Seu Electrònica

En el marc d'un procediment relatiu a una queixa per una activitat econòmica, l'ajuntament va lliurar diversos documents que contenien dades personals (actes policials i citacions) a una empresa que havia contractat perquè elaborés un informe tècnic, sense haver formalitzat el contracte d'encarregat del tractament. Posteriorment, va lliurar l'informe a un tercer, sense anonimitzar. Es declara que s'han comès dues infraccions, la primera relativa al tractament de dades sense disposar de contracte d'encarregat del tractament i la segona per vulneració del principi de minimització de dades. L'entitat ha reconegut la seva responsabilitat en els fets.

S'estima l'accés de la persona reclamant a conèixer la identitat dels 9 professionals que van accedir a la seva història clínica.

En una reunió de traspàs d’informació entre l’Institut Intermunicipal del Penedès i les escoles adscrites a aquest centre, hi va assistir, entre altres persones, una funcionària que en aquella data no hi mantenia vinculació. En el transcurs d’aquesta reunió, el departament va donar accés a aquesta persona a un document que contenia les dades personals de 55 alumnes, perquè havia de formar part de la plantilla de docents al següent curs. Això vulnera el principi de licitud, per la qual cosa es declara que l'entitat ha comès una infracció de l'article 83.5.a en relació amb l’article 5.1.a, ambdós de l’RGPD.

L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu, així com al personal que ocupa llocs de confiança, d’especial responsabilitat dins l’organització o alt nivell retributiu, respecte dels quals s’ha de facilitar la informació sobre tots els conceptes retributius (retribució bàsica, complements i triennis). Pel que fa a la resta de personal, la informació retributiva s’ha de facilitar de manera agregada, agrupada per categories. Respecte del complement de productivitat, una percepció especialment baixa no permet concloure necessàriament l’existència d’una baixa mèdica i no implica la revelació de dades de salut en el sentit de l’article 9 del RGPD. En conseqüència, aquest fet no constitueix un obstacle addicional a facilitar la informació retributiva en els termes esmentats.

Es constata una vulneració del principi de limitació del termini de conservació, ja que l’Hospital del Mar mantenia a la intranet fitxes amb nom, cognoms i fotografia de molts treballadors que ja no formaven part de la plantilla, alguns des de feia més d’un any. Arran del procediment iniciat per aquesta Autoritat, l’entitat va eliminar les fitxes dels que ja no constaven donats d'alta i va implementar un sistema d’eliminació automàtica, per a futures baixes.

La persona reclamant exposa que és personal de l'ICS i vol conèixer quins companys van accedir a la seva història clínica, durant un període d'incapacitat temporal. Atès que consten molts accessos a la història clínica, l'Autoritat considera desproporcionat que l'ICS hagi de fer un tràmit d'audiència tant voluminós. Per aquest motiu, es desestima la reclamació i es conclou que es considera raonable que la persona reclamant delimiti sobre quins accessos vol conèixer la identitat dels professionals, destriant aquells dels quals ja la coneix, perquè n’ha rebut assistència sanitària, o bé descrivint sobre quin servei o unitat de professionals té interès a conèixer la identitat.

La persona reclamant es queixa que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (DGP) no ha atès la seva petició d'accés a dades d'antecedents policials. S'estima parcialment la reclamació presentada, atès que la DGP no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés.

Es desestima la reclamació, atès que a la història clínica de la persona reclamant hi ha una gran quantitat d'accessos i fer un tràmit d'audiència a tots aquests professionals sanitaris podria suposar una tasca molt voluminosa, desproporcionada i que entorpiria el funcionament normal de l’entitat reclamada.

En el cas del col·lectiu de secretaris o secretàries d’alt càrrec, tot i que la seva provisió es fa per lliure designació, atès que no disposen d’un nivell retributiu elevat ni d’una responsabilitat especial dins de l’estructura organitzativa, la seva situació no és equiparable a la dels llocs respecte dels quals s’ha considerat que preval l’interès públic en la divulgació de les retribucions. Per aquest motiu, la informació retributiva d’aquest col·lectiu s’ha de facilitar de manera agregada dins del grup i nivell al qual pertanyen. Pel que fa a la segona i tercera de les qüestions plantejades en la consulta (relativa a la determinació del nivell retributiu a partir del qual es considera que s’ha de donar la informació de manera individualitzada), la decisió sobre la possibilitat de donar accés a les retribucions íntegres, de manera individualitzada, ha de basar-se en una ponderació conjunta de factors, tal com s’ha exposat al Fonament Jurídic III. Aquesta ponderació té en compte no només el nivell retributiu sinó també la resta de criteris relatius a l’especial responsabilitat, al fet de tractar-se de llocs de confiança, i al seu sistema de provisió. L'accés a les retribucions per antiguitat (triennis) segueix el mateix criteri de ponderació. Serà individualitzada per als alts càrrecs, personal directiu i els llocs d'especial confiança o d’alt nivell retributiu. Per a la resta del personal, aquesta informació s'ha de facilitar de manera agregada per nivells i cossos. Pel que fa al complement de productivitat, es considera que una percepció especialment baixa no revela necessàriament una situació de baixa mèdica. Per tant, aquest fet no hauria d’impedir facilitar, en els casos identificats en aquest informe, la informació retributiva completa, incloent-hi les retribucions bàsiques, les complementàries i les corresponents a la productivitat. Finalment, pel que fa a la quarta i cinquena qüestions plantejades en la consulta (relatives al tràmit d’audiència) es considera que resulten identificables les persones que, d’acord amb les consideracions exposades en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ocupen llocs respecte dels quals es considera que la informació sobre les seves retribucions s’ha de facilitar de forma individualitzada. Així mateix, poden resultar identificables les persones que ocupen llocs de treball, amb un grup i nivell determinats, que estan dotats amb un nombre reduït d’efectius. En relació amb aquestes persones directament identificables o que poden resultar-ho, indirectament, cal efectuar el tràmit d’al·legacions previst a l’article 31 de la LTC. La mera oposició de la persona afectada no és suficient per a limitar l’accés a les seves dades personals. Perquè les al·legacions puguin ser tingudes en consideració, han de fonamentar-se en circumstàncies personals concretes que acreditin un perjudici real als seus drets o interessos. La simple incomoditat o reticència personal, l’oposició genèrica sense aportar cap element objectiu de perjudici o els arguments basats en preferències subjectives sense fonament jurídic no es poden tenir en consideració per limitar l’accés

En el marc del procediment de sol·licitud per participar en el sorteig d’adjudicació d’habitatges de protecció oficial, es constata, d’una banda, una vulneració del principi de minimització de dades, atès que l’Ajuntament sol·licitava una còpia del DNI dels sol·licitants quan no era necessària per a la finalitat perseguida. D’altra banda, es verifica que les dades personals eren recollides per una empresa externa, promotora dels habitatges, sense haver formalitzat el contracte d’encarregat de tractament, en contravenció del que estableix l’article 28 de l'RGPD. Finalment, l’Ajuntament no ha acreditat el contingut del formulari d’inscripció al sorteig, ni tampoc la informació proporcionada als interessats; ha al·legat que les dades es recollien verbalment i es registraven directament, cosa que infringeix el principi de responsabilitat proactiva.