L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
Escau l'arxiu perquè les sessions celebrades per la Mesa General de Negociació es van gravar ( i així es va informar als assistents) als únics efectes de servir d'ajuda a la persona secretària per a la posterior elaboració de les actes. L'eliminació de la gravació un cop elaborades les actes de les reunions seria conforme amb el principi de limitació del termini de conservació.
La utilització per part de la Unitat de RRHH de les dades prèviament facilitades per un/a empleat/ada públic/a en una sol·licitud de compatibilitat, per dur a terme determinades actuacions tendents a comprovar uns fets que podrien constituir una infracció disciplinaria, i sustentar així la iniciació d'una informació reservada, seria una actuació que no contravindria la normativa de protecció de dades, en la mesura que hi concorreria una base jurídica que legitimaria el dit tractament.
Per altra banda, no hi ha cap evidència que la Unitat de RRHH permetés que persones no autoritzades accedissin a la informació relativa a la denegació de compatibilitat, per la qual cosa s'arxiva en base al principi de presumpció d'innocència.
La utilització per part de la Unitat de RRHH de les dades prèviament facilitades per un/a empleat/ada públic/a en una sol·licitud de compatibilitat, per dur a terme determinades actuacions tendents a comprovar uns fets que podrien constituir una infracció disciplinaria, i sustentar així la iniciació d'una informació reservada, seria una actuació que no contravindria la normativa de protecció de dades, en la mesura que hi concorreria una base jurídica que legitimaria el dit tractament.
Per altra banda, no hi ha cap evidència que la Unitat de RRHH permetés que persones no autoritzades accedissin a la informació relativa a la denegació de compatibilitat, per la qual cosa s'arxiva en base al principi de presumpció d'innocència.
En el marc de les actuacions d'investigació no s'ha pogut provar que s'hagi inicia la captació d'imatges abans d'obtenir la preceptiva autorització emesa per la persona titular de la Secretaria general del Departament de Justícia; ni tampoc que s'hagin utilitzat les imatges captades per la càmera objecte de denúncia amb fins de control laboral. La ubicació dels cartells informatius de l'existència de les càmeres depèn de la naturalesa i l'estructura de la zona videovigilada.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la reclamant a conèixer la identitat (nom i cognoms) dels càrrecs de responsables o directius als que es refereix la persona reclamant. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a dades dels tercers obligats al pagament que són persones jurídiques. Aquesta informació no ha d’incloure dades personals de persones físiques, ja siguin els propis pacients o les persones físiques que hagin realitzat els pagaments.
L’obligació de publicació de les declaracions de béns i drets patrimonials dels càrrecs electes exigeix l’omissió prèvia de les dades relatives a la localització dels béns i les que siguin necessàries per a salvaguardar la privacitat i la seguretat dels titulars, les dades considerades especialment protegides (article 23 LTC), les dades referides a terceres persones físiques (diferents del declarant), així com qualsevol altra informació que pugui constar en les respectives declaracions i que sigui innecessària per avaluar la situació patrimonial del representant públic a l’inici i al final del seu mandat. Caldria evitar en aquest sentit, la divulgació d’informació detallada sobre els bens que pugui suposar una intromissió excessiva per a la privacitat de les persones afectades.
S'estima la reclamació per raons formals, perquè la resolució de la DGP s'ha dictat un cop superat el termini legal a l'efecte. Quan al fons, es desestima la reclamació per no procedir la cancel·lació pretesa, atès que les dades policials serien encara necessàries per a les finalitats policials per a les quals s'havien recollit.
S'estima la reclamació del dret d'accés per motius formals, en la mesura que el responsable no va donar resposta a la persona interessada en el termini fixat per la normativa. Es desestima en quan al fons, ja que el dret d'accés no abasta el dret a conèixer la identitat de les persones al servei del responsable qui accedeixen a dades personals.