L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'arxiva la denúncia contra un Ajuntament, a qui s'acusava d'haver comunicat a una tercera persona les dades del Padró referents a la persona denunciant (nom i cognoms, data d'empadronament i adreça), per manca de prova de la comunicació de dades i manca d'identificació de la persona cessionària.
Es sanciona un Ajuntament, per haver instal·lat càmeres de videovigilància a les dependències policials, així com receptors de geolocalització (GPS) en vehicles policials, sense haver informat prèviament als agents policials sobre tots els extrems que preveu la normativa aplicable. S'arxiven les actuacions d'investigació referides a la presumpta vulneració dels principis de finalitat i de conservació de les dades, atès que el RGPD permet tractar dades captades a través d'aquests dos sistemes per a l'exercici del control dels treballadors -tot i que es requereix que prèviament se'ls informi-.
Es considera que les comunicacions de dades personals del denunciant, per part de l'entitat que prestava el servei de casal d'estiu -per compte de l'Ajuntament- als Serveis Socials i a la Policia Local, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) RGPD.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés dels representants dels treballadors a les quantitats pagades per l’Ajuntament com a complement de productivitat, amb indicació de qui, quant, per quin període i en concepte de què les ha cobrades. En el cas dels membres de la Guardia Urbana, hauran d’esser identificats mitjançant el número d’identificació (TIP).
L’Ajuntament pot accedir a les dades del Padró Municipal d’Habitants amb la finalitat de comunicar als veïns del municipi la realització d’un procés de pressupostos participatius així com per elaborar el corresponent cens de les persones amb dret a participar, atès que es tracta d’una finalitat compatible amb la del Padró i emparada per l’exercici de les competències que, en matèria de foment de la participació ciutadana, té encomanades. Tot això, sempre que la normativa que regula la forma de participació ciutadana escollida per l’Ajuntament no prevegi un instrument específic per seleccionar les persones cridades a participar-hi.
La cessió d’una base de dades en què es contenen dades de contacte de persones que presten els seus serveis en persones jurídiques i d’empresaris individuals a determinats departaments de la Generalitat estaria emparada per l’article 19.3 de l’LOPDGDD si es compleixen els requisits establerts en aquest article i es respecta el principi de minimització de dades. Sens perjudici que correspongui al cedent informar sobre els destinataris de les dades personals de què és responsable, correspondria als departaments cessionaris informar les persones afectades per aquesta comunicació sobre els aspectes establerts a l’article 14 de l’RGPD.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació pròpia i a la de la seva filla menor d’edat que pugui constar en l’expedient d’empadronament d’aquesta en el domicili patern, en virtut de la capacitat de representació legal prevista a l’article 12 LOPDGDD de l’LOPD, i l’article a l’article 136-18 del CCC. Tot i així, atès que de la informació facilitada es desprèn l’existència d’un possible conflicte entre les parts, caldrà donar trasllat d’aquesta petició al pare per tal que pugui al·legar si existeix alguna circumstància que hagi de comportar una limitació d’aquest dret d’accés. L’accés a la resta d’informació referida al pare continguda en l’expedient d’empadronament, només resultaria justificat si aquesta ha servit a l’Ajuntament per a procedir a la inscripció de la filla en el domicili patern. Altrament, caldria limitar-ne l’accés.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les factures justificatives de les despeses que continguin dades personals dels regidors així com de terceres persones físiques que no formin part del grup, als efectes de controlar la destinació dels fons que reben els grups polítics.
L'accés a histories clíniques, sense que ho justifiqui una raó assistencial, suposa una infracció a la normativa de protecció de dades. El responsable del tractament ha de dur a terme controls periòdics de la informació registrada.