Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
La publicació de dades personals en els processos de selecció de personal laboral, amb independència de quin sigui el règim de contractació, ha tenir en compte la normativa de protecció de dades. Quan sigui d’aplicació el Decret 28/1986, s’ha de fer publica la llista de persones admeses i excloses del procés selectiu, així com la llista de persones aprovades en cada prova per ordre de puntuació i la llista final de persones aprovades per ordre de puntuació. Pel que fa a la identificació de les persones afectades, quan la finalitat de la publicació sigui donar publicitat general i també quan a aquesta finalitat s’hi afegeixi la notificació a les persones afectades, la identificació de les persones afectades s’ha de fer mitjançant el nom i cognoms afegint quatre xifres numèriques aleatòries del seu document nacional d’identitat o equivalent, d’acord amb l’Orientació a la qual s’ha fet referència. No obstant això, en el cas de les persones excloses, és suficient publicar el seu número de identificació, sense el nom i cognoms. En el cas de persones víctimes de violència de gènere cal aplicar un codi no desxifrable per terceres persones, per protegir la seva identitat.
En el cas examinat resultaria justificat l’accés del progenitor al certificat que acredita la condició de víctima de violència de gènere de l’altre progenitor aportat en el procés d’inscripció de la filla comuna a les PAU si només hi consta la informació relativa a l’existència d’una situació de violència de gènere, la persona que l’ha sofert i l’exempció derivada d’aquesta circumstància.
La persona reclamant es queixava per la presumpta desatenció del drets de supressió que havia exercit prèviament davant el CAP d'Amer i el CAP d'Anglès (tots dos dependents de l'Institut d'Assistència Sanitària). Es declara que l'IAS no ha donat resposta a les sol·licituds de supressió de dades formulades per la persona reclamant davant el CAP d'Amer i el CAP d'Anglès en el termini legal fixat. I quan el fons, es desestima la reclamació de tutela del dret de supressió formulada per la persona reclamant en relació a les dites sol·licituds, atès que la sol·licitud presentada davant el CAP d'Amer ja havia estat atesa amb anterioritat per l'IAS, i pel que fa a la sol·licitud de supressió de dades presentada davant el CAP d'Anglès, no es podia portar a terme, atès que no havien transcorregut ni tan sols 5 anys des de la data d'alta del primer procés assistencial.
El denunciant es queixa que l'Ajuntament hauria filtrat informació seva a un particular. Diu que un senyor vinculat a l'Ajuntament va picar a la porta de casa seva per parlar del projecte porta a porta i que no el coneixia de res.
Es dicta RA per falta d'acreditació de responsabilitat de l'ajuntament. Principi d'innocència.
No ha quedat acreditat que l'ajuntament hagués comunicat les dades del denunciant a aquest tercer que pica a la porta de casa seva. A mes, és versemblant l'explicació de l'ajuntament, que aquell va veure un cartell sobre el projecte PaP amb un pis i una porta en el que algú s'oferia per preparar escrits de queixa contra el projecte per presentar davant l'ajuntament. Que aquest tercer va revisar les bústies de l'edifici i va veure el nom i cognoms de la persona que vivia en el pis i porta especificats en el cartell. I en aquest context, va anar a picar per parlar del projecte. No és indici suficient el fet que aquest tercer tingui relacions amb l'ajuntament atès que representa diverses entitats del districte.
La persona es queixava de revelació d'informació (presentació d'una instància) de l'Ajuntament a l'escola on treballava, mitjançant una trucada telefònica. No consta acreditada la revelació de dades.
L’Ajuntament podria crear un registre dels veïns del municipi que, atesa la concurrència de certes circumstàncies, requeririen d’una actuació ràpida dels efectius de protecció civil en situacions d’emergència. La utilització de les dades del Padró a tal efecte resultaria compatible però la incorporació d’informació relativa a la salut de les persones requeriria el seu consentiment explícit.
La persona reclamant es queixava per la desatenció de dues sol·licituds d'exercici del dret d'accés que va presentar davant l'AOC, sense que aquesta última li donés cap resposta. Al respecte, es declara que el Consorci Administració Oberta de Catalunya ha atès de forma extemporània les sol·licituds d'accés de la persona reclamant, ja que no ha acreditat haver-li notificat efectivament les resolucions corresponents a les dites sol·licituds, sense entrar en altres consideracions respecte el fons ja que l'AOC va resoldre facilitar l'accés. Es requereix l'AOC perquè faci efectiu el dret d'accés exercit.
Es va incoar PS per presumpte vulneració del principi de Licitud. Però, analitzada la normativa específica, es va concloure que l'IMH va complir estrictament l'article 110.2 LGT, el qual contempla la possibilitat de notificar la resolució en el domicili fiscal del representant de l'obligat tributari en els procediments iniciats d'ofici. En base a dita literalitat, tot i que consta acreditat que el representant de l'ens va facilitar un domicili a efectes de notificacions, es dicta resolució de sobreseïment.
El CC Baix Camp va enviar un mail a l'Escola i un altre a l'AMPA del centre, identificant a la persona denunciant com la persona qui hauria presentat una queixa davant del Síndic de Greuges sobre els preus del menú escolar, i adjuntant com a document annex la dita queixa. A la Resolució es manté la imputació de la comissió de la infracció només pel que fa a la comunicació de dades que va fer el CC Baix Camp a l'Escola, ja que no tenia cap base jurídica per legitimar tal comunicació. D'altra banda, es considera que el CC Baix Camp sí que podia comunicar a l'AMPA les dades relatives a la reclamació presentada per la denunciant, en virtut del Conveni col·lectiu en el qual el CC Baix Camp encarrega a l'AMPA la gestió del servei del menú escolar, i que legitimaria que l'AMPA pugui conèixer el contingut de les reclamacions del servei que presta.
S'arxiva la denúncia perquè es considera que la Fundació Pere Mitjans, com encarregada del tractament del CSSB, podia accedir a les reunions que van celebrar el Departament de DS i CSSB en les quals es tractava l'assumpte relatiu al retorn del fill de la persona reclamant a la llar residència gestionada per la dita Fundació.