Seu Electrònica

L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu, així com al personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins l’organització o alt nivell retributiu, respecte dels quals s’ha de facilitar la informació sobre tots els conceptes retributius (retribució bàsica, complements i triennis). Pel que fa a la resta de personal, la informació retributiva s’ha de facilitar de manera agregada, agrupada per categories. Respecte del complement de productivitat, una percepció especialment baixa no permet concloure necessàriament l’existència d’una baixa mèdica i no implica la revelació de dades de salut en el sentit de l’article 9 del RGPD. En conseqüència, aquest fet no constitueix un obstacle addicional a facilitar la informació retributiva en els termes esmentats.

En el cas del col·lectiu de secretaris o secretàries d’alt càrrec, tot i que la seva provisió es fa per lliure designació, atès que no disposen d’un nivell retributiu elevat ni d’una responsabilitat especial dins de l’estructura organitzativa, la seva situació no és equiparable a la dels llocs respecte dels quals s’ha considerat que preval l’interès públic en la divulgació de les retribucions. Per aquest motiu, la informació retributiva d’aquest col·lectiu s’ha de facilitar de manera agregada dins del grup i nivell al qual pertanyen. Pel que fa a la segona i tercera de les qüestions plantejades en la consulta (relativa a la determinació del nivell retributiu a partir del qual es considera que s’ha de donar la informació de manera individualitzada), la decisió sobre la possibilitat de donar accés a les retribucions íntegres, de manera individualitzada, ha de basar-se en una ponderació conjunta de factors, tal com s’ha exposat al Fonament Jurídic III. Aquesta ponderació té en compte no només el nivell retributiu sinó també la resta de criteris relatius a l’especial responsabilitat, al fet de tractar-se de llocs de confiança, i al seu sistema de provisió. L'accés a les retribucions per antiguitat (triennis) segueix el mateix criteri de ponderació. Serà individualitzada per als alts càrrecs, personal directiu i els llocs d'especial confiança o d’alt nivell retributiu. Per a la resta del personal, aquesta informació s'ha de facilitar de manera agregada per nivells i cossos. Pel que fa al complement de productivitat, es considera que una percepció especialment baixa no revela necessàriament una situació de baixa mèdica. Per tant, aquest fet no hauria d’impedir facilitar, en els casos identificats en aquest informe, la informació retributiva completa, incloent-hi les retribucions bàsiques, les complementàries i les corresponents a la productivitat. Finalment, pel que fa a la quarta i cinquena qüestions plantejades en la consulta (relatives al tràmit d’audiència) es considera que resulten identificables les persones que, d’acord amb les consideracions exposades en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ocupen llocs respecte dels quals es considera que la informació sobre les seves retribucions s’ha de facilitar de forma individualitzada. Així mateix, poden resultar identificables les persones que ocupen llocs de treball, amb un grup i nivell determinats, que estan dotats amb un nombre reduït d’efectius. En relació amb aquestes persones directament identificables o que poden resultar-ho, indirectament, cal efectuar el tràmit d’al·legacions previst a l’article 31 de la LTC. La mera oposició de la persona afectada no és suficient per a limitar l’accés a les seves dades personals. Perquè les al·legacions puguin ser tingudes en consideració, han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que acreditin un perjudici real als seus drets o interessos. La simple incomoditat o reticència personal, l’oposició genèrica sense aportar cap element objectiu de perjudici o els arguments basats en preferències subjectives sense fonament jurídic no es poden tenir en consideració per limitar l’accés

Un mitjà de comunicació de l'Ajuntament de Castellar del Vallès va publicar una notícia referent a un ple municipal, on apareixien el nom i cognoms dels representants d'una associació de veïns. Es resol arxivar la denúncia, atès que aquestes dades ja eren públiques al Registre d'Entitats del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, en aplicació de la normativa de les associacions.

En un programa de ràdio local, l'alcalde va revelar que al denunciant se li han obert expedients sancionadors i que n'hi obririen un altre. S'imputa vulneració del principi de confidencialitat. S'arxiva la part referida a difamació, injúries i falsedats en contra de l'honor, i també la part de vulneració del dret d'expressió, atès que l'Autoritat només pot entrar a valorar estrictament el que faci referència a l'observança de la normativa de protecció de dades personals.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

La denunciant es queixa que Betevé ha difós el seu DNI a través d'un reportatge publicat en una xarxa social i que desconeix si s'ha publicat en més mitjans. Es dicta resolució per vulneració del principi de confidencialitat.

Es declara que l'Ajuntament dels Pallaresos ha comès dues infraccions de l'RGPD, atès que va posar a disposició de la ciutadania un grup de WhatsApp per facilitar informació municipal, sense satisfer el deure d'informar els membres participants quan s'adherien al grup i sense implementar les mesures de seguretat apropiades. L'ús d'aquesta eina va permetre que qualsevol membre del grup pogués accedir al número de telèfon i la fotografia de perfil de la resta de participants. En darrer terme, escau sobreseure la infracció referida a la manca de registre d'activitats del tractament (RAT) que s'imputava a l'acord d'iniciació d'aquest procediment, atès que l'ajuntament ha acreditat disposar d'aquest registre.

S'estima la reclamació per la desatenció del dret de supressió de dades contingudes en carpetes compartides en l'àmbit laboral, a les quals la persona reclamant ara no té accés, i que inclouen correus electrònics de caràcter personal.

L'article 12.3 RGPD estableix que la informació ha de facilitar-se pel canal que hagi indicat l'interessat. Per tant, malgrat que l'entitat reclamada va estimar el dret d'accés presencial del reclamant, tenint en compte que aquest demanava la informació per mitjans electrònics, procedeix estimar al present reclamació. Tanmateix, en el marc d'aquest procediment, l'entitat reclamada ha acreditat haver facilitat la informació demanada a la persona reclamant, per mitjà del correu electrònic de 08/04/2022, i consultat l'ara reclamant al respecte, res ha oposat en contra de considerar satisfet el seu dret d'accés. S'estima la reclamació atès que l'entitat reclamada va procedir al lliurament de la informació demanada en un format diferent al sol·licitat.

En virtut del deure d'auxili judicial previst als articles transcrits en l'apartat anterior, escau afirmar que la notificació practicada per l'agent de la policia local no va contravenir la normativa de protecció de dades, atès que es va dur a terme en compliment d'una obligació legal. Al respecte, escau destacar que tampoc existeixen indicis que permetin sostenir que, personal no autoritzat, hauria accedit a la referida documentació.