L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) emet informes o dictàmens amb un posicionament sobre un tema concret, en resposta a peticions d’informació o consultes formulades.
A més, emet resolucions en resposta a les reclamacions de tutela de drets formulades per les persones afectades. També resolucions sancionadores quan constata un incompliment de la normativa. Així mateix, atorga autoritzacions quan no cal informar els titulars de les dades personals sobre la recollida d’aquestes o per al manteniment íntegre de determinades dades.
En compliment de la normativa, l’APDCAT anonimitza les resolucions publicades, i modifica o suprimeix algunes referències dels dictàmens i informes per preservar la identitat de les persones o entitats que formulen les consultes.
S'estima la reclamació perquè la DGP va contestar la sol·licitud de cancel·lació molt més enllà del termini de 10 dies. Quant al fons, es desestima la reclamació per considerar pertinent la denegació de la cancel·lació de les dades de la persona reclamant emmagatzemades en fitxer policials.
La revelació de la identitat d'un veí que s'havia queixat perquè una marxa popular passava per camins de la seva propietat resulta innecessària per tal de complir amb el dret d'informació que tenen els ciutadans /es del dit municipi. Al no disposar del consentiment de la persona afectada ni d'habilitació legal, es considera una comunicació de dades il·lícita, constitutiva d'una infracció greu.
Captar imatges més enllà del que resulta imprescindible per assolir la finalitat de vigilància perseguida, és constitutiu d'una infracció greu. No col·locar cartells informatius en cadascun dels principals accessos a les plantes dels edificis que comptin amb càmeres i no proporcionar a les persones afectades informació sobre la resta de punts previstos a l'article 5.1 de la LOPD a través d'impresos, web o seu electrònica, és constitutiu d'una infracció lleu.
Es desestima la present tutela de drets perquè el dret d'accés no abasta conèixer la identitat del personal que ha accedit a la HC, pèro a més, en aquest cas quan la persona reclamant va exercir el dret a la traçabilitat de la seva història clínica en relació amb dos accessos que s'havien produït l'any 2014, l'òrgan responsable ja no disposava de les dades sol·licitades i això perquè l'obligació mínima de conservar les dades del registre d'accessos és de 2 anys i en el cas que ens ocupa ja havien passat amb escreix.
Procedeix estimar la reclamació del dret d'oposició per raons formals (manca de resposta a la sol·licitud en termini), i desestimar-la quant al fons, atès que en la sol·licitud d'oposició no s'acredita un motiu fundat i legítim referit a una situació personal concreta, i el motiu adduït, referit a una presumpta il·licitud del tractament, no és tal, ja que ha estat objecte d'unes actuacions d'investigació a l'Autoritat que han finalitzat amb resolució d'arxiu, en base a la consideració que la informació referent a l’aquí reclamant que figura en els referits informes jurídics –i que fonamentalment es tracta de la relació dels successius escrits que l’aquí reclamant hauria anat presentant davant l’Ajuntament durant diversos mesos de l’any 2017- formaria part de l’expressió del criteri jurídic del lletrat municipal consistent en contextualitzar les accions d’impugnació de l’aquí reclamant. A més, l’oposició es refereix a uns tractaments de dades ja efectuats (constitueixen la fonamentació jurídica de les resolucions dels recursos d'alçada), el que per sí mateix ja impediria la viabilitat del dret aquí exercit.
S'estima la reclamació, d'una banda per raons formals, perquè l'ajuntament va exigir al sol·licitant d'accés aportar el consentiment de l'altre progenitor, cosa que no resultava exigible, sense perjudici de donar audiència a aquest altre progenitor. Quant al fons, procedeix també l'estimació perquè el sol·licitant tenia dret a accedir a les dades d'empadronament del seu fill menor, encara que amb posterioritat a la sol·licitud s'hagués tramitat la baixa d'aquell empadronament per nova alta en aquell domicili (accés a històric del padró).
La publicació d'una fotografia a les xarxes socials referent a un succés o esdeveniment públic esdevé lícita quan la informació és veraç i té rellevància pública.
La inclusió de dades personals de la persona denunciant en informes jurídics emesos amb motiu de recursos interposats pel mateix denunciant, no es considera contrària a la LOPD. Encara que algunes de les dades incloses no estarien directament relacionades amb l'objecte del recurs analitzat, la seva inclusió estaria emparada pel dret de defensa de l'ajuntament.
S'arxiva la denúncia per no existir indicis suficients que permetin imputar la comunicació de dades denunciada i negada per l'ajuntament. Consta acreditat que l'ajuntament no informà la denunciant sobre la possible comunicació de les seves dades al denunciat, si la denúncia derivava en un procediment (prèvia ponderació entre els drets i interessos afectats), però la responsabilitat per aquests fets s'hauria extingit per prescripció.
En el marc d'un expedient disciplinari a un intern, l'administració penitenciaria va retirar a l'intern expedientat el permís que li havia atorgat per disposar d'un llapis de memòria a fi que acabés els seus estudis. La queixa de l'intern consistia en què la informació personal (treballs, qualificacions etc) emmagatzemada en aquell llapis, l'hauria esborrat l'administració penitenciària contravenint així el principi de seguretat de les dades, extrem del qual no s'han pogut recollir indicis en la fase d'informació prèvia, atès que l'estat actual de la tecnologia no permet comprovar si els últims arxius que figuraven al pendrive controvertit, contenien o no dades personals.