L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
L’accés de la persona reclamant als expedients d’armes dels membres de la Policia Local, en què consten, entre d’altra informació, els resultats de les proves de capacitació que se’ls ha practicat al llarg de la seva carrera professional per tal de poder portar armes de foc, no resulta justificat.
Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, el Ministeri Fiscal disposa d’habilitació suficient per sol·licitar a un centre assistencial la informació de la història clínica d’un determinat pacient que pugui ser rellevant a l’hora de promoure un procediment judicial sobre la capacitat d’una persona.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
Es sanciona un Ajuntament amb una amonestació per haver vulnerat el principi de minimització, atès que va publicar una acta i una gravació d'un ple municipal revelant el cognom de veïns que havien interposat recursos contenciosos contra l'Ajuntament en matèria urbanística, quan era innecessari. S'arxiva la part de la denúncia referent a la difusió del cognom d'un regidor i la seva vinculació amb una empresa, atesa la seva condició de regidor, el fet que part de la informació difosa era pública, la rellevància pública de la informació difosa, i que aquestes manifestacions es van efectuar en l'exercici de les funcions pròpies dels membres del Ple.
La identificació de les persones beneficiàries d'ajuts públics durant el termini de 5 anys, deriva del compliment d'una obligació legal i d'una missió en interès públic, de conformitat amb la Llei 19/20214 (art. 15.1.c). Atès l'anterior, aquest tractament és lícit.
Es produeix la vulneració del principi de confidencialitat en publicar a la web de l'Ajuntament la declaració de renda d'un regidor, sense haver anonimitzat correctament el document. El model publicat contenia més dades personals de les estrictament necessàries per complir amb la finalitat pretesa, així com dades dels membres de la unitat familiar que en cap cas s'havien de publicar.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a les dades identificatives de jutges o magistrats ni dels empleats públics o càrrecs que hagessin intervingut en el procediment del que porti causa la sentència que constin en la mateixa. D’acord amb la normativa de protecció de dades l’accés de la ciutadania en general a les sentències s’ha d’efectuar com a norma general amb la prèvia anonimització de les dades personals de les parts o d’altres terceres persones, així com de les dades identificatives de procuradors i advocats que han participat en el procés. Els regidors tenen dret a accedir a la informació necessària per a l’exercici de les funcions que la legislació de règim local els atribueix. Això pot comportar que, després de fer una ponderació de les circumstàncies concurrents, puguin accedir a les dades personals contingudes en la sentència relatives a l’alta part litigant o d’altres terceres persones, especialment quan es tracti de sentències recaigudes en relació amb actes adoptats per òrgans dels quals formen part o dels quals n’han de ser informats. No obstant això, especialment quan es tracti d’informació íntima o que requereixi una especial protecció, es pot denegar el seu accés o, si escau, facilitar la informació de manera anonimitzada.
En el cas particular, l’Ajuntament podria comptar amb una base jurídica suficient per a la captació d’imatges a través de càmeres de videovigilància en els espais relatius a la zona esportiva interior i exterior per motius de seguretat, atesa la previsió de l’article 6.1.e) de l’RGPD, en connexió amb l’article 22 de l’LOPDGDD. Aquesta habilitació no es pot descartar que existeixi en el cas de la sala polivalent, tot i que en aquest cas a priori no sembla clara la justificació de la seva finalitat en base a motius de seguretat. A tal efecte, caldrà atendre als principis i obligacions establertes en la normativa de protecció de dades (RGPD i LOPDGDD) i, si escau, en la Instrucció 1/2009. El sistema de videovigilància de la zona del davant de l’Ajuntament, zona d’aparcament i la zona dels contenidors de residus domèstics dels veïns, per motius de seguretat es regeix per la normativa reguladora de la videovigilància policial, en els termes exposats.
D’acord amb les disposicions de la Llei 13/2015, en relació amb la normativa de protecció de dades, no resulta proporcional l’enregistrament continuat de les imatges dels alumnes en les accions formatives virtuals amb la finalitat d’acreditar davant el Servei d’Ocupació de Catalunya l’assistència dels alumnes a les accions formatives realitzades en el marc del sistema d’ocupació de Catalunya. L’enregistrament d’imatges i veus dels docents en les accions formatives amb la finalitat de disposar de materials didàctics amb l’objectiu de difondre’ls i aprofitar-los en altres formacions, podria trobar habilitació en l’article 6.1.b) de l’RGPD si fos un tractament necessari per a l’execució del contracte que hagin subscrit. Altrament, caldrà disposar del consentiment específic dels docents, o una altra de les bases jurídiques establertes a l’article 6.1 de l’RGPD. En qualsevol cas, caldrà adoptar les mesures tècniques i organitzatives adequades tenint en compte els riscos derivats del tractament.
Els titulars d’equipaments públics i/o d’establiments privats poden sol·licitar, en exercici de llur funció de vigilància del compliment de la mesura adoptada per les autoritats sanitàries consistent en l’ús obligatori de la mascareta a qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobi obert al públic, la documentació que acredita la concurrència d’alguna de les causes d’exempció de l’obligació de dur mascareta a aquelles persones que hi accedeixen sense mascareta. No permetre l’entrada als establiments oberts al públic als que resulti d’aplicació les previsions de la Llei 11/2009 a aquelles persones que es neguin a mostrar aquesta documentació sobre la base del dret d’admissió no pot entendre’s com a discriminació, atès que resten obligades a complir els requisits i les normes d'accés i d'admissió establertes. Entre aquestes s’inclouen les adoptades per les autoritats sanitàries competents, com ara l'ús de mascareta en determinats espais.