L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Les mesures de seguretat, que s'han de determinar tenint en compte els riscos derivats de la pèrdua o l'accés no autoritzat a les dades (entre d'altres), s'han d'aplicar de manera efectiva. En el present cas, la seguretat de les dades es va veure compromesa quan un empleat de l'entitat imputada va deixar el carro que contenia la correspondència al vestíbul d'un determinat edifici mentre intentava la pràctica de notificacions als pisos superiors.
En el cas que ens ocupa, resulta adequat a la normativa de protecció de dades personals donar accés a tot l’expedient, sempre que en virtut de l’aplicació del principi de minimització de dades, s’ometin de l’accés dades identificatives (número de DNI o signatura de la persona denunciada), dades de contacte o bé altres dades personals derivades dels escrits presentats per la persona denunciada que no siguin rellevants a efectes del control de l’actuació municipal.
Els municipis que no tinguin policia local, ni cos de vigilants ni hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.cinquè.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, no poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit. Els municipis que tinguin cos de vigilants poden instal·lar càmeres de videovigilància amb la finalitat de control del trànsit limitat a les funcions atribuïdes als vigilants per la seva normativa específica. En el cas de municipis que hagin subscrit un conveni en aplicació de l’article 12.1.c) de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra de Catalunya, poden instal·lar càmeres de videovigilància per al control del trànsit en els termes que l’esmentat conveni estableixi. La instal·lació i us de càmeres de vigilància per al control, regulació, vigilància i disciplina del trànsit, s’ha d’adequar al que estableix a la disposició addicional vuitena de la Llei Orgànica 4/1997, de 4 de agosto, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les Forces i Cossos de Seguretat en llocs públics, desplegada a Catalunya per la disposició addicional segona del Decret 134/1999, de 18 de maig, de regulació de la videovigilància per part de la policia de la generalitat i de les policies locals de Catalunya, així com al RGPD i l’LOPDGDD i la Instrucció 1/2009, en especial els aspectes analitzats al fonament jurídic VI d’aquest dictamen.
Resolució d'arxiu en base al dret a la presumpció d'innocència, atès que no hi ha proves que acreditin els fets denunciats, els quals al seu torn són negats per l'ajuntament (certificació del secretari) i per la persona que, segons la persona denunciant, va manifestar que l'Ajuntament li havia revelat el contingut de la queixa presentada contra la seva empresa.
El SCT, com a responsable del tractament, no va vetllar perquè la dada del domicili emprada per l'ATC per la pràctica de la notificació de la provisió de constrenyiment a la persona sancionada per una infracció de trànsit, fos la pertinent, que seria la que consta al Registre de vehicles (art. 90 del RDL 6/2015, de 30 d'octubre), i que a tals efectes va comunicar la persona afectada.
S'estima la reclamació per raons formals, atès que el centre a qui el Departament de Salut encarregà l'atenció dels drets d'autodeterminació informativa, va contestar un cop superat el termini d'un mes. Sense que sigui necessari efectuar un pronunciament sobre el fons, atesa la conformitat de la persona reclamant amb la documentació lliurada.
S'arxiva, per una banda, en base al dret de presumpció innocència perquè no hi ha cap indici que permeti inferir que s'hagi comés una infracció i l'Ajuntament nega els fets; i de l'altra, en base al dret d'accés a la informació, que en el cas de matèria urbanística, permet a totes les persones accedir als expedients de legalització urbanística sense necessitat d'acreditar legitimació especial (acció pública).
La persona denunciant va presentar un recurs de reposició davant l'Ajuntament, i es queixava perquè l'Ajuntament li va notificar la resolució del recurs i a l'apartat de resolc es mostraven les dades del recurs d'una entitat jurídica. Així mateix, la persona denunciant va manifestar la seva preocupació per la possibilitat de que l'Ajuntament hagués pogut facilitar les seves dades a un tercer aliè. S'arxiva, perquè les persones jurídiques estan excloses de protecció a la normativa de protecció de dades i perquè no hi ha cap indici que recolzi la preocupació de la persona denunciant.
La persona reclamant pot accedir a les adreces de correu electrònic corresponents als seus contactes professionals però no, per la informació de què es disposa, recuperar el contingut dels correus professionals que va enviar o rebre a través del seu correu corporatiu corresponents al termini de temps que va exercir en comissió de serveis les funcions de sergent en cap de la Policia Local.