L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Els principis recollits a l’article 24 de l’LOPGDD i, en concret, als efectes de la consulta, el principi de limitació del termini de conservació de les dades, segons el qual les dades s’han de conservar al sistema el temps imprescindible per decidir sobre la procedència d’iniciar una investigació, són d’aplicació al tractament de les dades personals de la Bústia Ètica de la Generalitat de Catalunya. En canvi, no són d’aplicació els terminis concrets previstos a l’article 24. Els terminis de conservació de dades personals previstos en l’acord de Gov/96/2020 no resulten contraris al principi de limitació del termini de conservació previst a la normativa de protecció de dades personals.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a l'informe sobre la investigació d'una actuació dels Mossos d'Esquadra en una manifestació, així com a conèixer si de la investigació d'aquests fets es va sancionar a algun mosso d'esquadra, la sanció que se li va imposar i el motiu, prèvia anonimització de les dades personals dels agents afectats. Així mateix, la normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés a les dades identificatives del personal de l’administració que ha intervingut en l’elaboració de l’esmentat informe i constin en aquest document.
La persona reclamant té dret a accedir a tota la informació que sobre la seva persona figuri en l’expedient i en la documentació sol·licitada, incloent l’origen de la informació i, per tant, la identitat de persones que han facilitat informació sobre el reclamant (art. 15 RGPD). La normativa de protecció de dades no impedeix que la persona reclamant pugui accedir a la informació en els termes en que sol·licita, és a dir, còpia anonimitzada de l’expedient, i documents que tinguin relació amb la investigació de la seva conducta com a persona denunciada, excloent de l’accés la informació identificativa innecessària als efectes del principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD), així com informació mereixedora d’especial protecció de terceres persones (ex. art. 23 LTC). Tampoc no estaria justificat l’accés a la resta d’informació personal sobre terceres persones que pugui constar en la documentació sol·licitada (art. 24.2 LTC), accés que el reclamant tampoc no demana. La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les dades merament identificatives dels membres de les Comissions encarregades de l’avaluació i investigació del fets denunciats i/o dels empleats públics que puguin constar en la documentació sol·licitada, incloent el certificat que sol·licita.
S'arxiva la denúncia perquè l'agent ferroviari que, per emplenar una butlleta de percepció mínima, sol·licitava el nom i cognoms i DNI de l'usuari de Rodalies Catalunya que viatjava sense bitllet, exercia un potestat inspectora establerta per normes amb rang de llei.
Tot i que es constata l'existència d'una manca de mesures de seguretat per part de la DGP, s'arxiva per prescripció de la infracció.
Resulta contrari al principi de minimització, d'una banda, requerir una còpia del DNI a la persona que presenta una queixa o reclamació, quan aquesta ja consta identificada electrònicament; i de l'altra, l'exigència i tractament del revers del DNI a les persones interessades no identificades electrònicament.
Comunicar a les persones afectades per uns accessos il·lícits al SIP, la incoació d'un procediment disciplinari a dos agents de la Guàrdia Urbana identificats, contravé el principi de confidencialitat. També és contrari al principi de confidencialitat l'accés al SIP per consultar la matrícula d'un vehicle, quan aquest accés no està motivat en l'exercici de les funcions encomanades a l'agent que el realitza. A l'últim, facilitar una còpia d'un informe a una persona expedientada per uns accessos il·lícits al SIP en què també hi consten les dades personals consultades per un altre agent a través del SIP al que també s'incoa un disciplinari, és contrari al principi de licitud.
No s'exerceix el dret regulat a l'article 15 de l'RGPD quan s'exerceix el dret d'accés a la informació pública. Correspon a la GAIP tutelar el dret d'accés a la informació pública.
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
L'inspector en cap de la Guàrdia Urbana va elaborar, en el marc d'un procediment sancionador per una infracció de trànsit, un informe en què va fer constar que la persona titular del vehicle denunciat era l'esposa del recurrent (que també era agent de la Guàrdia Urbana). La utilització d'aquesta dada, de la qual n'era coneixedor l'inspector en cap de la Guàrdia Urbana perquè la persona denunciant havia designat la seva esposa com a persona de contacte en cas d'accident professional i per una auditoria interna per la presumpta utilització il·legítima del SIP en la qual la persona denunciant hauria accedit a la informació del vehicle que havia estat denunciat, no era compatible amb la finalitat per a la qual havien estat recollides les dades personals.