L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
L'accés a una història clínica sense que ho justifiqui una raó assistencial o administrativa suposa una infracció a la normativa de protecció de dades.
Els fets no tenen l'entitat suficient per justificar la incoació d'un procediment sancionador
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sol·licitada, respecte als membres de la Junta de Govern que intervenen en exercici de les seves funcions. En canvi, respecte a la resta de persones afectades, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir al nom i cognoms de les persones que composen les candidatures admeses i de les que hagin resultat escollides, així com a la data d’inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la composició de cada una de les noves Juntes de Govern, llevat que del tràmit d’audiència atorgat en resulti alguna circumstància que ho impedeixi. En canvi, i a falta de major concreció no resultaria justificat donar accés a categories especials de dades que hi puguin constar, altres incidències que puguin afectar les persones candidates o altres dades, com ara dades personals relacionades amb l’exercici del vot per correu.
Requisits del consentiment per tal que serveixi com a base jurídica del tractament. La persona interessada té dret a retirar el consentiment en qualsevol moment, la qual cosa comporta el cessament en el tractament. Si la persona interessada ho sol·licita, el responsable ha de confirmar el cessament.
La publicació en una notícia de premsa d'un diari digital d'una dada inexacta consistent en atribuir al representant d'una associació l'autoria d'una instància presentada davant un Ajuntament on es sol·licitava la reserva d'una sala, quan l'hauria formulat la tresorera de dita Associació, no té entitat suficient per imputar una infracció de la normativa de protecció de dades. I en tot cas l'atribució obeí al fet que el representant era qui anteriorment havia presentat nombroses instàncies davant l'Ajuntament en nom de l'Associació, de manera que no procediria cap imputació per aplicació del principi de culpabilitat. D'altra banda, el contingut del comunicat de premsa difós per l'Ajuntament trobaria la seva cobertura pel dret d'informació.
En atenció als termes en què s’efectua el requeriment d’informació sobre l’ús de la targeta sanitària individual per persones estrangeres durant els exercicis 2014, 2015 i 2016 no sembla que la comunicació d’aquestes dades pogués considerar-se emparada per l’article 9.2.g) de l’RGPD, en base a l’article 94 de l’LGT.
La difusió de determinades dades personals dels investigadors, a què es refereix la consulta, a través del Portal del qual formen part els responsables, s’ajusta al principi de finalitat, sempre que el corresponent encàrrec del tractament amb el CSUC estableixi la finalitat per a la qual el CSUC tractarà les dades dels investigadors, en concret, donar-ne difusió a través del Portal. Des de la perspectiva del principi de minimització la difusió d’aquesta informació a través del Portal del CSUC s’ajustaria al dit principi, ja que es tracta de dades de contacte i informació relativa a la producció acadèmica i científica a la que es refereix la normativa estudiada, que en preveu la difusió en els termes apuntats. La difusió d’informació sobre els investigadors en format reutilitzable no resultaria contrària a la normativa de protecció de dades -amb l’excepció del correu electrònic-, ja que pot donar compliment a la finalitat legítima que justifica el tractament de les dades.
La informació que es proporciona a la persona afectada en la recollida de les seves dades s'ha de referir al tractament específic que es farà de les dades recollides.
Un ajuntament va requerir als seus empleats que facilitessin una adreça electrònica particular per tal de relacionar-se per mitjans electrònics. Es dicta resolució d'arxiu perquè l'ajuntament va considerar necessari requerir aquesta dada per tal de donar compliment a l'obligació legal imposada per l'art. 14.2.e) de la LPAC. Però en la resolució s'evidencia que tal exigència s'havia de fer a través d'una disposició reglamentària, i sense entrar a valorar si en tal cas, la dada controvertida i requerida per l'ajuntament seria una dada necessària per donar compliment a l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics. En base a l'anterior es requereix l'Ajuntament que cessi en aquesta pràctica i en el tractament de les dades eventualment recollides.
A la vista de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, no resulta justificat l’accés de l’entitat reclamant a la informació que permeti identificar les persones beneficiàries de subvencions i ajuts en matèria d’habitatge amb indicació de la quantia percebuda per aquests conceptes. Això, sens perjudici que es pugui facilitar aquest tipus d’informació de manera agregada, anonimitzada o seudonimitzada.