Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
Sobre la base de la normativa d’autonomia del pacient, i la documentació clínica, en relació amb la base jurídica de l’article 6.1.e) i 9.2.h) de l’RGPD, l’accés dels educadors socials a la informació que consta en la història clínica dels pacients generada pels hospitals de dia de salut mental per adolescents estaria habilitat en la mesura que sigui rellevant per a l’exercici de les seves funcions. Per altra banda, a priori no estaria justificat l’accés dels educadors socials a la informació que forma part de la història clínica compartida de Catalunya (HC3). En el cas de la consulta plantejada, no és d’aplicació la disposició addicional quinzena de la Llei 12/2007, relativa a la comunicació de dades entre els serveis sanitaris i els serveis socials del sistema públic.
El pacient, a la vista de la legislació estudiada (legislació d’autonomia del pacient i legislació de transparència, en connexió amb l’article 6.1.c) RGPD), ha de poder conèixer la identitat de les persones que han accedit a la seva història clínica i, si escau, els accessos indeguts que s’hagin pogut produir. Tot i que no forma part del dret d’accés previst a l’RGPD, la normativa de protecció de dades no impedeix que la persona titular de la història clínica pugui accedir a informació sobre el caràcter degut o indegut dels accessos a la historia clínica, si el responsable disposa d’aquesta informació.
La persona reclamant va demanar l'accés als informes tècnics preceptius de l'equip tècnic en relació amb un permís penitenciari de sortida del centre penitenciari, però la Junta de tractament no va donar resposta a cap de les dues sol·licituds d'accés a dades exercides per la persona reclamant. S'estima la reclamació.
La persona reclamant va demanar l'accés als informes tècnics preceptius de l'equip tècnic en relació amb un permís penitenciari de sortida del centre penitenciari. La Junta de Tractament va respondre a les sol·licituds de dates 10/10/2022 i 14/10/2022, però sense indicar si estava efectuant tractament de dades, i en relació amb les altres sol·licituds (16/12/2021 i 20/12/2021), no va donar cap resposta a la persona reclamant. S'estima la reclamació.
La persona reclamant va sol·licitar l'accés a les seves dades telemàticament a la DGP a través del registre electrònic del Departament d'Interior, sense aportar còpia de la documentació justificativa de la seva identitat, i la DGP li va requerir perquè aportés una còpia compulsada del DNI, passaport o NIE en vigor per tal d'acreditar la seva identitat. S'estima la reclamació presentada per la persona reclamant i es requereix a la DGP, perquè faci efectiu el dret d'accés exercit per la persona reclamant.
S'estima el dret d'accés als correus electrònics que continguin dades personals del reclamant o del seu representat (fill), perquè es considera que la petició recollida a la sol·licitud presentada encaixaria dins el marc d'una sol·licitud de dret d'accés de l'art. 15 de l'RGPD. La persona reclamant tenia dret a rebre una resposta del responsable del tractament en aquest sentit, tot i que la resposta fos per indicar-li que l'entitat no disposava dels correus electrònics objecte de la sol·licitud d'accés.
La persona reclamant es queixava que el centre sanitari no li havia proporcionat una còpia completa de la seva història clínica. El centre sanitari admet no haver proporcionat una còpia completa de la història clínica al pacient en base a dret de reserva a les anotacions subjectives dels professionals. S'estima en part ja que alguna de la informació que no es va lliurar no es pot encabir en el que s'ha d'entendre per anotació subjectiva.
Procediment sancionador per revelació de dades de la persona denunciant relatives a un expedient policial.
L'Ajuntament va revelar informació confidencial de la persona denunciant a l'advocada del seu exmarit, que era agent de la GU, en concret, un informe relatiu a una actuació policial referit a la denunciant.
D'una altra banda, els agents de la Guardia urbana que van intervenir en els fets objecte de l'expedient policial esmentat van informar també d'aquests fets a l'exmarit de la persona denunciant.
Només amb la informació que es recollia al Butlletí informatiu del grup municipal Bagà Endavant, on es feia referència a que un particular que formava part de la -llista electoral- de la candidatura del govern municipal, no resulta possible identificar a la persona que va adquirir un determinat immoble, atès que la persona denunciant, no era l'únic candidat de la candidatura Junts per Bagà - Acord Municipal, sinó que hi havia dotze persones més.
Un cap d'una l'Àrea Bàsica Policial va donar resposta a una petició formulada per un Jutjat (sobre si un Ajuntament havia sol·licitat la baixa d'usuari del SIP de la persona denunciant), quan segons la persona denunciant qui hauria d'haver donat resposta és el cap de la DSIP. La denúncia s'arxiva perquè no es pot descartar que fos el propi Jutjat qui adrecés la petició d'informació al cap de l'ABP esmentat, ja fos perquè era el seu referent policial de la Policia de la Generalitat en el municipi al qual pertanyia el propi òrgan judicial, o bé perquè l'Ajuntament -objecte de la consulta formulada pel Jutjat- pertanyia a aquesta ABP. D'altra banda, si el cap de l'ABP tenia accés a la informació que sol·licitava el Jutjat, estaria legitimat per comunicar-la a aquest l'òrgan judicial. I tampoc es pot descartar que el cap de la DSIP l'hagués autoritzat.