L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Correspon inadmetre la reclamació, atès que l'Autoritat no és competent en relació amb els tractaments de dades personals que es duen a terme en el marc de procediments judicials, i traslladar-la al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
En virtut del deure d'auxili judicial previst als articles transcrits en l'apartat anterior, escau afirmar que la notificació practicada per l'agent de la policia local no va contravenir la normativa de protecció de dades, atès que es va dur a terme en compliment d'una obligació legal. Al respecte, escau destacar que tampoc existeixen indicis que permetin sostenir que, personal no autoritzat, hauria accedit a la referida documentació.
Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, el Ministeri Fiscal disposa d’habilitació suficient per sol·licitar a un centre assistencial la informació de la història clínica d’un determinat pacient que pugui ser rellevant a l’hora de promoure un procediment judicial sobre la capacitat d’una persona.
Des de la perspectiva del règim de comunicació de dades personals previst a l’LOPD, hi ha habilitació legal suficient a l’article 11.2.a) de l’LOPD en relació amb les normes contingudes en la legislació de Sanitat (art. 16.3 i art. 83 LGS), Seguretat Social (DA desena LGSS) i a l’LICS (art 15.1 LICS ), així com amb l’article 24 de la CE per a la comunicació de dades personals de salut adequades, pertinents i no excessives, que s’hagin d’incorporar a les demandes judicials de reclamació dels imports dels serveis assistencials prestats pels centres públics de salut a les companyies asseguradores, sense el consentiment de l’interessat ni el requeriment de l’autoritat judicial. Un cop sigui aplicable l’RGPD, la base jurídica per a aquests tractaments està prevista a l’article 9.2.h) i 9.2.f) de l’RGPD amb els límits establerts per l’article 5 del RGPD, en concret el principi de minimització de les dades. Per tant, aquesta habilitació haurà d’estar limitada a aquelles dades mínimes imprescindibles per al compliment de les finalitats preteses per a aquells tractaments.
Correspon al CGPJ la competència sobre l’adequació de la comunicació d’informació continguda en fitxers jurisdiccionals, com ara la relativa a les intervencions d’advocats i procuradors en procediments judicials durant els anys 2014 a 2016, a l’Administració Tributària.
El lliurament del número d’identificació fiscal d’un col·legiat per part d'un Il·lustre Col·legi d’Advocats a un Jutjat constitueix una comunicació de dades que ha de subjectar-se al que estableix l’art. 11 de la LOPD. Aquesta comunicació a requeriment d’un Jutge per a la l’exercici de les funcions que té atribuïdes, s’adequa a la normativa de protecció de dades, ja que té l’habilitació legal a l’article 11.2.d) de l’ LOPD i a l’article 17.1 de l’LOPJ.