Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Aquesta Autoritat manté el criteri del dictamen CNS 63/2018 relatiu a que el responsable del tractament ha de verificar a través d’una avaluació d’impacte de protecció de dades que el tractament de dades biomètriques amb la finalitat de control de presència o de jornada laboral, entre altres qüestions que cal analitzar, compleix amb el principi de licitud (art. 6 de l’RGPD i art. 9 de l’RGPD) i supera el judici de necessitat i proporcionalitat en els termes que s’han exposat.
D’altra banda, l’avaluació d’impacte comporta l’anàlisi de les obligacions i els principis del tractament que estableix la normativa de protecció de dades, en el cas en concret, sense que el seu resultat es pugui plantejar en termes teòrics o generals
En el cas examinat, a la vista del marc normatiu d’aplicació i la informació disponible, podria concloure’s que la societat municipal actuaria, en relació amb els tractaments de dades necessàries per dur a terme les actuacions vinculades a programes per afavorir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius per encàrrec de l’Ajuntament, com a subencarregada del tractament.
Per altra banda, seria necessari el consentiment de les persones que sol·liciten participar en els dits programes, així com de les persones que sol·liciten a la societat municipal, com a agència de col·locació, els serveis de col·locació i intermediació laboral, per a tractar les seves dades personals.
El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec.
Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir-ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.
El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec.
Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir-ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.
L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.
S’examina la viabilitat d’utilitzar la signatura biomètrica per a determinats documents en l’àmbit de salut, com serien el consentiment informat (oferint una alternativa) i altres documents administratius. S’analitza la diferenciació entre identificació i signatura en l’àmbit de les actuacions administratives i es conclou que, mentre les dades biomètriques no s’emprin per identificar i autenticar mitjançant un tractament tècnic específic, no hi ha un tractament de categories especials de dades. Des d’aquest punt de vista, el seu ús i prova estaria regulat per la normativa sobre la signatura electrònica i s’empararia en la normativa de procediment i el dret dels interessats d’utilitzar mecanismes electrònics de signatura; això, sempre que compleixin la legislació sobre serveis electrònics de confiança. En cas de discrepància amb la signatura biomètrica emesa, sí que suposaria un tractament de dades a l’efecte d’autenticació, que estaria fonamentat en la base legitimadora de l’article 9.2.f de l’RGPD
La persona reclamant vol saber la identitat de les persones que han accedir a les seves dades i les comunicacions a tercers. L'ICS va resoldre la sol·licitud fora de termini, raó per la qual s'estima la reclamació per motius formals. Pel que fa al fons de la reclamació, s'estima parcialment i es requereix l'entitat reclamada perquè faciliti la informació sobre les comunicacions a tercers.
La persona reclamant va presentar quatre sol·licituds davant la DGP, en què demanava la supressió de certes dades relatives a unes diligències policials. La DGP va estimar la supressió de la majoria de les dades, però va denegar la petició respecte de les dades en què la persona reclamant havia aportat els certificats judicials de sobreseïment provisional; la DGP considera que un sobreseïment provisional no deixa definitivament tancat el procés i pot ser reobert en qualsevol moment, si apareixen proves suficients per demostrar la comissió d'un delicte o la culpabilitat dels processats, i fins a la prescripció dels fets. S'estima parcialment i es requereix la DGP perquè faci una anotació en l'àmbit del sistema d'informació policial (SIP).
Es resol declarar que l'Ajuntament de Piera ha vulnerat el principi de minimització, atès que va publicar la llista d'admesos i exclosos d'un procés selectiu en què va identificar les persones excloses provisionalment amb nom, cognoms i DNI complet. En relació amb això, la DA 7 LOPDGDD disposa que només s'han de publicar quatre xifres del DNI i la identitat de les persones afectades. En conseqüència, es conclou que la publicació de dades excessives va vulnerar l'article 5.1.c RGPD.
El denunciant es queixa perquè se li ha denegat l'exercici del dret d'accés perquè no el va sol·licitar mitjançant el tràmit adequat. L'interessat volia saber el motiu pel qual l'entitat va accedir a dades policials a través de la PICA, quan es tracta d'una persona resident fora de Catalunya. Es desestima la petició per motius formals, ja que va sol·licitar accedir a les dades a través d'una petició genèrica que no permet acreditar la identitat del sol·licitant. Pel que fa al fons, es considera que, quan ho demani de manera que permeti acreditar la seva identitat, té dret a obtenir les dades demanades.