Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
El dret a la protecció de dades no impedeix lliurar a la persona reclamant la informació sobre l’assignació de complements de productivitat i gratificacions a la interventora municipal, o a d’altres places o llocs de treball del consistori en els quals pugui concórrer el caràcter de confiança o especial responsabilitat.
La inclusió de les dades biomètriques, entre elles les de l’empremta dactilar, entre les categories especials de dades previstes per l’RGPD no permet concloure de manera automàtica que la implantació d’un sistema de control horari basat en la recollida d’aquest tipus de dades pugui considerar-se proporcionat i, per tant, conforme amb el principi de minimització. Cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament per determinar-ne la legitimitat i la proporcionalitat, inclosa l’anàlisi de l’existència d’alternatives menys intrusives, i establir les garanties adequades.
La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a les factures prèvia dissociació de les mateixes, com demana la persona sol·licitant, sempre que es garanteixi que les persones afectades no poden ser identificables de manera directa o indirecta sense esforços desproporcionats. Més enllà d’això, atesa la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la protecció de dades (principi de minimització) no sembla justificat, en el supòsit plantejat, l’accés amb caràcter general a les dades personals de terceres persones físiques diferents dels regidors o de persones treballadores al servei de la corporació, que apareguin a les factures, als efectes de controlar la destinació dels fons que reben els grups polítics.
No resultaria justificat, en atenció a la naturalesa de la informació que hi pot constar, un accés generalitzat als expedients dels serveis socials municipals sobre desnonaments per tots els regidors, per la qual cosa caldria emprar tècniques d’anonimització o seudonimització de les dades. Ara bé, si la sol·licitud l’efectuessin regidors amb responsabilitats de gestió en aquest àmbit d’actuació municipal, es podria admetre tant l’accés com el tractament de les dades obtingudes amb la finalitat de contactar-hi per oferir-los ajuda.
La normativa aplicable permet comunicar la identitat (nom i cognoms) de la persona denunciant d’infraccions de trànsit a la persona denunciada, sens perjudici de la possibilitat que la persona denunciant exerceixi el dret d’oposició. Des de la perspectiva del principi de minimització, no sembla que amb caràcter general la persona denunciada hagi de tenir coneixement d’altres dades personals de la persona denunciant més enllà de conèixer la identitat (nom i cognoms), en concret, el domicili i la professió de la persona denunciant.
En atenció als articles 54, i 55.1 i 3 de l’LTC, no resulta justificada la publicació de la informació sobre els alts càrrecs que s’han adherit al Codi Ètic i de Conducta de l’entitat i els que no ho han fet. L’article 11. 1. b) de l’LTC habilitaria la publicació de la informació relacionada amb els bens (valors, bons, actius financers, etc.) titularitat dels alts càrrecs, així com la informació sobre les activitats professionals que realitzen.
S'estima la reclamació per raons formals per no haver donat resposta en el termini d'un mes exigit per l'RGPD. Quant al fons, s'estima parcialment i es requereix per tal que es faciliti determinada informació, i es desestima respecte d'altres informacions que no formen part del dret d'accés de l'RGPD.
Es desestima la reclamació per no procedir la cancel·lació pretesa, atès que les dades policials serien encara necessàries per a les finalitats policials per a les quals s'havien recollit. En tot cas, es recomana a la DGP que revisi el model que té a disposició de la ciutadania per sol·licitar tal cancel·lació, per evitar generar l'expectativa que procedeix tal cancel·lació quan s'ha produït un sobreseïment provisional.
És aplicable el principi de presumpció d'innocència quan no ha estat possible constatar si es va arribar a efectuar algun tractament de dades personals per mitjà dispositiu objecte de denúncia o quan ja no es poden verificar els fets denunciats.
La persona denunciant es queixava pel possible accés de l'empleador a les dades que tenia emmagatzemades en el seu equip informàtica, però no consten indicis que s'hagués produït tal accés, per tant escau l'arxiu.