L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
L'encarregat del tractament que realitza un reconeixement mèdic a una persona per compte d'un Ajuntament per tal de determinar si aquesta persona és apta per a la plaça que sol·licita permutar, ha de proporcionar les dades necessàries per a aquesta finalitat. Els principis relatius al tractament, entre els quals el principi de minimització, també s'apliquen a l'encarregat del tractament.
Per tractar dades biomètriques cal que concorri alguna de les circumstàncies previstes a l'article 9.2 RGPD que permeten el tractament de categories especials de dades. Amb caràcter previ a iniciar el tractament, és necessari realitzar una avaluació d'impacte relativa a protecció de dades, quan el tractament comporti un risc alt. En la recollida de les dades s'ha de fer efectiu el dret d'informació.
L'Ajuntament va notificar la "Resolució d'alcaldia d'acord sobre bonificacions de taxes d'aigua i escombraries ", per la qual es resolia aprovar o denegar la inclusió d'una sèrie persones identificades mitjançant nom i cognoms, en el llistat de tarifa social de l'aigua i la bonificació del 95% de la taxa d'escombraries. De la condició de beneficiari o no de la dita bonificació s'infereix informació relativa al nivell de renda de les persones afectades. Vulneració del principi de confidencialitat (art. 5.1.f. RGPD).
S'estima la reclamació per motius formals, ja que la DGP no va donar resposta dins el termini legalment establert. No resulta necessari pronunciar-se sobre el fons, atès que, de manera extemporània i un cop presentada la reclamació, la DGP va estimar la sol·licitud de cancel·lació d'antecedents policials.
En principi, el número de telèfon directe d’un Departament de l’Ajuntament no és una dada personal, llevat que estigui directament vinculat a una única persona. En qualsevol cas, si no existeix un número específic atribuït al Departament, no pot ser objecte del dret d’accés. El dret d’accés a la informació pública no justifica la divulgació de l’adreça de correu electrònic atribuïda personalment a una funcionària per motius laborals, tenint en compte que la ciutadania ja disposa d’una altra adreça genèrica establerta per l’Ajuntament per a posar-s’hi en contacte.
L’Ajuntament podria comptar amb una base jurídica suficient per dur a terme el tractament d’imatges a través de càmeres de videovigilància en els espais a que fa referència la consulta, atesa la previsió de l’article 6.1.e) de l’RGPD, en connexió amb l’article 22 de l’LOPDGDD, si es fa en els termes dels apartats 1 i 2 d’aquest article. Pel que fa al procediment a seguir per tal de considerar el sistema de videovigilància adequat a la normativa de protecció de dades, caldrà complir amb els principis i obligacions establertes en la normativa de protecció de dades (RGPD i LOPDGDD) i, si escau, en la Instrucció 1/2009.
Atès els termes en que es formula la petició cal considerar que la persona sol·licitant està exercint davant de l’Ajuntament el dret d’oposició, atès que la seva voluntat és la d’oposar-se a un determinat tractament, la publicació de les seves dades, opció expressament recollida a l’article 21 de l’RGPD. L’exercici del dret de supressió comportaria que l’Ajuntament elimini aquestes dades de qualsevol suport de l’Ajuntament en el qual puguin constar, mentre que en l’oposició només es pretén evitar un determinat tractament, en aquest cas la difusió a través d’internet. Per a l’exercici del dret d’oposició les dades de la persona sol·licitant han de ser objecte d’un tractament basat en el que disposa l’article 6.1 lletres e) o f) de l’RGPD. L’exercici del dret d’oposició està relacionat amb l’existència de circumstàncies particulars de la persona sol·licitant.
La implementació d’un sistema d’informació com el proposat requereix definir les responsabilitats dels diferents agents implicats per determinar les respectives obligacions i responsabilitats. Si bé existeix habilitació per a l‘intercanvi d’informació entre els diferents cossos policials, sempre d’acord amb la coordinació feta pel Departament competent en matèria de policies locals, cal respectar els principis de qualitat i d’exactitud de les dades i, prèvia anàlisi de riscos, determinar les mesures de seguretat adequades.
El consentiment del menor com a base jurídica que habiliti el tractament de les seves dades en l’àmbit de la investigació resta subjecte a la normativa reguladora de l’autonomia del pacient pel que fa al consentiment informat, és a dir, podrà atorgar el seu consentiment en la mesura que el menor sigui competent, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut, i especialment quan sigui emancipat o major de setze anys. Altrament, es requereix l’assistència del representant, havent-lo escoltat prèviament, en tot cas, si és major de dotze anys. En el cas de la recerca biomèdica, atès que la normativa aplicable requereix la majoria d’edat per poder prestar el consentiment, els menors que siguin majors de 14 anys no poden prestar el consentiment previst a la normativa de protecció de dades. Hauran de fer-ho en el seu lloc les persones titulars de la potestat parental o els tutors.