Era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades (APDCAT) emet repòrts o dictamens damb un posicionament sus un tèma concrèt, en responsa a peticions d’informacion o consultes formulades.
Ath delà, emet resolucions en responsa as reclamacions de tutoratge de drets formuladi pes persones afectades. Tanben resolucions sancionadores quan constate un inacompliment dera normativa. Egaument, autrege autorizacions quan non cau informar es titulars des donades personaus sus era recuelhuda d’aguestes o entath mantenement integrau de determinades donades.
En compliment dera normativa, era APDCAT anonimize es resolucions publicades, e modifique o suprimís bères referéncies des dictamens e repòrts entà preservar era identitat des persones o entitats que formulen es consultes.
La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés a les factures que han estat sol·licitades per la persona reclamant, sens perjudici d’ometre prèviament a l’accés, aquelles dades identificatives com el NIF, el telèfon, el domicili, el correu electrònic o el núm. de compte corrent de les persones afectades, així com altres dades personals que, més enllà de la identificació de l’adjudicatari, hi puguin constar i siguin innecessàries per assolir la finalitat de transparència perseguida.
la persona reclamant té dret a accedir a les dades mèdiques de l'expedient assistencial de la seva àvia difunta, per considerar aplicable la normativa sanitària reguladora del dret d'accés a la història clínica per part de familiars i persones vinculades a la persona difunta. Pel que fa a les dades contingudes a l'expedient assistencial i que no encaixen en la història clínica, no és aplicable el dret d'accés privilegiat de les persones vinculades previst a la legislació de salut. Caldria doncs aplicar el règim d'accés general a informació pública, sense que en principi resultés aplicable el límit de la protecció de dades per afectar una persona difunta, però cal tenir en compte l'ampliació de la protecció a 25 anys més enllà de la mort prevista a la Llei 10/2001 per a dades que afecten la intimitat o l'honor, entre d'altres.
S'estima la reclamació, atès que l'entitat concessionària encarregada del tractament hauria d'haver traslladat la sol·licitud de rectificació a l'Ajuntament, atesa la seva condició de responsable del fitxer i, per tant, qui estava obligat a donar-hi resposta. Malgrat la dificultat per encaixar en el dret de rectificació la petició de modificació del c/c, atès que el tractament es basa en el consentiment, la persona pot revocar-lo i per tant ordenar el canvi en la domiciliació a un altre c/c.
Sobreseïment. No pot recaure sobre la PG-ME , en funcions de policia judicial, la responsabilitat d'haver notificat en sobre obert una resolució judicial -que inclou dades relatives a infraccions penals-, a una persona que no és la destinatària, atès que correspon al Secretari/ària judicial la gestió de les comunicacions judicial. No obstant l'anterior, s'efectua una recomanació a la DGP sobre com actuar en aquests casos.
En el marc d'una investigació policial, la DGP va citar a tots els mossos adscrits a una unitat policial per tal que compareguessin a fi de recollir les seves empremtes. En l'escrit de citació es revelava el nom i cognoms de la persona detinguda i de la seva mare, dades que resultaven innecessàries.
S'estima la reclamació del dret de cancel·lació, atès que davant les manifestacions de la persona reclamant, la DGP no ha acreditat la concurrència d'algun dels supòsits que permetria la denegació, i no ha atès els requeriments reiterats de l'ApdCat per tal que aporti doc justificativa.
s'arxiva la denúncia relativa a la presumpta recollida de dades deslleial, sense consentiment ni informació. L'arxiu es basa en l'aplicació del principi de presumpció d'innocència.
No hi ha cap element que permeti sostenir que la persona denunciant no va prestar el seu consentiment -sigui per si mateixa, sigui per representació- per al tractament de les seves dades.
La clàusula informativa complia adequadament amb l'article 5 de la LOPD.
L'accés a fitxers d'un hospital per part de l'empresa que gestiona l'atenció a persones estrangeres en el dit hospital, no és una comunicació de dades personals quan existeix un contracte d'encarregat del tractament, com era el cas aquí analitzat.
La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sol·licitada, sempre i quan sigui lliurada, tal i com demana la persona sol·licitant, de manera anonimitzada respecte a la persona que formula la reclamació i altres persones que puguin resultar identificades en l’expedient, diferents als empleats públics que hi intervenen. Caldrà garantir, per tant, que aquestes no puguin ser identificables de manera directa o indirecta sense fer esforços desproporcionats.
La persona que sol·licita l’expedient d’informació reservada no tindria la condició de persona interessada en els termes previstos a la normativa de procediment administratiu (art. 4 i art. 53.1.a) LPAC), atès que l’expedient d’informació prèvia ha conclòs amb l’arxiu de les actuacions. L’Ajuntament únicament podria informar a la persona denunciant sobre el fet que s’ha produït l’arxiu de l’expedient. Més enllà d’això (arts. 23 i 24 LTC), caldria denegar l’accés a l’expedient d’informació reservada, a menys que les persones afectades donin el seu consentiment. Tot i que en principi no és obligat comunicar la identitat del sol·licitant a aquelles persones a les que l’Ajuntament dona tràmit d’audiència (art. 31.3 LTC), en el cas examinat seria convenient donar trasllat de la sol·licitud d’accés amb indicació de la identitat de la persona sol·licitant.