L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'arxiva la denúncia per manca de prova dels fets denunciats, ja que únicament s'ha constatat que la documentació que la Direcció General de Funció Pública va remetre a la Secretaria General del Departament afectat, i a les persones instructores de la informació reservada, està emparat pel Protocol aplicable, i les comunicacions de dades derivades de les remeses de documentació efectuades estan emparada per les bases jurídiques previstes a l'article 6.1.c) i e) de l'RGPD.
La comunicació de dades personals que va fer l'Escola a una empresa externa (Tokapp SL) sense el consentiment dels pares de l'alumne afectat no constitueix la comissió d'una infracció, atès que la controvertida cessió de dades es va fer en el marc d'un contracte d'encarregat del tractament, on l'Escola actuava com a RT i l'empresa com ET. L'article 33 LOPDGDD determina que l'intercanvi de les dades personals necessàries per la prestació del servei contractat, no es considera una comunicació de dades personals.
D’acord amb la normativa de protecció de dades, l’accés del funcionari perjudicat a una còpia dels vídeos enregistrats relatius a les sessions, en les quals va participar, de la comissió d’investigació d’uns fets presumptament constitutius d’assetjament laboral i persecució sindical pel seu cap i un regidor de l’Ajuntament, estaria justificat en la necessitat de poder exercir el seu dret a la tutela judicial efectiva.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del representant sindical al llistat del personal de la Guardia Urbana identificant aquest amb el seu número d’identificació professional (TIP) i el lloc on presta servei.
L’Ajuntament només podria captar imatges de persones físiques a través de càmeres de videovigilància en les illes de contenidors de residus del municipi en el supòsit que el sistema s’instal·lés en espais delimitats i tancats, que no siguin via pública, sobre la base de l’article 22 de l’LOPDGDD i les competències del municipi en matèria de residus.
La persona interessada pot exercir el dret de limitació quan el responsable ja no necessita les dades personals per a les finalitats del tractament, però la persona interessada les necessita per formular, exercir o defensar reclamacions. En el present cas, se sol·licitava la conservació d'unes imatges captades pel sistema de videovigilància que podrien permetre podrien provar uns fets presumptament delictius. Quan les dades hagin estat suprimides en el moment en què s'exerceix el dret, la resposta pot limitar-se a exposar aquesta circumstància i a informar de la impossibilitat material d'exercir el dret.
La utilització d'una adreça inexacta en què havia estat empadronada amb anterioritat la persona denunciant, amb la finalitat de notificar-li uns actes administratius, contravé el principi d'exactitud.
El centre sanitari va incorporar a la història clínica de la persona denunciant el resultat d'una prova efectuada a una tercera persona, fet que constitueix una vulneració del principi de confidencialitat.
Quan els membres d'un sindicat es disposaven a celebrar una assemblea a la Sala de Plens de l'Ajuntament, van trobar sobre una taula uns documents amb dades personals d'agents de la policia local de nova incorporació. Aquests documents estaven sense custodiar i hi contenien la fotografia, el número de TIP i el nom i cognoms dels agents.
L'Ajuntament havia delegat en l'ORGT les competències de gestió i recaptació d'un impost municipal.
La persona denunciant va interposar un recurs de reposició contra la liquidació de l'impost.
L'ORGT va demanar a l'Ajuntament l'expedició del volant padronal de la persona denunciant, el qual tenia per finalitat comprovar si es complien els requisits que donaven dret a l'exempció de l'impost per transmissió de l'habitatge en el marc d'un recurs de reposició presentat per la persona denunciant. La base jurídica que legitima aquesta activitat de tractament no és el consentiment de la persona afectada, sinó que el tractament és necessari per exercir les competències atribuïdes a l'Ajuntament i que ha delegat en l'ORGT.
Posteriorment, la persona denunciant va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de l'ORGT i en el marc del procediment judicial es va aportar l'expedient administratiu que contenia el volant padronal. La base jurídica que empara aquest tractament és que el tractament és necessari per complir una obligació legal aplicable al responsable del tractament.