L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Resolució d'arxiu. L’empresa subministradora d'aigües va consultar les dades a través de la seu del cadastre immobiliari i són dades no protegides i accessibles per a tothom, d'acord amb l'article 52.1 del text refós de la Llei del cadastre.
L’accés a les dades identificatives i de contacte dels titulars dels immobles que l’ajuntament disposa com a conseqüència de la gestió de l’IBI per a comunicar-los una possible ocupació il·legal o per a la neteja de les franges forestals pot emparar-se en l’article 6.1.e) i 6.4 RGPD en relació amb les normes que atribueixen competències als ajuntaments en les matèries esmentades i la Llei del Cadastre.
S'arxiva la denúncia perquè la derivació de la sol·licitud de l'ajuntament a la DG Gerència del cadastre immobiliari ( òrgan estatal) es va dur a terme perquè la competència en la matèria del cadastre immobiliari és de titularitat estatal. La tasca de recepció de la queixa i de la notificació postal (repartiment postal) de la notificació de la resolució emesa per la DG cadastre immobiliari les va realitzar l'ens local en virtut d'un conveni de col·laboració formalitzat per ambdues administracions.
El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris de parcel·les, per tal de complir amb els requisits necessaris per constituir la junta de compensació i poder comunicar-la a la resta de propietaris amb la finalitat que si ho consideren, es puguin adherir a la mateixa. Això sens perjudici que si l’Ajuntament disposa d’aquesta informació pugui incorporar-la directament a l’expedient, d’acord amb l’article 28.3 LPAC.
El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin en aquest cas tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris, per tal de posar-se en contacte entre ells, als efectes de formular de manera conjunta el planejament urbanístic derivat o de prendre vàlidament la iniciativa en la gestió urbanística.
Si l’Ajuntament ja ha detectat prèviament l’existència de determinats habitatges desocupats a través dels sistemes explicitats a l’article 41.4 LDH, o a través d’altres mecanismes que s’hagin pogut establir, l’article 41.5 LDH habilita la comunicació a l’Ajuntament d’un llistat de consums anormalment baixos d’aigua, gas i electricitat, per sota del llindar establert, als efectes de comprovar la situació de desocupació. Es pot considerar habilitat i proporcionat l’accés al cadastre i al padró municipal d’habitants, per tal d’identificar els propietaris d’habitatges on no hi consta ningú empadronat. No resulta contrari a la normativa de protecció de dades que l’Ajuntament s’adreci a les persones propietàries, amb posterioritat a la detecció de la situació anòmala dels habitatges, per donar-los informació de les mesures previstes.