L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Si bé la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sol·licitada respecte a les persones jurídiques sancionades, l’article 23 de l’LTC limita l’accés a aquelles dades que permeti identificar, encara que sigui de manera indirecta, les persones físiques (inclosos els empresaris individuals titulars dels locals expedientats, incloent el nom i l’adreça dels establiments), tret dels casos en que la llei sectorial aplicable prevegi l’amonestació pública de l’infractor, o llevat que aquestes persones consentin expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud, o bé quan una norma amb rang de llei hagi previst expressament la seva publicació (article 15.1 LT).
Pel que fa a la informació sobre els deutes tributàries, la normativa de protecció no impediria l’accés a la informació relativa a les persones jurídiques. En canvi, en el cas dels empresaris individuals es considera que les finalitats de transparència es poden assolir igualment sense sacrificar la privacitat de les persones afectades, un cop efectuada la ponderació dels drets en joc i, per tant, caldria facilitar la informació amb la prèvia anonimització de les dades personals.
D’acord amb la normativa de protecció de dades i les obligacions derivades de la normativa de transparència, les resolucions d’accés a la informació pública, que siguin favorables a l’accés a informació pública que contingui dades personals han d’incorporar un advertiment sobre les obligacions que adquireix la persona sol·licitant en relació amb les dades personals i les limitacions concretes de difusió que se’n deriven de la normativa de protecció de dades.
En el cas que la informació es lliuri de manera anonimitzada o pseudonimitzada es considera oportú recordar als destinataris de la informació la prohibició de dur a terme activitats tendents a revertir el procés de dissociació mitjançant l’addició de noves dades obtingudes d’altres fonts.
L'instructor d'un expedient disciplinari iniciat per l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya (ICNC) va trametre per missatgeria electrònica el plec de càrrecs sobre el notari al qual s’havia obert l'expedient, a l'adreça electrònica corporativa de la notaria de l'afectat en lloc de la seva adreça electrònica personal. Aquest fet va comportar que dues persones treballadores de la notaria de l'afectat, que tenien accés a l'adreça electrònica corporativa de la notaria, poguessin accedir al plec de càrrecs amb informació sensible sobre el notari afectat.
En el marc de la incoació d'un procediment sancionador en matèria de residus a la denunciant, l'ajuntament li va trametre una acta de la Policia local sense anonimitzar. A banda de les dades de la denunciant, aquesta acta contenia les d'una tercera persona no interessada en aquell expedient, a la qual també s'havia aixecat acta per uns fets de característiques similars. Es resol declarar que l'entitat ha vulnerat el principi de confidencialitat, per la comissió de la infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD.
En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,
Es planteja una consulta sobre la possibilitat de facilitar als regidors de govern i de l'oposició un informe emès per OAC, i un altre complementari, en relació a la tramitació d'un expedient de persona protegida.
En aquest cas, d’acord amb la informació de què es disposa, s’hauria de denegar l’accés a la informació sobre els dos informes de l’OAC indicats ja que, en principi, no serien pertinents ni necessaris pel desenvolupament de les funcions com a membres de la Comissió especial d’informació pel que fa a les irregularitats en la contractació de personal i, al mateix temps, podria comportar un perjudici per a la persona denunciant, informant o alertadora i tercers, que tenen dret a preservar la seva identitat d’acord amb la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
La persona reclamant tindria dret a accedir a la identitat de les persones que han prestat declaració com a testimonis en el si dels expedients sancionadors sol·licitats, en virtut del seu dret a conèixer l’origen de les seves dades personals i atesa la rellevància de tal informació per a l’exercici del seu dret de defensa.
La persona reclamant tindria dret a accedir a la identitat de les persones que han prestat declaració com a testimonis en el si dels expedients sancionadors sol·licitats, en virtut del seu dret a conèixer l’origen de les seves dades personals i atesa la rellevància de tal informació per a l’exercici del seu dret de defensa.
Es denunciava que un ajuntament havia comunicat il·lícitament a la Policia de la Generalitat dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra, alhora que els havia revelat la condició de mossa d'esquadra. La denúncia s'arxiva, en considerar que les comunicacions estaven emparades per les bases jurídiques de l'article 6.1.e i c de l'RGPD, ja que l'Ajuntament va comunicar aquesta informació d’acord amb: els principis de cooperació recíproca, coordinació i col·laboració mútua entre els cossos policials; al fet que en l'àmbit de la seguretat pública ambdós cossos policials tenen l'obligació de facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant; que la Policia de la Generalitat és la competent en matèria de seguretat ciutadana; i que han de cooperar en el compliment del règim estatutari.