Seu Electrònica

Es denunciava que un ajuntament havia comunicat il·lícitament a la Policia de la Generalitat dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra, alhora que els havia revelat la condició de mossa d'esquadra. La denúncia s'arxiva, en considerar que les comunicacions estaven emparades per les bases jurídiques de l'article 6.1.e i c de l'RGPD, ja que l'Ajuntament va comunicar aquesta informació d’acord amb: els principis de cooperació recíproca, coordinació i col·laboració mútua entre els cossos policials; al fet que en l'àmbit de la seguretat pública ambdós cossos policials tenen l'obligació de facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant; que la Policia de la Generalitat és la competent en matèria de seguretat ciutadana; i que han de cooperar en el compliment del règim estatutari.

Es denunciava que la Policia de la Generalitat havia vulnerat el principi de finalitat, per haver utilitzat la informació de dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra per incoar-li dos expedients disciplinaris. La denúncia s'arxiva, per considerar que resulta aplicable el supòsit de l'article 6.4 de l'RGPD, que permet el tractament per a una finalitat diferent de la que va justificar la recollida de les dades quan aquest nou tractament i finalitat està previst en el Dret dels estats membres (en aquest cas, a la normativa policial que regula el règim disciplinari), i es considera necessari i proporcional en una societat democràtica per salvaguardar els objectius assenyalats a l'article 23.1 de l'RGPD. En aquest cas, un objectiu important d'interès públic (art. 23.1.e RGPD) com és controlar l'actuació dels empleats públics a un codi de conducta, a fi d'assegurar un funcionament correcte de l'Administració pública i fer efectiu el dret dels ciutadans a una bona administració.

No ha quedat acreditada la comunicació de les adreces electròniques dels empleats públics a un sindicat, que en aquell moment no tenia representació en cap òrgan de representació sindical de l'ICS o de l'administració de la Generalitat de Catalunya, ni del seu sector públic.

La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé la normativa de protecció de dades personals i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Es resol arxivar les actuacions, atès que aquesta Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els funcionaris de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. També s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.

S'estima parcialment la reclamació, atès que el centre de salut va respondre el reclamant fora del termini legal. Pel que fa al fons, es desestima perquè l'entitat ha acreditat que va facilitar còpia de la història clínica. Així mateix, argumenta que els 4 documents que demana el reclamant no formen part de la història clínica però, malgrat això, també se n’hi va facilitar una còpia.

L’Ajuntament pot utilitzar les dades del Padró municipal en exercici de les competències municipals per dur a terme comunicacions amb els seus veïns per a l’exercici de les competències que té encomanades. Per tant, l’Ajuntament pot enviar les cartes informatives.

Ara bé, d’acord amb el principi de qualitat, s’han de tractar exclusivament aquelles dades que siguin necessàries per assolir la finalitat pretesa. Per tant, les dades necessàries per l’enviament de les cartes informatives son el nom, cognoms, domicili i data de naixement.

Per a que el consentiment atorgat pels participants es consideri vàlid, caldrà que aquest compleixi amb els requisits establerts a l’LOPDGDD i l’RGPD segons amb l’exposat al fonament de dret IV d’aquest informe.

S’arxiva la denúncia, ja que el tractament de les imatges dels alumnes que participaven a l'acte públic de dansa organitzat per l'ajuntament no es basava en el formulari que va entregar el CEIP a les famílies per recollir el consentiment, sinó que la base jurídica que legitimava aquest tractament era una missió d'interès públic (art. 6.1.e RGPD), sobre la base de les competències municipals per promocionar la cultura i l'esport (art. 69.1 LBRL i 154 TRLMRLC i 25.2.m LBRL i 66.3.n TRLMRLC). El tractament tampoc vulnera l’LO 1/1982, ja que es considera que la intromissió al dret a la pròpia imatge queda justificada perquè la imatge es capta de manera accidental i secundària en relació amb la resta de la informació gràfica en què s'insereix (doctrina del TS).

S'estima la reclamació, atès que l'ICS va respondre la sol·licitud d'exercici del dret de rectificació fora del termini previst legalment. Tanmateix, pel que fa al fons no escau requerir la rectificació sol·licitada, atès que la persona que va exercir el dret demanava corregir quatre diagnòstics mèdics, però no aportava cap document o informació que permetés acreditar que aquests diagnòstics eren erronis. Tampoc s'especificava de manera clara la informació correcta que calia introduir en cada un dels diagnòstics presumptament erronis.

S'estima la reclamació presentada, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior (DGP) no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés.

El denunciant es queixa que un treballador municipal (un bidell) va fer unes fotos del seu fill, que s'havia fet mal entrenant en el camp esportiu municipal, i les havia difós. S’arxiven les actuacions, atès que no ha quedat acreditat que l’autoria de la fotografia del menor lesionat i la seva difusió posterior recaigui en el bidell de l’ajuntament.