuacions municipals en els procediments de restauració de la legalitat urbanística reclamats. En canvi, i atès que en la mateixa sol·licitud s’admet la possibilitat d’obtenir les dades anonimitzades, el principi de minimització justificaria ometre les dades identificatives de les persones físiques interessades en els respectius expedients.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades merament identificatives dels càrrecs o empleats públics que en exercici de les seves funcions puguin constar en la diferent documentació sol·licitada.Tampoc impediria l’accés a la informació relacionada amb els professionals que hagin pogut resultar contractats per a l’execució d’obres municipals, així com la relacionada amb els projectistes que hagin participat en l’expedient de contractació de la redacció del projecte d’obra, ni a la referida a les persones titulars de bens o drets expropiats.Tot això, sense perjudici, d’ometre dels documents als quals es doni accés, les dades personals (DNI, adreces, telèfons, o d’altres) que no siguin necessàries per al compliment de la finalitat pretesa. En canvi, i atès que en la mateixa sol·licitud s’admet la possibilitat d’obtenir les dades anonimitzades, el principi de minimització justificaria ometre les dades identificatives de les persones físiques titulars de les llicències urbanístiques, o de la resta de persones físiques que puguin constar en la documentació reclamada.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació que no conté dades personals. Pel que fa a la informació que pugui contenir dades personals, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades merament identificatives dels càrrecs o empleats públics que en exercici de les seves funcions puguin constar en la diferent documentació sol·licitada. Tampoc impediria l’accés a informació sobre els professionals que hagin pogut ser contractats per a l’execució de les obres municipals així com la relacionada amb els professionals encarregats d’elaborar la documentació tècnica que integra els expedients, ni a la referida a les persones titulars de bens o drets expropiats. Tot això, sens perjudici, d’ometre dels documents als quals es doni accés, les dades personals (DNI, adreces, telèfons o d’altres) que no siguin necessàries per al compliment de la finalitat pretesa. En canvi, i atès que en la mateixa sol·licitud s’admet la possibilitat d’obtenir les dades anonimitzades, el principi de minimització justificaria ometre les dades identificatives de les persones físiques titulars de les llicències urbanístiques i ambientals que puguin constar en la documentació reclamada. La normativa de protecció de dades no permetria l’accés a les dades personals de terceres persones que haguessin pogut intervenir durant els períodes d’informació pública dels corresponents procediments administratius.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació que no conté dades personals. Pel que fa a la informació que pugui contenir dades personals, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades merament identificatives dels càrrecs o empleats públics que en exercici de les seves funcions puguin constar en la diferent documentació sol·licitada. Tampoc impediria l’accés a informació sobre els professionals que hagin pogut ser contractats per a l’execució de les obres municipals així com la relacionada amb els professionals encarregats d’elaborar la documentació tècnica que integra els expedients, ni a la referida a les persones titulars de bens o drets expropiats. Tot això, sens perjudici, d’ometre dels documents als quals es doni accés, les dades personals (DNI, adreces, telèfons o d’altres) que no siguin necessàries per al compliment de la finalitat pretesa. En canvi, i atès que en la mateixa sol·licitud s’admet la possibilitat d’obtenir les dades anonimitzades, el principi de minimització justificaria ometre les dades identificatives de les persones físiques titulars de les llicències urbanístiques i ambientals que puguin constar en la documentació reclamada. La normativa de protecció de dades no permetria l’accés a les dades personals de terceres persones que haguessin pogut intervenir durant els períodes d’informació pública dels corresponents procediments administratius.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les dades merament identificatives del dels càrrecs o empleats públics responsables de l’atorgament de les llicències urbanístiques, i de l’elaboració dels informes anteriors o posteriors emesos en el si de les actuacions de control de la legalitat urbanística. Tampoc impediria l’accés a les dades identificatives de les autoritats o càrrecs públics que puguin resultar identificats en les autoritzacions o llicències ambientals sol·licitades. En canvi, i atès que en la mateixa sol·licitud s’admet la possibilitat d’obtenir les dades anonimitzades, el principi de minimització justificaria ometre les dades identificatives de les persones físiques titulars d’aquestes llicències urbanístiques i ambientals que puguin constar en la documentació reclamada.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la reclamant al llistat d’hores extraordinàries realitzades pels càrrecs electes, alts càrrecs i directius de la corporació i la resta de personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de persones treballadores, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés al llistat d’hores extraordinàries realitzades durant el període de temps sol·licitat, sempre que aquesta informació es faciliti substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les.
L’accés per part d’un sindicat, que no disposa de representació als òrgans de representació de l’Administració de la Generalitat, als correus electrònics del personal de l’Administració de la Generalitat distingint entre personal funcionari i laboral i, dins de cadascun d'aquests classificats per departaments i organismes, no resultaria emparada en la normativa de protecció de dades.
La utilització de dispositius que són propietat dels treballadors per dur a terme tasques professionals pot comportar importants riscos tant per a la seguretat de les dades personals de què s’és responsable com per a la privacitat dels treballadors. És necessari, com a pas previ a autoritzar-ne l’ús, la realització d’una anàlisi de riscos i la posterior implementació de mesures tècniques i organitzatives apropiades.
S'estima per motius formals perquè no va respondre dins de termini. L'IMH manté que la sol·licitud inicial no es referia al dret d'accés de l'art. 15 RGPD sinó al dret d'accés a una còpia de l'expedient per part de l'interessat (art. 53.1.a) LPAC i art. 26 LRJPACat). Es considera que són drets concurrents i compatibles, de manera que la sol·licitud d'accés a l'expedient plantejada per un interessat pot encaixar també en el dret d'accés regulat a l'art. 15 RGPD, en allò referent a la seva informació personal. Sigui com sigui, finalment s'ha atorgat còpia dels documents i dades sol·licitats i per tant no pertoca efectuar cap requeriment.