Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Es declara extemporània la resolució de la DGP que estima la sol·licitud de la persona reclamant, de supressió de les seves dades personals relatives a les diligències policials núm. (...) incorporades al fitxer de l'àmbit SIP, sense entrar en altres consideracions respecte el fons, ja que que la DGP ha atès el dret exercit per la persona reclamant, i ha acordat suprimir aquestes dades.
S'estima la reclamació presentada per la persona reclamant contra la DGP.
L'Ajuntament no disposava d'un sistema d'informació que permetés garantir la traçabilitat de les accions que portava a terme en relació amb la informació continguda dins una carpeta digital. Aquest fet va comportar que no es pogués verificar quins usuaris hi havien accedit, en quin moment, i quines accions havien dut a terme.
Es declarara extemporània la resolució de la DGP, que estima la sol·licitud de supressió de les dades de la persona reclamant incorporades al fitxer de l'àmbit SIP, sense entrar en altres consideracions respecte el fons, atès que la DGP ha atès el dret exercit per la dita persona, i ha acordat suprimir les dades.
S'estima la reclamació perquè es considera que la petició recollida a la sol·licitud presentada encaixaria dins el marc d'una sol·licitud de dret d'accés de l'art. 15 de l'RGPD, i no se li va donar resposta formal en aquests termes. La persona reclamant tenia dret a rebre una resposta del responsable del tractament en aquest sentit, amb independència de si tenia o no la condició de persona interessada en un procediment en curs, o de si els correus electrònics formen part o no de l'expedient administratiu en els termes de l'article 70 LPAC, ja que tota persona física té dret a accedir a la informació personal sobre ella mateixa.
S'estima la reclamació perquè es considera que la petició recollida a la sol·licitud presentada encaixaria dins el marc d'una sol·licitud de dret d'accés de l'art. 15 de l'RGPD, i no se li va donar resposta formal en aquests termes. La persona reclamant tenia dret a rebre una resposta del responsable del tractament, encara que fos per indicar-li que no disposava de la informació sol·licitada. Tot això, sens perjudici que abans se li pogués requerir que esmenés la seva sol·licitud acreditant que actuava en representació del seu fill.
Una persona s'havia enregistrat en una universitat a l'efecte de rebre informació sobre uns estudis, als quals finalment no es va matricular, i va sol·licitar la supressió de les seves dades personals, sense aconseguir tal supressió. L'Autoritat desestima la seva reclamació, en atenció al fet que la universitat no havia suprimit les seves dades perquè aquesta persona no va acreditar la seva identitat, tot i haver-li-ho requerit, i l'adreça electrònica des de la que formulà la sol·licitud de supressió no figurava en les bases de dades de la universitat.
Vulnerabilitats detectades en la plataforma posada en marxa per tal que la ciutadania demanés cita de vacunació, i que permetien l'accés a dades de terceres persones. Manca d'anàlisi de riscos.
Procedeix l'arxiu del cas examinat atès que no ha quedat provat que hagi estat l'Ajuntament qui ha filtrat les dades personals del denunciant a un mitja de comunicació comarcal. La informació filtrada fa referència a la retirada d'un galó d'un agent policial, així com a la retirada de la seva arma de foc.
L’organisme competent per gestionar l’ingrés mínim vital pot consular les dades del Padró municipal que resulten necessàries per a la tramitació de la prestació a l’INE. En cas de no coincidència amb les dades especificades en la sol·licitud de la prestació, aquest organisme pot requerir l’aportació del certificat d’empadronament històric i col·lectiu. En cas de no aportar-lo, pot requerir aquesta informació a l’Ajuntament sobre la base de l’habilitació que confereix l’article 28.2 de l’LPAC, llevat que alguna de les persones afectades s’hi oposi. En tot cas, és important advertir-les de les conseqüències d’aquesta oposició.